Com fan negoci les empreses de software lliure? de que viuen?
Actualment hi ha diferents models de negoci per les empreses del sector del codi lliure. Alguns d’ells han demostrat que són força rentables i d’altres estan començant el seu camí. Les empreses normalment conviuen amb més d’un model a la vegada per tal de satisfer les demandes dels clients i no perdre oportunitats de negoci.
Així, una possible classificació els divideix en cinc grans grups.
El primer de tot és el de subscripcions de productes basats en serveis. En aquest model el client paga per obtenir una sèrie de serveis. Per exemple: pel suport, pel manteniment, etc. Amb aquesta fórmula el client es subscriu i rep les millores de les aplicacions, els parxes, el suport per la seva instal·lació, utilització, configuració, etc. Un clar exemple d’aquest tipus és Alfresco, en que la subscripció a la seva versió enterprise fa que el client pugui rebre tot el necessari per a la seva posada en marxa.
Un segon model el trobam a les empreses que ofereixen un servei de valor afegit. La base d’aquest model és el know how especialitzat que han adquirit treballant amb diverses aplicacions lliures. Aquests coneixements i habilitats possibiliten que puguin realitzar consultories, formacions, integracions i modificacions d’aquestes aplicacions per adaptar-les a les necessitats dels clients. Comercialitzen els seus coneixements experts i específics de tecnologies i softwares de fonts obertes. IN2 per exemple ofereix aquest servei en diversos productes del seu porfoli.
Dins el tercer model trobam el Saas, el software com a servei. Aquest és el model més recent i que consisteix en que l’empresa accedeix a l’aplicació remotament per a rebre el servei. El client accedeix al servei, per exemple via web, i es despreocupa d’instal·lar i mantenir l’aplicació. En aquest cas l’empresa paga una renta pel servei, normalment pel nombre d’usuaris que hi accedeixen. En el software de gestió empresarial cada vegada està agafant més forca aquest model, un exemple ho trobam a OpenERP que per 39€ mes/usuari permet que un empresa pugui utilitzar un ERP.
Un quart model ho trobem a les empreses en que conviuen el codi lliure i elements de software propietari. Aquest tipus es caracteritza en que algunes funcionalitats de les aplicacions desenvolupades o alguns drivers es distribueixen davall una altra tipus de llicència. Per exemple Joomla, un dels CMS’s més utilitzats disposa d’extensions i mòduls propietaris que es poden comprar per pocs dòlars.
I per acabar, podríem comentar l’existència d’empreses que basen el seu model de negoci en utilitzar codi lliure, aquí Google és el més clar exponent. De fet, la seva estratègia empresarial passa per alliberar la majoria de software que produeix. Igualment, trobem les empreses que instal·len software lliure dins els seus hardwares que després comercialitzen. Proveïdors OEM d’ordinadors amb Linux com Dell o del sector del mòbil amb Android i el fabricant Samsung són uns bons exemples. Normalment l’usuari que utilitza aquests hardwares no sap que el software és lliure però per aquestes empreses representa reduir considerablement els seus costs, a més de personalitzar les aplicacions al seu gust ja que són lliures.
En definitiva tot un ventall de possibilitats per les empreses que aposten pel software lliure i volen fer negoci al seu voltant. Software lliure no té perquè ésser sinònim de gratuït.