És el cyberbullying una conseqüència del desenvolupament de les TIC o un rebrot d’un fenomen més vell i conegut com és el bullying?
El bullying o assetjament escolar és una manifestació en forma de maltractament psicològic, verbal o físic que es produeix de forma reiterada durant un període determinat. És un fenomen massa present entre els menors i els joves als centres escolars de la nostra societat. Però el tema que aquí ens ocupa és una forma concreta d’assetjament, el que es comet mitjançant la utilització de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions. Altres riscos associats a l’ús de les TIC per part dels menors gaudeixen d’un major impacte social, però l’estudi del què parlaré mostra que el ciberassetjament constitueix el perill més freqüent.
El ciberassetjament entre els joves es refereix a que els joves s’infligeixin, de forma deliberada, i reiterada, danys i molèsties a través del telèfon mòbil i Internet. L’estudi, que respon al mateix nom, té per objectiu aprofundir en la incidència, els tipus i les característiques del fenomen del ciberassetjament entre l’alumnat d’ESO de les Illes Balears.
Però tal com s’explica a l’estudi, per considerar que estam davant d’una situació de ciberassetjament, ha d’haver-hi intencionalitat i voluntarietat, repetició en el temps i un desequilibri de poder. Els comportaments d’aquestes característiques realitzats en el ciberespai fan que:
- Es perdin els límits clars dels espais i els temps segurs. El mòbil permet que ens ubiquin en qualsevol moment i Internet té un tempo que no depèn de la nostra presència. Com per exemple, quan pengen una foto nostra; el temps d’exposició pot ser molt llarg.
- Els agressors es puguin mantenir en l’anonimat. Això atorga a l’assetjador una sensació d’invisibilitat i garantia d’impunitat. Per l’altra cara, hi ha el/la jove perjudicat, que pot sentir que qualsevol pot ésser l’autor.
- L’assetjament sigui indirecte, sense que les marques estiguin en el cos, sinó a la psicologia de la víctima.
- Excedeixen els límits del que és conegut i desconegut; persones desconegudes per les víctimes en saben l’existència i la situació.
- No és necessària la presència de la persona agredida per dur a terme l’acte violent.
A Balears, i segons l’estudi, trobem que el mitjans més col·lectius, com els xats i les xarxes socials presenten percentatges considerablement més alts de cyberbullying que els mitjans més individuals, com les cridades a través del mòbil, els sms o el correu electrònic. Només són 2 els comportaments de ciberassetjament que un percentatge superior al 10% dels enquestats diu que ha realitzat de forma ocasional: insultar i burlar-se a través del Messenger (12,9% i 11,2%). Els causants del ciberassetjament són al·lots en la majoria dels casos; en tots els comportaments analitzats els percentatges superen els de les al·lotes. La manca d’empatia de l’agressor facilita l’agressió sense culpa, sense penediment i sense possibilitat d’autocrítica.
Des de l’Observatori de la Fundació iBit vetllam per no perdre de vista els fenòmens que sorgeixen arran de les TIC, com el ciberassetjament, l’alfabetització digital, el ciberplagi, i una llarga llista de fets nous i no tant nous, però sí reinventats en un escenari recent, com és el ciberespai. Conèixer com es produeixen ens permetrà aturar-los.