A la secció Fitxes CineTIC (fitxes de pel·lícules/ sèries on hi apareixen tecnologies que són tendència) aquesta setmana parlem de “Hugo”, una pel·lícula de Martin Scorsese (la primera que dirigeix a un públic infantil), basada en la novel·la il·lustrada “Brian Selznick” (2007), inspirada en la història real de George Méliès.
Aquesta pel.licula ha estat selecionada per la activitat de Cinetic a San Josep, Eivissa al Desembre 2019.
FITXA TÈCNICA:
Títol original: Hugo
Any: 2011
Durada: 127 min.
País: Estats Units
Direcció: Martin Scorsese
Guió: John Logan
Llibre: Brian Selznick (2007)
Música: Howard Shore
Fotografia: Robert Richardson
Repartiment: Asa Butterfield, Chloë Grace Moretz, Ben Kingsley, Sacha Baron Cohen, Helen McCrory, Michael Stuhlbarg, Jude Law, Emily Mortimer, Ray Winstone, Christopher Lee, Richard Griffiths, Frances de la Tour, Martin Scorsese, Francesca Scorsese
Productora: GK Films / Infinitum Nihil / Paramount Pictures.
Productor: Martin Scorsese.
Gènere: Aventures. Drama. Fantàstic. Intriga | Anys 30. Cinema dins el cinema. Steampunk. Cinema familiar. 3-D. Amistat.
Premis: Nominat 11 vegades als premis de l’Acadèmia el 2012, dels quals va rebre 5 Oscars així com nombrosos altres reconeixements d’àmbit internacional.
Font: http://www.filmaffinity.com
Sinopsi: Hugo Cabret és un nin de 12 anys que viu amb el seu pare, un home vidu, dedicat i afectuós, mestre rellotger a París als anys 1930 i 1931. El seu pare (Jude Law), duu constantment a Hugo al cine, i adora les pel·lícules de Georges Méliès, el millor cineasta del seu temps. El pare d’Hugo mor en un incendi produït en un museu i queda sota la tutela del seu conco, un rellotger alcohòlic responsable del manteniment dels rellotges a l’estació de tren de París. (Wikipedia)
Aquesta pel·lícula és un homenatge de Scorsese al cinema i al gran mag i il·lusionista George Méliès. Una ment visionària i innovadora que va dedicar tots els seus estalvis i talent a la indústria del cel·luloide abans de caure en l’oblit i la fallida. Sempre serà recordat com el pare de ‘Viatge a la Lluna’ (1902), considerat el primer film de ciència ficció. Ell va ser el primer en utilitzar el nou invent, no per rodar fets reals, sinó per idear i crear escenes teatrals que, i això és important, explicaven una història.
Les referències tecnològiques
El procés d’innovació contínua
És difícil determinar qui va inventar el Cinema però sí podem apreciar una sèrie de millores continuades en els processos. La invenció del cinescopi, per Thomas Edisson el 1888, després els germans Lumière el 1894 van millorar l’efecte retinià de l’invent amb el que es considera la primera docu-pel·lícula filmant “Els obrers a la sortida d’una fàbrica” a Lió i van seguir treballant en una via més realista o periodística. En aquest mateix període de temps Méliès va seguir el camí de la ficció i la fantasia.
La invenció dels efectes especials
Als seus principis el cinema es feia fotograma a fotograma, amb figures de cartró pedra, sense ordinadors ni grans efectes especials, primer en blanc i negre, acolorint a mà el cel·luloide després. Costava un món fer cinema, fer còpies -les obres de Méliès es van creure perdudes durant anys fins que el 1938 Henri Langlois, creador de la Cinemateca francesa, va aconseguir recuperar i restaurar gran part del material -i els actors no ho eren de professió. Tot era infinitament més difícil, sense els mitjans i la tecnologia de què disposem avui. I això és el que fa encara més valuoses aquelles primeres pel·lícules, veritables obres d’art des de la distància i la perspectiva que sempre atorga el pas del temps.
Efectes especials de la pel·lícula “Viatje a la Lluna” de Georges Méliès
Mecanismes i robots humanoides
La construcció d’autòmates remunta a Leonardo da Vinci, sembla que l’home sempre ha estat atret pel fet de reproduir l’estereotip humà de forma artificial. Fins el mateix Thomas Edisson va treballar en això. És un altre avanç tecnològic present en l’època de la pel·lícula, igualment inspirat en una història real. Una part important de la pel·lícula mostra la lluita d’Hugo, el protagonista, per arreglar un autòmata heretat del seu pare i les circumstàncies i model d’autòmata estan inspirades en l’esforç del Franklin Institute durant gairebé un segle per ressuscitar i mantenir un misteriós robot, que va sobreviure a un incendi en un altre museu de la ciutat.
“El 1800, els autòmates eren els iPhones d’ara, la cúspide del que es podia construir”, explica Derrick Pitts, científic en cap del Franklin i estrella de la divulgació astronòmica als EUA.
Autòmata del Franklin Institute (Filadelfia, EEUU)
Relacionat amb la perspectiva de gènere trobam:
La història gira entorn a Hugo, però un dels personatges clau és Isabelle, una nena curiosa i valenta que es converteix en amiga íntima de Hugo. Isabelle no és un mer acompanyament o una figura passiva, sinó que té una personalitat pròpia i una voluntat forta. Ella és igualment important per resoldre els misteris de la història i contribueix a l’avanç de la trama. Ja que sense la seva nova amiga Isabelle, no hauria aconseguit arreglar l’autòmota que pertanyia al seu pare.
A més d’Isabelle, la pel·lícula presenta altres personatges femenins interessants, com la senyora Méliès, una dona resilient i determinada, i la bibliotecària de la pel·lícula, que té un paper clau en la recerca de Hugo.
Algunes reflexions per debatre en grup:
- Amb els vídeos a la carta, HBO, Netflix, pot estar amenaçat el Cinema?
- Seria possible veure una pel·lícula de 2 hores amb ulleres de Realitat Virtual?
- Pensa en un altre art sota les influències de la tecnologia.
- De petit quin joc mecànic et fascinava?
- Coneixes algun altre geni que acabés fent fallida?
- Com es mesura l’èxit d’una tecnologia? Nombre d’usuaris? Impacte en el nivell de benestar?
- Quins edificis coneixes que mantenguin un rellotge mecànic com el de la pel·lícula?
- S’haurien de treure els mecanismes tradicionals per reemplaçar els altres elèctrics i més eficient? Trens? Cotxes clàssics? Fars?
- A la indústria del cinema d’animació, quins efectes són els més espectaculars? Pensa en la recentment estrenada “El Rei Lleó”.