Títol: Ready Player One 
Editorial: Edicions B
Any de publicació: 2011
Pàgines: 464
Gènere: Novel·la Ciència-ficció
Sobre l’autor: Ernest Cline
Autor i guionista americà, va desenvolupar una notable
carrera com a poeta, sent un participant habitual a
competicions de poesia slam, on va aconseguir ser molt
conegut per la seva peça Dance Monkey Dance, que el
mateix autor va convertir en un fals vídeo educatiu que es
va fer viral a través de YouTube.
A més, el seu interès pel món del cinema va donar com a resultat el seu salt al món del
guió amb la pel·lícula Fanboys. Actualment es troba immers en el desenvolupament de
diversos treballs per a la gran pantalla relacionats amb les seves novel·les. En 2010
Cline va publicar la seva obra més coneguda, Ready Player One, una novel·la de
ciència-ficció relacionada amb el món dels videojocs i la cultura popular dels anys 80 i
90 que va resultar tot un èxit de vendes. L’any 2015 va veure la llum el seu segon títol,
Armada. L’adaptació al cinema de Ready Player One es va estrenar l’any 2018, dirigida
per Steven Spielberg.
Anàlisi:
Estem a l’any 2044 i la realitat no pot ser més crua: a les crisis econòmiques mundials se sumen diverses guerres i tot tipus de desastres que ens han portat a un clima generalitzat de pobresa que afecta fins i tot als Estats Units. En aquest context, trobem al nostre protagonista malvivint en una de les zones més depriments d’Oklahoma. Wade Watts, també conegut com Parzival en el món virtual, és un jove, l’existència del qual no sembla donar per fer una pel·lícula. No obstant això, un director de la magnitud de Steven Spielberg ho ha fet. El motiu? El jove passa les hores connectat a Oasis, una immensa xarxa de realitat virtual en la qual pràcticament qualsevol cosa és possible i això dóna més joc.
Allà, al costat d’altres milions de jugadors o “gunters” (caçadors d’ous, Egg Hunters), Wade troba refugi de la seva trista realitat buscant el llegendari “Ou de Pasqua de James Halliday, el difunt fundador i creador d’Oasis. James Donovan Halliday és un dissenyador de videojocs multimilionari que mor als 67 anys deixant una de les majors fortunes del món (més de 240 milions). En no tenir hereus decideix donar la seva immensa riquesa a qui sigui capaç de trobar el seu “Ou de Pasqua” el qual es troba minuciosament amagat dins de la plataforma Oasi. Legions de “gunters”, alguns coneguts com “sixers” (els que treballen per a la megacorporació IOI que pretén apoderar-se d’Oasi i tornar el món virtual lliure en un d’accés per pagament) competeixen durant anys per fer-se amb el preuat ou de Halliday a través d’infinits mons en xarxa. Com veiem, malgrat la temàtica futurista es rescaten recursos clàssics com la injustícia social representada amb cert aire de David contra Goliat, la imposició del feble i del noble sobre el fort i el malvat.
Ready Player One és una novel·la apassionant per a qui gaudeix de la informàtica, els videojocs, els còmics i el cinema de ciència-ficció amb cert regust dels vuitanta. De fet, al llarg del llibre apareixen nombroses referències a elements de la cultura popular d’aquesta dècada: videojocs com Atari o Pac-Man, pel·lícules de l’univers Star Wars i Star Trek, Retorn al futur o Mad Max. Les claus de l’enigma que han de desxifrar els jugadors per arribar fins a l’anhelat ou estan inspirades en aquestes referències. La historia agafa força quan Wade aconsegueix resoldre el primer trencaclosques del premi, després de cinc anys de temptatives fallides, a partir d’aquest moment, la competició s’enterboleix i sembla que l’única forma de sobreviure és guanyar.
Ernest Cline planteja la novel·la com una gran aventura en diverses fases, diversos reptes que s’han de superar per a continuar avançant. Bona part d’ella, és com si ens submergíssim en un videojoc: tenim el nostre personatge/avatar, Parzival, i l’incommensurable món virtual al qual té accés, amb els seus perills i les seves gratificacions, els seus rivals i aliats. Resulta senzill empatitzar amb el protagonista, un perdedor de manual, orfe, marginal, però amb somnis i molt hàbil. El típic heroi.
Passant a altres aspectes de la novel·la, Ready Player One no demostra grans filigranes literàries i hi ha poc que contar sobre l’estil d’Ernest Cline. La seva prosa és correcta però sense excessos, encara que la trama a l’estil videojoc pot arribar a enganxar a qualsevol. Enemics finals, amors impossibles, un personatge dèbil que va evolucionant fins a tornar-se poderós, una gran corporació que intenta truncar els plans del nostre heroi. L’estrany és que Spielberg no fes la pel·lícula abans. A Ready Player One trobem tots els elements imaginables d’una novel·la d’aventures a l’ús, perfectament embastats per fer les delícies de tots els públics. No obstant això, no cal dir que és una d’aquestes novel·les que apareixen de tant en tant per a retratar un aspecte de la vida actual humana que és d’alguna forma un misteri per a la majoria del públic, aquesta vegada per dibuixar el món dels “gamers” especialment jugadors de videojocs RPG, MMORPG i MOBA.
Preguntes per a debatre:
- Considereu que avui en dia la realitat es pot reduir la nostra presència física o l’extenció virtual de la nostra identitat també conforma la realitat?
- Us agradaria que existís un joc com el descrit a la novel·la? Per què?
- Com seria el teu joc immersiu perfecte?
- Quina part de la novel·la t’ha agradat més?
- Com es dissenyen els videojocs? Quins són els professionals que es dediquen a aquest sector?
- Tens algún personatge preferit? Per què?
Projecte #LlibresTIC: Programa SOIB JOVE – Qualificats Sector Públic i que ha estat finançat pel SOIB amb el cofinançament del Fons Social Europeu (FSE) i la Garantia Juvenil.