Fitxa CineTIC: “Avatar: La creació del món de Pandora”

En lloc de parlar d’Avatar, que és una pel·lícula que molta gent ha vist, avui parlarem del making off i de les tecnologies que utilitza James Cameron per poder fer realitat Avatar que podem veure a “Avatar: La creación del mundo de Pandora”, documental sobre la famosa pel·lícula de James Cameron, on ens explica com es va produir aquest film del 2009. El podeu trobar aquí doblat al castellà.

Fitxa tècnica:

Títol original: Avatar: Creating the World of Pandora
Any: 2010
Durada: 23 minuts
País: Estats Units
Direcció: Thomas C. Grane
Intervencions de: James Cameron, Sigourney Weaver, James Horner, Stephen Lang, Joel David Moore, Laz Alonso, Terry Notary, Vince Pace, CCH Pounder, Matt Gerald, Giovanni Ribisi, Michelle Rodriguez, Zoe Saldana.
Producció: 20th Century Fox, Lightstorm Entertainment, Mob Scene Creative Productions
Gènere: Documental. Documental sobre cinema. Curtmetratge. Telefilm.
Sinopsi: Documental que mostra com es va fer la pel·lícula de James Cameron ”Avatar”. Els secrets més ben guardats d’aquesta superproducció, des de la preparació exhaustiva per la qual van passar tots els actors, fins a la inspiració que va portar a crear els paisatges de Pandora gràcies a les noves càmeres i tecnologies desenvolupades pel director. (FILMAFFINITY).

Font: http://www.filmaffinity.com

Les referències tecnològiques que apareixen a la pel·lícula:

Cinema 3D – Segons Viquipèdia, el cinema en tres dimensions o “cinema 3D” és aquell cinema en què l’espectador té sensació de profunditat, encara que estigui veient imatges en un pla. Això s’aconsegueix gràcies a la visió estereoscòpica que té l’ésser humà. Els nostres ulls reben cadascun una imatge lleugerament diferent de la mateixa escena, de tal manera que el nostre cervell ho interpreta i pot mostrar-nos la profunditat de les coses del món real. Per a poder reproduir aquest efecte, sigui en cinema o en fotografia estàtica, es fa servir una tècnica molt similar al que fan els nostres ulls. Amb dues càmeres exactament iguals separades una certa distància, es capta una mateixa escena amb dos angles lleugerament diferents; després, a l’hora de reproduir, s’envia una imatge diferent a cada ull, de tal manera que l’espectador pot desxifrar la profunditat d’allò que està veient com si fos el món real.
Efectes especials – Segons The Virtual Production Glossary, és el terme per als efectes mecànics del plató i òptics dins de la càmera que es creen davant de la càmera. També coneguts com a efectes pràctics o mecànics. El públic en general acostuma a utilitzar aquest terme per englobar tant els efectes pràctics com els efectes visuals.
Efectes visuals – Segons The Virtual Production Glossary, és un terme ampli que fa referència a gairebé qualsevol cosa que no es pugui capturar amb tècniques fotogràfiques estàndard. Els efectes visuals es poden aconseguir a la càmera o mitjançant una sèrie de processos de postproducció òptics o digitals diferents. Els efectes visuals són una subcategoria d’efectes especials.
Captura de moviment – Segons The Virtual Production Glossary, és el procés d’enregistrar el moviment en 3D i aplicar aquesta informació a personatges virtuals, accessoris i càmeres.
Cinematografia virtual – Segons The Virtual Production Glossary, és la imatge o imatges creades o manipulades amb l’ajuda d’un ordinador. Sovint s’utilitza per referir-se específicament a l’animació per ordinador en 3D, tot i que realment és un terme molt més ampli.
Sistema de càmeres 3D Fusion – Segons Viquipèdia, el sistema de càmeres 3D Fusion (Fusion Camera System o també conegut com a Reality Camera System) és un sistema de càmeres digitals de pel·lícula desenvolupat per James Cameron i Vince Pace (Cameron Pace Group). Va ser desenvolupat com una manera d’enregistrar pel·lícules en 3D. El Fusion Camera System va utilitzar primer les càmeres HDC-F950 i, més tard, les càmeres HDC-1500 HD de Sony quan van estar disponibles. Les càmeres estan equipades amb lents Fujinon de Fujifilm.
Steadicam – Segons Viquipèdia, l’steadicam és el nom comercial del primer sistema d’estabilització per càmeres de cinema i televisió permetent la presa de vistes al vol, en tràvelings versàtils, gràcies a un enginyós sistema d’arnès i d’un braç articulat. Consisteix en un sistema de suspensió i braç recte amb un suport per la càmera i un sistema de contrapesos. Aquest també es pot complementar amb un braç isoelàstic adossat a una armilla o un body que serveix per a augmentar el temps d’utilització per a preses llargues, ja que el pes es trasllada dels braços de l’operador als seus malucs. El sistema permet portar la càmera lligada al cos de l’operador de càmera mitjançant l’arnès. Compensa els moviments de l’operador i d’aquesta manera l’operador pot caminar o córrer tot guardant una imatge estable i realitzar tràvelings lliurement així com panoràmiques, sense tocar el sòl (raïls, carretó…). Permet entre d’altres: llargs seguiments, pujades d’escala, passeigs en terreny accidentat, etc. A més a més, permet el rodatge d’imatges similars al punt de vista subjectiu del personatge.
Simulcam – Segons The Virtual Production Glossary, és la composició en directe d’elements virtuals amb acció en directe. S’utilitza per previsualitzar personatges i entorns virtuals durant la cinematografia d’acció en directe.

Relacionat amb la perspectiva de gènere trobem:

No observam cap dona fent-se càrrec de cap de les tecnologies.

Algunes reflexions (tema del debat):

Quines són les diferències entre 3D i 2D?
Perquè el títol del film és Avatar? Què és un avatar?
Quants departaments implica James Cameron per poder fer el film?
Quina és la diferència entre efecte visual i efecte especial?
Per què els tècnics del documental descriuen a James Cameron com un gran innovador?
Quantes d’aquestes tecnologies coneixíeu? Quines d’aquestes tecnologies creieu que s’empren per fer una pel·lícula de pressupost i dimensions més petites?
Com graveu els vostres vídeos? Quines tecnologies creieu que utilitzen els vostres dispositius electrònics? Quines us agradaria més aplicar, pel vostre gust? Pensau que amb els smartphones d’avui en dia ja es poden fer gravacions de qualitat similar a les de fetes amb càmera?
Que s’ha d’estudiar per construir aquestes càmeres tan potents? I per fer i editar aquestes gravacions?
Quines altres aplicacions, a part del cinema, podeu pensar per aquestes càmeres, noves en aquella època?
Quins altres films trobeu que fan servir avui en dia aquesta tecnologia?
En quins àmbits creieu que la captura de moviment seria útil? (hospital, per famílies amb nadons…).

Per a saber-ne més:

Demonstration of the SIMULCAM invented for filming James Cameron’s AVATAR– En aquest vídeo es fa una demostració de la Simulcam, utilitzada a la pel·lícula d’Avatar. Aquesta simulcam fa servir la càmera i un croma per tal de veure la composició d’elements reals i virtuals de l’escena. Un dels nois explica com la idea de la simulcam va sorgir: del neguit del James Cameron per la composició de les imatges, que, en films amb elements virtuals, sempre havia recaigut en els animadors de les pel·lícules. Àudio en anglès.
Avatar 2 Cambiará Las Películas Para Siempre – En aquest vídeo fa un petit resum de les tecnologies utilitzades per James Cameron en Avatar, fent especial èmfasi en l’avançada captació de moviment i captació facial. Després, ens explica que per Avatar 2, el James Cameron està experimentant amb tecnologia per rodar sota l’aigua amb captació de moviment. Durant el vídeo també parla d’exemples d’altres films que s’han beneficiat de les innovacions tecnològiques de James Cameron o similar en aquestes. Àudio en espanyol.
Per veure la diferència entre la tecnologia tan avançada que és capaç de realitzar James Cameron amb els principis del cine, es pot veure la pel·lícula Hugo, de la qual tenim una fitxa CineTIC.

Adreçat a (edat/cursos):

Apte per tots els públics. ESO.

Finalment, si voleu posar a prova els vostres coneixements sobre la pel·lícula i les tecnologies que hi surten, aquí trobareu un petit Quiz, a veure quantes n’encertau!