Em va cridar molt l’atenció que el mes d’Agost sortís una notícia anunciant que els joves canviaran de nom per fugir del seu passat. La notícia venia d‘Eric Schmidt, un dels màxims responsables de Google!
Els primers pensaments que vaig tenir van ser: “quina feinada!” Just pensar amb la paperassa i la burocràcia per canviar de nom! Canviar de nom significa canviar d’identitat, i no digital, sino física: documents d’identitat, passaport, comptes corrents, títols escolars, llibre de família, seguretat social, targetes sanitàries… N’hi m’ho puc imaginar. Després em va aparèixer en Josomid a la ment, el maniquí que ensenya com s’ha de gestionar la identitat digital, precisament per evitar haver de canviar de nom i evitar haver de fer tota aquesta burocràcia, en cas que fos possible.
Josomid fotografiat per Cortex per a l'exposició "Identitat Digital, i tu qui ets a Internet?" promoguda per l'Obra Social Sa Nostra.
Ara fa dos anys l’Obra Social Sa Nostra va apostar per produir una exposició sobre la importància de la identitat digital. L’exposició es titulava, “Identitat Digital. I tu, qui ets a Internet?” L’exposició va comptar amb la col.laboració de la Fundació iBit i amb el suport d’IB3 com a canal de difusió.
Al 2008 el concepte d’identitat digital no estava tan estès com ara, i molt manco el de reputació digital. D’un any ençà s’han multiplicat l’ús de xarxes socials en el nostre entorn més immediat, i amb això l’exposició pública de part de les nostres vides privades. Fa uns anys també ja existia la participació a Internet, a través de fòrums i comunitats virtuals, però potser no era tan exhibicionista com ho és ara a través de les xarxes socials. Un motiu podria ser que fa uns anys qui utilitzaven aquests serveis eren els immigrants digitals, potser anclats en una educació més introvertida, que venien d’una realitat diferent a la dels nadius digitals.
Avui en dia, qui més qui menys pot trobar el seu veí, gairebé un desconegut a la vida física, en entorns virtuals, veient amb qui es mou, que fa els caps de setmana i que li agrada. En un món global virtualitzat aquesta informació pot quedar arxivada pel futur. Tant si un és jove si no s’és conscient del que s’està publicant, com si és granat i tampoc ho és, ha de saber que aquesta informació podrà ser recuperada per futurs coneguts, o empreses on vulguis accedir, en el futur, per saber qui eres en el passat o qui ets, en el present. D’aquí la importància de la notícia sobre la possibilitat / necessitat / conveniència de canviar d’identitat en el futur. Però tots tenim un passat, per bé o per mal, i com cantava Raimon recitant a Joan Salvat-Papasseit “qui perd els orígens perd la identitat”.
Prevenir, per evitar haver de mutar la identitat i començar una vida nova, amb tot el que implica perdre els orígens i la identitat, significa prendre consciència de la importància de gestionar la identitat i la reputació digital. Això significa fer públiques només aquelles coses que un consideri que en el futur no li podran afectar la seva vida personal o professional.
Per un adolescent i un jove, en procés de definició de la seva identitat personal, on Internet i les xarxes socials són un espai virtual i una eina de sociabilització, no és fàcil entendre quins són els límits i les precaucions. Els educadors cada dia se’n donen més compte d’aquestes mancances i la “gestió de la identitat i reputació digital” ja es troba en les agendes de molts de cursos i congresos sobre TIC i joves o TIC i menors.
En el “II Congreso Internacional Menores en las TIC. Aprendiendo un uso responsable de las TIC” que se celebra el 26 i 27 d’octubre a Gijón, en parlarem.