Tot i que fins ara Europa ha invertit diners en desenvolupar la societat de la informació i del coneixement, en l‘Agenda Digital per Europa (Brussels, 19.05.2010 COM(2010) 245) reconeix que perduren una sèrie d’insuficiències que s’han de superar de cara a l’estratègia Europa 2020.
La gent que gaudeix de les tecnologies digitals, ja sigui com a ciutadans, consumidors o treballadors, es veu preocupada per la seguretat i la privacitat, l’accés insuficient a internet, una usabilitat insuficient, per la manca de coneixements rellevants o per la manca d’accessibilitat per a tots. Els europeus se senten frustrats quan les TIC no compleixen la seva promesa d’oferir millors serveis públics. Preocupa que, atès que Internet ha accelerat la competició per les inversions, l’ocupació i la influència econòmica a nivell mundial, Europa no es dota adequadament per prosperar en aquest sector de creixement de l’economia del coneixement.
Els experts han detectat 7 mancances i obstacles:
- Mercats digitals fragmentats
- Falta d’interoperabilitat
- Augment del cibercrim i el risc d’una baixa confiança en les xarxes
- Falta d’inversió en les xarxes
- Insuficients esforços en recerca i innovació
- Manca d’alfabetització digital i d’habilitats
- Respostes fragmentades als canvis socials
A mesura que més tasques diàries es duen a terme en línia, per sol · licitar un lloc de treball, per al pagament d’impostos o reserva de bitllets de transport, l’ús d’Internet s’ha convertit en una part integral de la vida diària de molts europeus. No obstant això, 150 milions d’europeus – un 30% – mai han usat Internet. Sovint diuen que no tenen necessitat o que és massa car. Aquest grup està compost principalment de persones de 65 a 74 anys d’edat, les persones amb baixos ingressos, els aturats i els menys formats.
En molts casos, la bretxa es deu a la falta d’habilitat de l’usuari, com ara l’alfabetització digital i mediàtica, no només per a l’ocupació, sinó també per aprendre, crear, participar i tenir confiança i discernir en l’ús dels mitjans digitals. L’accessibilitat i la usabilitat són també problemes per als europeus amb discapacitat. Superar aquesta bretxa digital pot ajudar que els membres dels grups socials desfavorits puguin participar en igualtat de condicions en la societat digital (inclosos els serveis d’interès directe per a ells, com ara l’aprenentatge a distància i electrònic, l’administració digital, la telemedicina) i fer front a la seva situació de desavantatge a través d’una major ocupabilitat. La competència digital és, doncs, una de les vuit competències clau que són fonamentals per als individus en una societat basada en el coneixement.
Al País Basc a això ho tenen clar: la societat digital és una condició “sine qua non” pel coneixement, la competitivitat i la inclusió. A l’Agenda Digital del País Basc 2015, així ho recullen, i dels 5 eixos estratègics (comunitat digital, e-empresa, serveis digitals avançats, Infraestructures, Gestió i promoció de l’Agenda Digital 2015) el 27,3% del pressupost és per fomentar la comunitat digital.
La Fundació iBit no és aliena a aquesta situació i des de l‘àrea de cibersocietat fa temps que es duen a terme projectes per reduir les mancances d’alfabetització digital en diferents sectors.