Dia 24 i 25 de gener el Centre Bit de Menorca va acollir el cicle STEM Talks Menorca, organitzat pel jove estudiant menorquí de primer d’informàtica Alex Alemany. Alemany, a més, és l’organitzador del grup GDG (Google Development Group) de Menorca.
Miquel Àngel Maria, Conseller de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca; Alex Alemany, organitzador de GDG Menorca i de STEM Talks Menorca; i Carmen Crespo, gerent del Centre BIT Menorca, presenten les STEM Talks Menorca
Públic assistent a les STEM Talks Menorca
Les sessions van poder ser visualitzades en streaming i es poden recuperar via Youtube (24 capvespre, 25 matí, 25 capvespre).
Com que es pot seguir fil per randa el que va explicar cada ponent aquest article es limitarà a presentar els ponents i a explicar per què cal que seguiu les seves trajectòries. També es poden recuperar les piulades de les jornades.
Andreu Ibáñez, és una caixa de sorpreses. Visites el seu blog i encara se’n troben més. És Co-organizador Google Developer Group Spain. Es pot estar atent al que ve per les xerrades que donarà sobre assistents personals en general, i també aplicats a la vida diària de les persones amb discapacitat, com utilitzar drons (per exemple en agricultura per trobar i replegar vaques a la muntanya), la computació quàntica, les realitats esteses, el cloud gaming o la liquid galaxy. A més de dominar tots aquests nous conceptes és capaç de fer-ne demostracions. Hi ha molt a aprendre darrera Ibáñez, com assabentar-se de les noves professions que estan sortint darrera programar conversacions gràcies als assistents virtuals i a la intel·ligència artificial amb programes com per exemple DialogFlow, les imatges verosímils de cares de persones que està generant la intel·ligència artificial. Així descobrim també, Google Lens, la web dels experiments de Google.
Neil Harbisson, declarat el primer cyborg amb Passaport, no deixa indiferent. Cal documentar-se bé abans d’emetre una opinió ferme sobre l’existència dels cyborgs i les espècies transhumanes. Sota el lema «Design Yourself» la Fundació Cyborg, fundada pels cyborgs Neil i Moon, proclama que cada persona ha de poder, si vol, implantar-se tecnologia per sentir altres sensacions. En el cas de Harbisson porta una antena implantada al cap que li permet associar els colors a notes musicals a través de vibracions. D’aquesta transformació humana utilitzant la tecnologia neixen les transespècies i la societat de transespècies, la seu social de l’associació que les empara no està gaire lluny, aquí al costat, a Barcelona. A partir dels sensors que incorporen nous sensors al humans, utilitzant Internet, arriba al concepte «Internet of Senses». Són artistes, enginyers, dissenyadors, filòsofs, doctors,.. La bioètica és un motiu pel qual les transformacions són de moment «clandestines». Per pensar compartim aquesta idea que va exposar: si tots tenguéssim visió nocturna no caldria il·luminar la nit artificialment ni alterar així la natura.
Artur Garcia, Investigador postdoctoral al Barcelona Supercomputing Center, va introduir el tema de la computació quàntica i la diferència entre bits i Qbits (o bits quàntics). Amb ell vam descobrir que tota la recerca sobre computació quàntica i els algoritmes quàntics és un camp a explorar i a seguir. S’utilitzen les lleis de la física per a realitzar càlculs.
Pedro Meseguer, Cap de departament de lògica i investigador a l’Institut en Investigació d’Intel·ligència Artificial (IIIA-CSIC), amb la metàfora de la pel·lícula 2001 Odisea del Espacio on la intel.ligència articial de la nou espacial Hal, es comença a fer preguntes formular hipòtesis i fins i tot prendre decisions que no pertoquen. A partir d’aquest clàssic de la ciència ficció ens introdueix en el dilema ètic la les decisions automàtiques preses utilitzant la intel·ligència artificial i com es fa servir, com per exemple, en cas que un cotxe autònom hagi de col·lisionar, a qui salva i a qui mata, si s’empra la intel·ligència artificial pel mal, per exemple, armes drons per matar, o pel bé, per exemple, assistència en situacions d’emergència. El bon ús o mal ús que se’n pugui fer de la tecnologia no és indiferent i cal tenir-ho sempre present, posar-ho en qüestió i recordar-ho.
Pedro Bibiloni, Investigador al grup d’investigació Soft Computing, Processament d’Imatges i Agregació (SCOPIA) de la Universitat de les Illes Balears, va explicar com a través de les matemàtiques es poden analitzar imatges mèdiques i com treballa els algoritmes per analitzar com de dolen és un tumor segon l’absorció de nutrients. En aquest reportatge d’Elena Soto s’explica millor la repercussió de la seva tesi doctoral.
Bea Hernández, Data scientist a DATMEAN i organitzadora de R-Ladies Madrid, ens va obrir el ulls sobre la generació artificial de fractals a partir d’algoritmes utilitzant L-system que són importants per exemple per generar realismes a les muntanyes dels videocos. També va explicar les oportunitats que hi ha per aprendre a programar, i les comunitats de programadores. Així que cal estar atents a: WIMLDS (Women in machin learning & Data Science), Systers Spain (Subcomunidad del Anita Borg Institute para mujeres tech españolas), Woment Tech Maker, R-Ladies (promoure la diversitat de gènere a la comunitat de R).
Marta Fairén, Investigadora al Grup de Recerca en Visualització, Realitat Virtual i Interacció Gràfica (ViRVIG) i professora a la Universitat Politècnica de Catalunya, ens va transmetre que encara que la realitat virtual ja és aquí hi ha uns reptes que cal resoldre i que per això cal seguir investigant, que són, per exemple, l’animació d’elements deformables, els líquids, els gasos, els moviments, les representacions de persones, el temps de resposta, la interacció, els entorns naturals, la vegetació i els entorns col.laboratius. Així que caldrà seguir com evoluciona tota aquesta recerca i com s’aplica la realitat virtual a la medicina, l’arquitectura, l’educació, el patrimoni cultural.
Isidre Gibert, Investigador Principal del Grup de Genètica Molecular i Patogènesi Bacteriana a l’Institut de Biotecnologia i de Biomedicina de la UAB i Vicedegà d’Economia i d’Infraestructures de la Facultat de Biociències de la UAB, explicà com investiguen la resistència dels bacteris als antibiòtics de tres formes: «in vivo», «in vitro» i «in sicilio». Explicà que és la bioinformàtica i l’existència de bases de dades a nivell mundial i europeu amb informació biològica.
Bel Llodrà, coordinadora de Cibersocietat de la Fundació BIT, va moderar la taula rodona entre Harbisson, Meseguer i Gibert, i llançà la pregunta sobre quina part de la població és susceptible d’implantar-se capacitats augmentades o noves sensacions a partir d’implants tecnològics en el cos.
Paloma Domingo, Directora general de la Fundación Española para la Ciencia y Tecnología (FECYT), va posar l’accent en que cal fer feina per acostar la ciència i la tecnologia a la societat. Les noves tecnologies afecten de forma directa la nostra manera de viure i per tant la societat en general ha d’estar implicada d’una manera més directa. També és molt important treballar en el fet que hi ha dèficit de tecnòlegs per cobrir tots els llocs de treball que s’estan creant envers la tecnologia al mateix temps que estan baixant les matriculacions als estudis de tecnologia. Hem de fer les STEM més atractives pels joves ja que suposarà la principal font de treball. L’altre tema que cal seguir treballant és en rompre les barreres de gènere. En aquests moments la bretxa de gènere és especialment sagnant en les STEM i això és especialment greu ja que per una banda s’està obviant el 52% de la població i a més els majors avanços en tecnologia s’assoleixen des de la diversitat. Hem de revisar els rols des de l’educació primerenca, tant en les famílies com en els centres educatius.
Recomanam estar atents a la recerca d’aquestes persones i l’evolució dels termes que tracten per saber com evolucionen les professions i els àmbits de coneixement STEM, sobretot els relacionats amb la tecnologia, i en l’aplicació dels diferents camps de coneixement, i sota una persepectiva de gènere.