Segons un estudi de la Fundació Bit sobre l’ús d’internet per part dels alumnes d’ESO, 6 de cada 10 menors demanaria ajuda a un adult i el 55,7% hi intervindria per frenar-lo. L’informe també revela que les víctimes de ciberassetjament confien majoritàriament en els pares i les mares a l’hora d’explicar el conflicte
Amb motiu del Dia de la Internet Segura, la Fundació Bit ha presentat les dades sobre les situacions de conflicte que sorgeixen a la Xarxa entre l’alumnat d’ESO de les Illes Balears, anomenats ciber-conflictes, en una jornada per a professionals organitzada per l’Institut Balear de la Joventut (Ib-Jove), l’Oficina de Defensa dels Drets del Menor (ODDM), Convivèxit, Policies Tutors i la Fundació Bit.
Es tracta d’uns resultats extrets de la darrera publicació de l’Observatori Balear de la Societat de la Informació “Ús d’Internet per part dels alumnes d’ESO de les Illes Balears”, un estudi fet a partir d’una mostra de 2.696 alumnes, d’entre 10 i 15 anys, de 1r, 2n, 3r i 4t d’ESO i de 31 centres d’educació secundària de les Illes Balears, mitjançant un qüestionari online realitzat presencialment durant els mesos d’octubre i novembre de 2016.
En un apartat d’aquest estudi s’han volgut explorar les possibles situacions de conflicte que experimenten els menors a través de l’ús d’Internet, com són les burles, els insults, les amenaces, el ciberassetjament, la difusió d’imatges sense el seu permís, entre d’altres.
Així, s’ha comprovat que 2 de cada 10 alumnes coneixen un cas o més d’un cas d’algú que s’hagi sentit assetjat sexualment a través de missatges de mòbil, xats o e-mails, entre d’altres, i més del 50% coneix alumnes que han rebut missatges amb insults i burles durant el darrer any.
Escampar rumors falsos per la Xarxa d’algun company sembla ser també una pràctica massa habitual entre l’alumnat balear.
Si s’analitzen les diferències més significatives segons l’illa, el curs, l’edat o el gènere de l’alumne, s’observa que els alumnes de 3r i 4t d’ESO són els que més coneixen algun perjudicat i, en alguns casos, fins i tot es dobla la xifra respecte els cursos inferiors. Això pot ser degut a què els alumnes més joves accedeixen menys a Internet, per tant, no estan tant exposats, o al fet que en fan menys usos.
A més a més, com més anys té el menor, major incidència de ciber-conflictes i les nines tenen coneixement de més casos que els nins, especialment en el cas d’haver rebut missatges amb insults i burles.
Quan es demana directament al menor si ha patit alguna forma de ciber-conflicte en els darrers 2 mesos, les xifres varien. 1 de cada 10 afirma que en alguna ocasió ha patit la publicació o compartició d’alguna imatge o vídeo seu sense el seu consentiment i fins un 8,1% afirma que, alguna o vàries vegades, sí s’ha sentit assetjat/da sexualment a través de missatges de mòbil, xats, etc. En aquest cas, les nines manifesten ser més agredides que els nins, encara que els nins ho pateixen més sovint.
Si cercam altres diferències significatives en sentir-se malament per alguna situació, destaca que, entre els alumnes que han patit algun abús, els de 1r i 2n curs d’ESO resulten més perjudicats que els grans.
Quan es demana el tipus d’implicació dels alumnes en les situacions de ciber-conflicte, crida l’atenció l’alt percentatge d’observadors. Les eines de missatgeria instantània, com el WhatsApp o el Telegram faciliten la figura de l’observador, ja que molts menors reben alhora en els seus dispositius imatges i vídeos d’altres companys.
Aquesta dada està relacionada amb el temps de connexió a Internet que es passen els menors on 1 de cada 4 alumnes passa més de 4 hores al dia a Internet.
La xifra més alta d’alumnes que es manifesten agressors la trobem en l’enviament de missatges amb insults/ humiliacions i amenaces/ xantatges amb un 1,3%.
Si mirem les diferències entre cursos, veiem que és en el 1r curs d’ESO on hi ha més víctimes, mentre les majors xifres entre agressors i observadors es concentren en els cursos superiors.
Respecte el gènere, hi ha més nins agressors, però també més nins que són víctimes de ciber-conflictes com els missatges o xats amb insults/ humiliacions, la publicació d’un vídeo compromès, la suplantació de la identitat i la difusió de rumors falsos.
Si es demana als alumnes amb qui parlaria quan està disgustat per alguna cosa, els amics i les amigues són les persones amb qui més confien a l’hora de contar secrets i demanar ajuda, amb un 74,8%. Els pares i les mares conformen el 2n grau de confiança per part dels menors, amb un 51,7%, seguits dels germans amb un 23%. Crida l’atenció que pocs confiarien en els seus professors, només un 5,8%.
Els menors declaren que, en cas de ser víctimes d’un ciber-conflicte, els pares i les mares (65,6%) passen davant de les amistats (62,5%) en termes de confiança a l’hora de contar-los la situació de conflicte. Les amistats es mantenen en 2n lloc i molt a prop de la família. Un 7,5% afirma que no ho explicaria a ningú.
En cas de presenciar un abús a un/a company/a, 6 de cada 10 alumnes admeten que demanarien ajuda a un adult i un 55,7% intervendria per frenar-ho.
Els menors menorquins declaren amb diferència amb la resta d’illes preferir bloquejar a la persona que els molesta o explicar a algú de la seva família amb qui confien com a reaccions davant un ciber-conflicte.
Si ens fixem en el curs, trobem algunes diferències en les xifres de com actuarien en cada ocasió. Així, els alumnes més grans prefereixen bloquejar la persona que els està molestant o contar-ho a les seves amistats i denunciar-ho als cossos de seguretat. En canvi, els alumnes més petits opten per deixar d’utilitzar Internet, denunciar al defensor del menor, explicar-ho a un adult de l’escola amb qui confien, explicar-ho a un adult de la seva família i també en esperar a que el problema es solucionàs sol.
L’alumnat les mares dels quals no tenen estudis són els més vulnerables a l’hora de rebre burles, sentir-se exclòs i sentir-se assetjat sexualment.
En quant a l’edat del pare, com més jove és el pare menys percentatge de nins hi ha que diuen que no han estat mai assetjats sexualment online, excepte a partir dels 54 anys que la tendència es torna a invertir de nou.
L’alumnat les mares del qual tenen entre 40 i 49 anys són els que menys malament se senten per conflictes que puguin sorgir a Internet.