La producció de documentació en entorns de R+D+i és una tasca intensa, àrdua i, a l’hora, necessària per completar els processos de transferència de resultats de la recerca. Sovint els projectes es retroalimenten entre si requerint un sistema de documentació que permeti la reutilizatció de continguts de memòries tècniques anteriors i entregables passats.
A l’àrea de turisLAB hem començat a treballar amb DITA, un estàndard OASIS obert, basat en XML i dissenyat per produir i distribuir documentació tècnica. D’acord amb DITA el contingut pot fragmentar-se en petits temes autocontinguts, que faciliten la reutilització en diferents manifestacions. A turisLAB l’aplicació no és nova, alguna empresa CAVAL-compliant ja ha col.laborat en la producció d’especificacions tècniques CAVAL basada en DITA amb resultats satisfactoris.
La cosa no s’acaba aquí, recentment el CENATIC ha publicat la seva guia ALIAL de bones pràctiques per la licitació de desenvolupaments lliures a administracions locals, dins la qual es recomana l’ús d’un altre format, DocBook, per produir la documentació tècnica dels projectes. DocBook és també un estàndard OASIS basat amb XML de pretensions similars a DITA, més antic, però també més implantat. Per contra, DITA és més jove però renovat, amb més possibilitats d’extensió (una comparativa ràpida i interessant es troba aquí).
Si som tancats tindrem un dilema per escollir format. Cada empresa hauria d’avaluar les seves necessitats i decidir en funció abans de començar. No obstant, estan sortint fórmules per compatibilitzar els dos estàndards, i és que el terme recurrent és el de sempre: interoperabilitat.