Tot té un principi i un final. Ara toca tancar quatre anys intensos i emocionants: ha estat un plaer i un honor poder dirigir l’iBit des de 2007. La primera paraula que se m’ocorr és gràcies. Gràcies a la Junta de Patrons que confià en mi, als treballadors i treballadores de l’iBit per la seva excel·lència i a les persones que directa o indirectament han col·laborat amb noltros per la seva generositat.
Jo me’n vaig però queda la feina feta, els departaments: Gestió i Suport a l’R+D+i, Sistemes, Salut, Administració Digital, Cibersocietat i Turisme. No, no hem fet una memòria d’autobombo. L’iBit és transparent, basta clickar ibit.org o seguir @ibitorg per saber el que s’hi cou; a l’iBit el coneixement es comparteix cap a dins amb l’Oficina Virtual i cap a fora amb aquest blog.
Sí, tenc la sensació de què la feina no està acabada, de què queden coses per fer però no me preocupa. No me preocupa perquè queden els millors: el personal de l’iBit, qualificat i competent per continuar la tasca. Jo m’en vaig però queda aquest blog, experiència única de gestió transparent i conversa amb la ciutadania. Queda la televisió de l’iBit, queda l’OBSI, turisLAB, XarxaBit, el Centre de Competències d’Integració, el HiLab, l’OTAE, OpenTIC i molts més projectes que encara són dins la cuina, a punt de servir…
Bé, per dir adéu tampoc cal donar-li moltes voltes. No citaré els projectes dels que estic més orgullós perquè no acabaríem mai. Gairebé tots, de tots hem après alguna cosa. El que si vull fer és demanar disculpes per si alguna acció o omisió meva ha pogut molestar a algú, no era la meva intenció. I…, res més, en un món 2.0 basta donar una url, la d’aquest blog, i que la gent clicki on més li cridi l’atenció.
Moltes gràcies, de veritat i, si voleu, la convesa continua aquí.