El mes de Maig es va celebrar Digital Enterprise Show a Madrid, que versa sobre transformació digital.
En un sol pavelló de la fira de Madrid s’hi van concentrar centenars de ponents i d’empreses. Una sola mirada a la pàgina de Speakers remet qui són els protagonistes de la transformació digital d’una part important de les empreses d’aquest país i l’estranger. I una cerca per filtres a la pàgina d’empreses dóna una idea de quines són les tecnologies punteres i quines empreses les estan treballant.
Impressions
No vam poder assistir a totes les ponències de forma simultània, però entre el que vam veure, sentir i indagar a la pàgina web, podem ressaltar algunes impressions:
- Totes les empreses ja saben que implantar dins el seu ADN tecnologia per ser més ràpids, eficients i innovadors és bàsic per la seva competitivitat i supervivència.
- El departament de recursos humans de les empreses és qui ha de liderar la transformació digital, perquè calen les persones per a que aquesta sigui possible.
- El blockchain ha passat a la secció de categoria tecnològica i ja no només és una etiqueta. Cal tenir present aquesta tecnologia sobretot pel tema dels contractes intel·ligents i de les operacions entre empreses sense intermediaris. I també entre les negociacions entre robots quan treballen en equip.
- Les FakeNews i les DeepFakes estan a l’ordre del dia i és una preocupació també per a les empreses i la seguretat.
- El màrqueting és tan important com la tecnologia i dins una fira tecnològica té el seu propi espai i protagonisme.
- Les professions STEM s’han de fer atractives perquè són imprescindibles i els parcs tecnològics poden promoure activitats extraescolars i campus d’estiu STEM.
- Les empreses que innoven haurien de sistematitzar la tasca de documentar la innovació i disposar d’un arxiu digital d’innovació.
Per tal de repassar els apunts del congrés revisam el hashtag #DES2019 on també hi ha algunes piulades de @DR_TIC .
De la Intel·ligència Artificial a les DeepFakes
El reconegut Chema Alonso, Chief Data Officer de Telefónica, va fer un repàs des de la intel·ligència artificial fins a les FakeNews i les DeepFakes. Així explicà des dels components de la intel·ligència artificial (IA), fins a les característiques passant per les capacitats, i envoltat d’un toc d’humor.
Components IA:
- Expert System
- Machine Learning
- Deep Learning
- Reinforcement Learning
- GANS (Generative Adversarial Network)
- Cognitive Intelligence
Capacitats IA desenvolupades des del 2015 fins a dia d’avui:
- Reconeixement d’objectes
- Reconeixement del discurs
- Comprensió lectora
- Traducció
- Llegir els llavis
- Escriure un conte de Harry Potter
- Jugar, debatre, …
Característiques IA:
- Gènere neutre
- Sense aparença física
- Sense família biològica
- Més racional que emocional
- Neutral, sense temes sensibles
- Útil més que entretinguda
Un tema que va tractar Alonso va ser el de la personalitat de la IA. Un tema que cal seguir per veure quines conseqüències pot provocar.
Alonso va mostrar diferents aplicacions de la IA. Per exemple aquesta Web des d’on es poden comprar APIS per aplicar IA dins qualsevol empresa.
Un altre tema relacionat amb la IA són les DeepFakes, on a través de la IA es creen cares verosímils o molt semblants a persones conegudes i els hi fan fer o dir coses que ells no dirien. Cal estar atents a aquests mals usos de la tecnologia. En aquesta web es poden veure cares creades artificialment que no tenen cap diferència significativa amb les reals.
Tot i que una utilitat de la IA és poder-te ajudar a reconèixer gent quan no recordes qui és. Per exemple, aquesta aplicació ajuda a reconèixer gent famosa.
Tecnologia centrada en els humans
Alonso va recordar els principis de l’ús de la IA a Telefónica: transparent i explicable, centrat en els humans, privacitat, seguretat, socis i terceres parts.
La importància del màrqueting
Dins la fira hi havia un espai només dedicat al màrqueting, el Digital Marketing Planet. Allà diferents professionals compartien els seus coneixements.
Holly Chen, Head of Digital Marketing de Slack, ens va parlar de les estratègies i mètriques del Hyper-Growth. En aquest sentit hi ha clàssics que encara perduren, com les invitacions per fer un esdeveniment viral, escriure un blog, publicar articles o dur a terme accions de relacions públiques. A més, els anuncis digitals pagats són tan importants en web com en mòbil. Però cal mesurar la rendibilitat per veure a quines plataformes és més convenient realitzar la inversió en publicitat digital.
Fernando Anzures, Founder and CEO de EXMA Global va parlar sobre els “influencers”. Segons Anzures estem a l’època de la socialització de les coses. Es tria per recomanacions. Com tries per exemple quina APP has d’instal·lar al mòbil? Una part pot ser a través de “Reviews”. La influència té 3R: Resonance, Relevance, Reach. Anzunes va resumir la seva ponència en:
- De la “Internet of Things” a la socialització “of things”
- Tots som “influencers”
- Començar amb una estratègia
- Tria la teva tribu. Segmenta. Comença una conversació
- Abast, ressonància i rellevància
- De l’”influencer” a l’”ambaixador” de marca
- Escolta, mesura i executa
Ashley Omphroy, de JFT Marketing, va parlar sobre plataformes per a l’automatització del màrqueting. Va explicar que per triar una plataforma s’ha de tenir en compte que pugui treballar el següent: personalització de la web, màrqueting mòbil, e-mail màrqueting, esdeveniments, vendes, ROI i cicle de vida, entre alguns altres. Com a plataformes va exposar Salesforce Pardot, Hubspot, Oracle Eloqua i Marketo.
Ana Belén Alonso de Banca de Empresas va parlar de l’Economia de la subscripció. La subscripció comença a funcionar, i qualsevol producte i servei pot funcionar per subscripció. I Kiko Medina de Oh My Cut! va posar l’exemple de la subscripció a través d’una app al servei d’una perruqueria. És a dir, la subscripció a través de la tecnologia també es pot aplicar als serveis analògics.
Blockchain
El blockchain va ocupar moltes xerrades tant com a tema central com a secundari.
Així per exemple, Sukhi Jutla, Co-Founder i COO de MarketOrders va explicar com un llibre es podria deixar i treure’n un rèdit aplicant la tecnologia blockchain.
Von Scheel, qui es presenta com a Originator of the Industry 4.0., va recordar que quan la disrupció apareix la seva adopció passa ràpid. En la seva presentació també tenia el Blockchain com una tecnologia emergent
Michael Casey, CEO and Co-Founder de Streambad Media, va exposar el concepte de “programmable currency”. Indagant una mica fa referència a poder seguir la traçabilitat de si els diners que dones a algú es gasten correctament amb el pactat o si s’utilitzen per a una altra cosa.
Casey va exposar que el blockchain encara té alguns reptes a assolir com:
- Escalar: i confiança, no és només un problema tècnic sinó també polític
- UX: fàcil d’utilitzar. Com puc guardar les claus?
- Coordinació
- Regulació
- Auto-regulació
- Redefinir els límits de confiança
A més, Casey va remarcar que el blockchain és una tecnologia WE (nostra) no ME (meva).
Alex Puig, de Caelum Labs, qui vam tenir el gust de sentir al ParcBit ara fa un any, va ser un més dels protagonistes dels debats sobre bockchain i conductor de tertúlies. La taula d’Alex Puig no pot deixar indiferent sobre les expectatives posades damunt blockchain: Anne-Sophie Cartray de Consensys France, Michael Casey de Streabed Media, Andrew Darley de IBM, Montserrat Guardia d’Alastria Blockchain van coincidir que blockchain esdevindrà una tecnologia important. IBM té més de 300 persones treballant amb blockchain a Europa i ConsenSys 1000 al món. Montserrat Guardia va exposar que un dels reptes és com automatitzar processos entre empreses.
Encara més, el blockchain s’aplica a la robòtica per negociar coordinar els robots dins equips de robots. Així ho van explicar Fidel Paniagua i Miguel Viedma de Clover Technologies sota el concepte de “Robotic swarm i blockchain”.
Documentar la innovació
Ferran Adrià, ambaixador de Telefónica i fundador de elBullifoundation, va posar de manifest que totes les empreses que innoven haurien de disposar d’un arxiu digital d’innovació, on es documenti tot el que estan fent per innovar, qui ho fa, èxits i fracassos. L’objectiu de l’arxiu és ordenar, per no copiar i no tornar fer el mateix dues vegades. Per Adrià l’ordre és sinònim d’eficiència i per ser eficients cal ordenar de forma sistemàtica. Caldria la disciplina d’arxivador digital d’innovació. Les actes són un sistema de control i va riure en pensar com percebem el “control” en les empreses.
La ponència d’Adrià va ser una xerrada inspiradora amb frases com: “l’avantguarda no és un model de negoci”, “generalitzar la innovació és un error”, referint-se a que cada empresa de cada sector té la seva manera d’innovar.
Per a què serveix l’arxiu d’innovació?:
- Ordena i connecta el coneixement amb una visió holística i des de la perspectiva de la innovació
- Obliga a definir una taxonomia rigorosa i útil per la seva activitat
- Permet comprendre què i com s’ha innovat
- Ofereix un accés àgil i eficient al coneixement, evitant duplicitats i ineficiències
- Posa en valor els resultats d’innovació i facilita la seva divulgació interna i externa
- Reforça el posicionament innovador i els valors i la cultura d’innovació
Adrià ha posat la metodologia Sàpiens en pràctica en el seu propi pou de coneixement amb la Bulligrafía, i també ho ha aplicat a la farmacèutica Grífols amb la Grifology. A més ha creat una marca per a implementar-lo en qualsevol empresa que li ho sol·liciti: Thinknovate.
Estands
Tot i la quantitat i qualitat dels estands n’hi va haver especialment dos que ens van cridar l’atenció: