El passat 21 de març vam tenir el privilegi d’assistir a la conferència Business Diario de Mallorca a càrrec de Marc Vidal, una de les figures més influents en Transformació Digital i en Indústria 4.0, consultor, analista econòmic, professor, escriptor i presentador de televisió. La xerrada duia per títol “Reworking. Les claus de l’ocupació i la indústria 4.0 en l’era digital” i en ella ens va donar les claus per afrontar la transformació digital sense por de ser disruptius. Heus aquí un breu resum sobre un tema que ens convida a reflexionar…
- Fa 30 anys m’imaginava un futur amb cotxes voladors, viatges a Mart, … però el que no havia previst era internet i els mòbils en les nostres vides diàries. Hem viscut una “innovació exponencial“: hem innovat tant en 15 anys com en els últims 150. Fins fa poc no parlàvem encara de “4ª revolució industrial“, les revolucions es veuen sempre com una crisi al principi, per exemple, la primera revolució industrial, vista com destrucció de llocs de treball per les màquines, etc … Al principi dèiem “crisi financera” al que realment és una deflació de capital, revolució tecnològica. En Davos ja s’encunya el concepte “4ª revolució industrial”.
- Hem passat de l’internet tècnic (1993), a l’internet empresarial (2002), a l’ internet social (2008), internet automàtic (2013), a l’internet de les coses (2018). El 92% de les coses que fas a Internet són automàtiques. El 2020 es presentarà el 5G, totes les coses estaran connectades entre si i s’han de comunicar entre elles: arribarem a l’internet del tot, high frequency knowledge. Ara gestionem 32 Gbytes / dia: ha canviat la tecnologia, no el nostre cervell i capacitat. Les empreses ja no generen els seus propis continguts (Facebook, Amazon, Youtube, Airbnb, Uber …) Tot allò que és capaç de ser digitalitzable, ho és. S’ha passat d’oferir productes a serveis. Algunes empreses no van saber preveure l’impacte de les noves tecnologies en el seu producte: per exemple, Kodack afirmà “mai de la vida l’ésser humà preferirà veure les fotos en pantalla que en paper”.
- Les tecnologies aplicades a la robòtica estan avançant molt. Les olimpíades de Tòquio de 2020 tindran per primera vegada un jurat en gimnàstica que comptarà amb la intel·ligència artificial per unes qualificacions més precises eliminant la subjectivitat humana. El món es dirigeix cap a una doble realitat: la digital, virtual, i la present, física. La realitat virtual cada vegada més integrada en l’empresa i en el dia a dia. L’agricultura de precisió utilitza la robòtica i el Big Data. A Tòquio ja hi ha un hotel a preus assequibles sense humans, només robots. Encara que cal tenir en compte que els sere humans tenen un valor afegit. Als EUA ja tenen vigilants de seguretat robots. També ja s’ha fet la primera intervenció quirúrgica feta només per robots i intel·ligència artificial. I gràcies a la intel·ligència artificial i l’anàlisi de dades IBM amb el programa Watson Oncology va aconseguir curar un càncer a un pacient. Curiosament el metge va dir que no considerava que això suposi perill per a la seva feina, sinó que el seu treball consisteix a altres aspectes no substituïbles per la màquina. Sophia és el primer androide que té la consideració de ciutadana del munco, a l’Aràbia Saudita. Quan la testeaban li van preguntar: ¿tu saps que estàs viva? A la qual cosa ella va respondre: I tu? I això que estava programada per no fer preguntes.
- Un 21% dels bancs han estat capturats per aplicacions d’Internet. Les criptomonedes ho canviaran tot al sector bancari. Facebook, Google i Amazon aposten per ser el teu banc i que la banca tradicional deixi de ser el nostre intermediari financer en qui confiàvem. Tot i que ara encara les moneda digital estan en el punt en què estava internet abans que existís Google: una cosa que veiem que té possibilitats però que encara pocs fan servir.
- Cotxes autònoms: En el futur no comprarem cotxes, simplement tindrem una app i ens passaran a recollir cotxes autònoms per als nostres trajectes. A Alemanya ja estan definint el codi de circulació del futur tenint en compte als cotxes autònoms: primer es considerarà responsable al pilot; més endavant, el programari; mentre que d’aquí 20 anys els accidents seran a causa de la ciutat, no hi haurà semàfors, no hi haurà senyals …
- La impressió 3D també està avançant de manera disruptiva i es pot aplicar a molts usos, no només metges. Internet són dades i cal saber-los gestionar, aquí hi ha la clau: gestionar-los. Les dades són més valuosos que el que vens, per exemple, Mc Donalds amb les màquines tàctils per fer autopedidos veuen les decisions dels clients, i amb aquestes dades aplicant Bigdata poden canviar menús i prendre decisions de negoci. Els drons fins i tot podrien substituir els focs artificials en espectacles com en la Super Bowl de fa 2 anys.
- Aquells que no prevegin les disrupcions tecnològiques es quedaran obsolets (com Kodack). Hem de perdre la por a que la 4ª revolució industrial comporti perdre llocs de treball: el que hem de fer és reinventar l’ocupació i crear noves feines. Precisament Alemanya i Irlanda són els països europeus amb la major taxa d’ocupació i amb més robots: apostar pels robots i automatitzar és avançar, ens fa més eficients i no augmenta l’atur. Bill Gates va dir que internet no seria molt més que un fax millorat. També es va dir que la roba mai podria ser venuda en línia; que les xarxes socials serien només un entreteniment; que no podríem veure vídeos des de dispositius mòbils; que l’economia col·laborativa seria només per a aquells que són solidaris … Però compte, no és el mateix digitalitzar de transformar digitalment. La transformació digital obliga a repensar: Visió global. Dades i processos. Nou client. Nous negocis. Amb aquestes funcions estarem més a prop de la transformació. Cal abandonar el verb créixer i començar a fer servir el verb optimitzar: es tracta de millorar processos.
Cal posar al nou client al centre de la cadena de valor, analitzant la seva experiència. Per exemple, Uber. Obtens dades del client per millorar el teu negoci o generar nous negocis. També entendre als teus clients segons els seus gustos (millennials). - Com reinventam el paper de les persones en les empresas: allò que no es pugui automatitzar tindrà un valor incalculable. Però hem de ser capaços de trobar habilitats humanes com ceatividad tecnològica. Per exemple, Nutella per fer els seus envasos més atractius va apostar per fer-los amb un disseny únic cada un i per a això va crear un programari específic i no pagar als dissenyadors. Els ordinadors es connecten (fan machine learning), nosaltres com a humans, socialitzem. Els pingüins funcionen de manera empàtica i els éssers humans conjunta. Si desenvolupem l’habilitat de pensar junts, en comú, fabricaríam coses noves i millors com ja passa a la natura: per exemple, les sequoies. Es tracta de tenir visió panoràmica, compartir. Ser el teu propi cap és el futur, però no ens referim a empendre. Vol dir que hem de saber avaluar si ho fem bé o no a l’oficina, arribar a casa i decidir si avui t’has guanyat el sou perquè ho has fet bé. Adquirir noves habilitats. La teva feina no te la prendrà un robot, sinó una persona una es dugui millor que tu amb un robot. Hem d’ identificar noves feines. Anirem a la feina a aprendre, fins i tot coses que no tinguin res a veure amb la teva feina. Per exemple, a aprendre coses per ensenyar-li a un programari a ser més eficient, combinar habilitats humanes amb les tecnològiques. La tecnologia és el “com” i els éssers humans són el “per què”. Però els que tenguin por als robots, penseu que un robot mai no serà creatiu, mai no serà sensible, no serà sociable, mai no tindrà imaginació, ètica, etc … mai no podran fer surf, per exemple. Hem de preparar-nos per ser aquesta nova demanda i també per saber demandar-la, és un repte inèdit.
