Les llicències Creative Commons (en endavant CC) sorgeixen de la CreativeCommons.org, una organització sense ànim de lucre l’objectiu de la qual és permetre tant als autors com als usuaris poder compartir i a la vegada protegir les seves obres. Com? Creant seguretat jurídica.

L’objectiu d’una llicència CC sempre és doble, compartir i protegir l’obra original. Per regla general, CC permet la còpia, distribució i comunicació pública d’una obra. Després l’autor pot decidir, entre d’altres coses, sobre els usos comercials o no de la seva obra així com sobre les modificacions o no que es puguin fer d’ella.

La finalitat és que l’autor deixi clar què permet a un tercer amb la seva obra i que aquest tercer sàpiga amb seguretat què pot i no fer. Està clar que això també es fa amb una típica llicència de caràcter prohibitiu “Jo autor dic que no pots fer res amb la meva obra. Tu usuari entens que res pots fer”. Però l’aparició d’Internet i la digitalització de la informació han obligat a una nova forma de compartir el coneixement, i CC és una metodologia per adaptar-se a aquesta nova forma. Una on ja no es diu “Tot està prohibit”, sinó “Està permès…”

CC té el seu origen a la legislació nord-americana, per aquesta raó s’han hagut de fer alguns canvis i modificacions ajustades a les particularitats de la legislació europea i espanyola en propietat intel·lectual.

És important destacar que CC no és un experiment d’alguns fans del “tot gratis”. Les llicències CC han estat adaptades a la legislació espanyola i la Universitat de Barcelona treballa amb la Fundació Creative Commons per crear llicències encara més específiques i d’acord a l’ordenament jurídic espanyol.

A més, són nombroso i destacats els casos on es fa servir una llicència CC. Per exemple, l’Institut d’Empresa Business School posa a disposició, des de finals de 2008, tota la seva documentació multimèdia amb una llicència CC. El disc més venut en MP3 al 2008 va ser una obra llicenciada amb CC. O el cas del govern holandès, que ha llicenciat el contingut del seu nou portal, Rijksoverheid, d’acord a una llicència CC.

Des de la Fundació iBit, entre d’altres àrees, es fan servir les llicències CC a la col·lecció de llibres “iBitàcoles”, editada per l’Observatori Balear de la Societat de la Informació (OBSI), i properament a la col·lecció d’obres digitals “Monografies”.

I això només és una molt petita mostra de l’ús d’aquesta eina.