Fitxa CineTIC: AI Intel·ligència Artificial

Continuam amb la nostra secció CineTIC (fitxes de pel·lícules i sèries de ciència ficció on hi apareixen tecnologies que són tendència). Aquesta vegada és el torn d’A.I. Inteligencia Artificial (2001)‘, una pel·lícula on els robots i les seves relacions amb els humans en són protagonistes.

FITXA TÈCNICA:

Títol original: A.I. Artificial Intelligence
Any: 2001
Durada: 145 minuts
País: Estats Units
Direcció: Steven Spielberg
Guió: Steven Spielberg, Ian Watson (Història: Brian Aldiss)
Música: John Williams
Fotografia: Janusz Kaminski
Repartiment: Haley Joel Osment, Jude Law, Frances O’Connor, Sam Robards, William Hurt, Brendan Gleeson, Jake Thomas, Ken Leung, Clark Gregg, Enrico Colantoni, Ashley Scott, Paula Malcomson
Productora: Warner Bros. Pictures / Dreamworks Pictures / Amblin Entertainment / Stanley Kubrick Production
Gènere: Ciencia ficción. Fantástico. Drama | Robots
Web oficial: http://aimovie.warnerbros.com/
Sinopsi: En un món futur, els éssers humans conviuen amb sofisticats robots anomenats meques. Els sentiments són la única cosa que diferencia els homes de les màquines. Però, quan a un robot-nen anomenat David se li programa per estimar, els homes no estan preparats per a les conseqüències, i David es trobarà sol en un estrany i perillós món.

Font: http://www.filmaffinity.com

Tendències TIC que apareixen a la pel·lícula

Intel·ligència Artificial:

Segons Viquipèdia, la intel·ligència artificial (IA) és una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d’algorismes que permet a una màquina (habitualment un computador) prendre decisions intel·ligents o, si més no, comportar-se com si tingués una intel·ligència semblant a la humana.

Determinar si un ordinador realment es comporta de manera intel·ligent és complex. Hi ha moltes definicions de què és exactament la intel·ligència artificial. La més estesa és la de John McCarthy (1995), que afirma que “és fer que una màquina es comporti d’una manera que seria considerada intel·ligent en un humà.”

Es considera l’avi de la intel·ligència artificial al britànic Alan Turing que, al llarg de la Segona Guerra Mundial i sota els auspicis del servei d’intel·ligència britànic, va començar a fonamentar les bases del que avui coneixem com a intel·ligència artificial.

Existeixen diferents tipus de coneixement i mitjans de representació del coneixement. El qual pot ser carregat en l’agent pel seu dissenyador o pot ser après pel mateix agent utilitzant tècniques d’aprenentatge.

També es distingeixen diversos tipus de processos vàlids per obtenir resultats racionals, que determinen el tipus d’agent intel·ligent. De més simples a més complexos, els cinc principals tipus de processos són:

Execució d’una resposta per defecte per cada entrada (anàlogues a actes reflexos en éssers vius).
Recerca de l’estat requerit en el conjunt dels estats produïts per les accions possibles.
Algorismes genètics (Anàleg al procés d’evolució de les cadenes d’ADN).
Xarxes neuronals artificials (Anàleg al funcionament físic del cervell d’animals i humans).
Raonament mitjançant una Lògica formal (Anàleg al pensament abstracte humà).

També existeixen diferents tipus de percepcions i accions, poden ser obtingudes i produïdes, respectivament per sensors físics i sensors mecànics en màquines, polsos elèctrics o òptics en computadores, tant com per entrades i sortides de bits d’un programari i el seu entorn programari.

Diversos exemples es troben en l’àrea de control de sistemes, planificació automàtica, l’habilitat de respondre a diagnòstics i a consultes dels consumidors, reconeixement d’escriptura, reconeixement de la parla i reconeixement de patrons. Els sistemes d’intel·ligència artificial actualment són part de la rutina en camps com economia, medicina, enginyeria i la milícia, i s’ha usat en gran varietat d’aplicacions de programari, jocs d’estratègia com escacs d’ordinador i altres videojocs.

Robòtica: Segons Viquipèdia la robòtica és una branca de la tecnologia que estudia el disseny i construcció de màquines capaces d’exercir tasques repetitives, tasques en les quals es necessita una alta precisió, tasques perilloses per a l’ésser humà o tasques irrealitzables sense intervenció d’una màquina. Les ciències i tecnologies de les que deriva són: l’àlgebra, els autòmats programables, les màquines d’estats, la mecànica, l’electrònica i la informàtica.

El terme robòtica és encunyat per Isaac Asimov, definint a la ciència que estudia els robots. Asimov va crear també les Tres Lleis de la Robòtica. En la ciència-ficció l’home ha imaginat els robots visitant nous mons, aconseguint el poder, o simplement alleugerint les tasques casolanes.

Les tres lleis de la robòtica descrites per Isaac Asimov, un escriptor rus de ciència-ficció. Tots els robots dels seus relats i novel·les estan dissenyats per a complir-les. Apareixen per primera vegada al relat “Runaround“, del 1942, recollit dins del llibre “Jo, robot“. Les lleis diuen així:

Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.
Un robot ha d’obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.
Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.

Els robots actuaran sempre respectant les lleis de la robòtica, no com una regla moral sinó perquè l’estructura del seu “cervell positrònic” està construïda al voltant d’elles; de fet, construir robots que no s’hi basessin obligaria a refer tota la ciència de la robòtica. Aquestes lleis sorgeixen com a mesura de protecció dels humans. Segons Isaac Asimov, la concepció d’aquestes lleis volia contrarestar el temor que els robots es poguessin rebel·lar i atacar als seus creadors, i no són més que una aplicació de les lleis de les eines, no formulades per ser massa evidents: una eina ha de ser segura, ha de fer la tasca per la que està fabricada i no s’ha de fer malbé (amb aquest ordre de prioritats).

Relacionat amb la perspectiva de gènere trobam:

Pel que fa a la perspectiva de gènere, la pel·lícula examina els vincles emocionals i la idea de la maternitat. Es posa èmfasi en la relació entre David i la seva mare adoptiva, Monica. Malgrat ser un robot, David experimenta emocions profundes i busca desesperadament l’amor d’una figura maternal. Aquesta dinàmica subratlla la importància dels llaços familiars i els sentiments que van més enllà de la biologia. Un altre aspecte rellevant és la presència de personatges femenins forts i influents en la trama. Hi ha diversos personatges femenins que tenen un impacte significatiu en el desenvolupament de la història, com ara Monica i la robot gigoló, Gigolo Joe. Aquests personatges no només influeixen en les accions del protagonista, sinó que també tenen les seves pròpies motivacions i arcs narratius. En resum, “A.I. Artificial Intelligence” aborda qüestions de gènere i relacions humanes des d’una perspectiva única i reflexiva. La pel·lícula examina els vincles familiars, les emocions i la necessitat de connexió, tot posant de manifest la complexitat i la fragilitat de la condició humana, independentment del gènere o de l’origen.

Algunes reflexions:

Si els robots estaran cada vegada més presents en la nostra societat, com us imagineu que serà la relació entre humans / robots? Es basarà en el respecte o arribarem a un nivell de dominació / explotació o fins i tot crueltat com apareix en el film?
Tendrem també éssers a mig camí entre el natural i l’artificial, dotats de cervell però amb articulacions i extremitats biòniques, per exemple (cyborgs)?
Arribarà un punt en què els robots estaran tan desenvolupats que deixaran de ser només màquines sense drets ni llibertats i ja no estaran supeditats al seu creador sinó que tindran “consciència”, es “consideraran” humans?
Si un robot pogués estimar realment a una persona, quina responsabilitat tendria aquesta persona a la vegada, pel que fa al robot?
Qui serà el responsable del robot si aquest causa un perjudici a un tercer? El robot, el propietari, el creador, o el coordinador del robot?
Pensau que la intel·ligència artificial pot arribar a superar la intel·ligència humana? Són més els seus avantatges que els seus desavantatges? Pot arribar a ser “perillosa”?
Quines aplicacions se us ocorren en la vostra vida personal / negoci?