El passat 9 de març tingué lloc a la UIB la Jornada sobre Dret i Noves Tecnologies de la qual us farem unes breus pinzellades d’allò que ens ha cridat més l’atenció de la part que vam poder assistir.
- Dret Mercantil i noves tecnologies: Puc celebrar una junta general electrònica en una societat mercantil?, Dra. Apol·lònia Martínez Nadal, catedràtica de Dret Mercantil, Departament de Dret Privat. Cal distingir entre societats cotitzades/no cotitzades. Hi ha 3 tipus de convocatòries: publicar anunci al BORME+diari; publicar-ho a la pàgina web corporativa (obligatòria per societats cotitzades)+ avisos personalitzats als socis ( per sms,…), sempre que sigui publicació certificada; comunicació individual escrita. En el cas de fer una convocatòria de junta d’una societat mercantil només per correu electrònic i sense publicar-la al BORME: com es pot provar l’acús de rebut? Es pot fer a través de notari, acreditació fefahent..En el cas de societat limitada nova empresa és suficient acreditar que s,ha enviat la convocatòria, no fa falta provar que també s’ha rebut. Quant al dret d’assistència virtual a una junta: abans se delegava vot; ara els estatuts també poden preveure assistir a la junta remotament ( sempre garantint la identitat del subjecte): es pot fer transmissió en temps real online, comunicació bidireccional temps real, mecanisme per vot telemàtic. Pel que fa a la deliberació i adopció d’acords a les juntes generals de les societats: pot ser presencial però amb mitjans electrònics (com al Congrés dels Diputats); a distància per mitjans electrònics en Societats Anònimes (sempre amb garantia de la identitat, per exemple amb DNI electrònic, emprant les claus de contracte de la banca electrònica, o creant unes claus adhoc). Finalment, el llibre d’actes d’una societat pot ser electrònic, però l’acta notarial no.
- Dret de família i noves tecnologies: Puc mirar les xarxes socials del meus fills menors?, Dra. Beatriz Verdera Izquierdo, professora titular de Dret Civil (acreditada per a catedràtica), Departament de Dret Privat. Ara tenim el nou estatut jurídic del menor, com ens afecta? Els pares tenen la pàtria potestat, en interès dels fills, sempre respectant les seves actuacions en xarxes socials que són un espai on actuar i desenvolupar la la seva pròpia personalitat. Els pares han de vetllar pels menors, però sempre dependrà del seu grau de maduresa. Els menors també tenen deures a l’àmbit social i escolar: seran responsables dels seus actes, però a cada actuació s haurà d’inspeccionar el grau de maduresa del menor. L’adolescència es considera en termes legals ara a partir dels 10 anys. Els progenitors sí hauran de vetllar pels actes dels fills en xarxes socials perquè tenen la pàtria potestat, però això ha de ser equilibrat, no control abusiu: per exemple, sí poden intervenir als comptes de xarxes socials dels fills si pensen que hi pot haver actuacions delictives. Els menors, d’altra banda, tenen dret a cercar, rebre i utilitzar la informació adequada al seu desenvolupament. Els pares vetllaran perquè la informació que rebin sigui verídica, plural i respectuosa amb els principis constitucionals. D’altra banda, la LOPD pel que fa al tractament de dades de menors diu que si el nen és menor de 14 anys, serà necessari el consentiment dels pares/tutors per tractar les seves dades.
- Dret financer i tributari i noves tecnologies: Quins imposts s’han de pagar si es lloga un bé immoble a través d’Internet?, Dr. Francisco A. Vaquer Ferrer, professor contractat doctor de Dret Financer i Tributari, Departament de Dret Públic. Suposarem que intervenen 2 subjectes, amb residència fiscal a Espanya, i que l’immoble té ús vivenda o turístic vacacional ( definit per ordenament tributari). En cada cas dependrà de la forma jurídica del subjecte, de com actuï i de l’ús. IMPOSTS: IRPF, rendiments de capital immobiliari, rendiments d’activitat econòmica; impost societats (tot sera benefici de la part intermediadora, tant si actúa com a comercialitzadora com si actúa de subarrendatària), o IVA o Impost sobre Transmissions Patrimonials; impost estades turistiques; i Impost sobre Activitats Econòmiques ( exents persones físiques). I així es mira cas per cas. Per exemple, si es presten serveis propis de la industria hotelera en el lloguer d’un immoble per internet, aquests serien els imposts:
- Les noves tecnologies en l’àmbit processal: Pot un telèfon mòbil, amb tot el contingut de les seves aplicacions, convertir-se en un mecanisme de prova?, Dra. María Belén Aige Mut, professora contractada doctora de Dret Processal, Departament de Dret Privat. Avui en dia als smartphones hi tenim moltes dades: fotos, bloc de notes, GPS, correu electrònic, missatgeria, xarxes socials, vídeos. Cal diferenciar l’àmbit civil del penal. Al civil marca la prova documental: allò que conté el mòbil és un document electrònic, però, es pot considerar això prova documental?. També existeix la figura de la prova per instruments tecnològics. Començarem per analitzar el concepte de document : significa “mostrar alguna cosa”, per tant, el document electrònic sí hi té cabuda: és un document tot allò que es pot dur davant jutge , un objecte material amb escriptura, imatges… Encara que la LEC es contradiu, sembla excloure allò electrònic com a document, però al seu articulat sí en parla, hi ha d’haver coherència amb la resta de l’ordenament. A nivell internacional sí es reconeix clarament i la jurisprudència n’és favorable. Al penal: existeix la interceptació de comunicacions en determinats delictes, i també la diligència de registre de dispositius d’emmagatzematge massiu. El problema és quan no coincideixen els continguts que cal interceptar, millor adoptar ambdues diligències. Un altre tema és què passa amb allò que es troba al cloud computing: si el terminal (no servidor) està a Espanya es pot accedir a la informació si l’empresa que dóna servei dóna consentiment. També es considera que si tenim perfil públic a xarxes socials o dades que no necessiten claus o s’hagin de haquejar ( exemple, si el mòbil intervingut té les claus memoritzades ) es podria accedir a aquesta informació en cas de delictes.
