Els passats dies 28 i 29 d’abril vaig tenir la sort de poder assistir al III Congrés de Metaversos, Web3D i Xarxes Socials en els Mons Virtuals. Hom podria pensar que aquest congrés es basaria exclusivament en mons virtuals, mal anomenats jocs, com el SecondLife. Res més lluny de la realitat; és suficient fer un repàs al programa de les ponències per veure que això no és així.
Sense entrar en el detall de cap ponència en concret el congrés em va servir per obrir mires respecte al que poden oferir els metaversos i els 3D, sobretot en l’àmbit ara tant de moda de les xarxes socials. Vaig poder comprovar com els productes més populars eren aquells en que s’havia prioritzat des de la seva concepció el públic objectiu. Quan pareix que les xarxes socials són fenòmens de masses, obertes a tots els públics i edats (basta mentir en l’edat de naixement), resulta que les més treballades, ben aconseguides i valorades per els usuaris són les xarxes i mons temàtics.
En l’àmbit de l’entreteniment i educació infantil es varen mostrar plataformes que han sorgit de productes audiovisuals reeixits però també tot lo contrari, mons virtuals que han esdevingut productes de consum tangibles.
Per acabar només una reflexió. Els ponents de l’àmbit d’educació i entorns virtuals coincidiren que el principal problema amb que es troben és la falta de coneixements sobre les plataformes que pateixen els formadors. Disposen de grans eines que no saben utilitzar. De nou és el peix que es mossega la coa, hem de començar per formar als formadors.