S’ha parlat en aquest blog a qualque ocasió de mesures d’estalvi de les administracions públiques a partir de la implantació de l’administració electrònica. També s’ha parlat sobre els avanços legislatius i tècnics per a que les administracions interoperin entre elles, i evitar així que els ciutadans hagin d’acudir a una administració que els emeti un determinat certificat per aportar-lo a una sol·licitud dirigida a una altra administració.

Però quin estalvi pot suposar per la societat eliminar aquesta presentació física d’un certificat i substituir-la per una comunicació telemàtica entre administracions? Per fer aquesta estimació hem de tenir en compte diferents costs associats, directes i indirectes, com són:

• El cost de desplaçament del ciutadà a l’administració emissora per sol·licitar el certificat.
• El cost en temps pel ciutadà tant pel que fa al desplaçament com al temps d’espera.
• El cost en temps del personal de l’administració que aten el ciutadà i emet el certificat.
• El cost material d’impressió del certificat.

A una comunicació presentada al CNIS (Congrés Nacional de Interoperabilitat i Seguretat) la Direcció General per a l’Impuls de l’Administració Electrònica del Ministeri de Presidència, va estimar en 10 € aquest estalvi pels certificats d’empadronament.

Quin impacte podria tenir llavors la substitució de l’emissió d’aquests certificats per l’ús de serveis telemàtics dins l’àmbit de les Illes Balears?

Extrapolant dades estadístiques de varis ajuntaments dins l’àmbit de les Illes Balears estimam que s’emeten de l’ordre de 300.000 certificats d’empadronament, sol·licitats per ciutadans als seus ajuntaments per aportar-los a altres administracions (govern, consells …). Això ens dona un potencial d’estalvi, aplicant les estimacions del Ministeri, de 3.000.000 € anuals.

Per tal d’avançar en aquest sentit el Govern de les Illes Balears i la Fundació iBit, en col·laboració amb la resta d’administracions de les Illes Balears treballa per establir una Plataforma de Interoperabilitat que permeti l’intercanvi de dades entre les administracions balears, evitant així la necessitat d’emissió de certificats (com el empadronament, però també d’altres), emprant com a base la plataforma desenvolupada pel Consell d’Eivissa dins el marc del Pla ANIBAL.