Fitxa CineTIC: Metropolis

Avui a la secció CineTIC comentam una de les pel·lícules pioneres en el gènere de la ciència ficció que data del 1927 i és muda. Dirigida per Fitz Lang i realitzada per la productora UFA, és considerada una de les grans pel·lícules de cinema expressionista alemany i de la història del cinema mundial. Va ser el primer film considerat Memòria del Món per la Unesco. El rodatge va durar 310 dies i 60 nits i hi van participar 27.000 extres. Va costar l’equivalent actual a 39 milions de dòlars, i va ser la pel·lícula més cara de la seva època.

La pel·lícula “Metropolis” es pot visualitzar de forma gratuïta des d’aquest enllaç de Youtube.

FITXA TÈCNICA:

Títol original: Metropolis
Any: 1927
Durada: 153 min.
País: Alemanya
Direcció: Fritz Lang
Guió: Thea von Harbou
Música: Bernd Schultheis, Gottfried Huppertz (Pel·lícula muda)
Fotografia: Karl Freund, Günther Rittau (B&W)
Repartiment: Gustav Fröhlich, Brigitte Helm, Alfred Abel, Rudolf Klein-Rogge, Fritz Rasp, Theodor Loos, Heinrich George, Fritz Alberti, Grete Berger, Heinrich Gotho, Georg John, Olaf Storm
Productora: U.F.A
Gènere: Ciència ficció. Drama Distopia. Steampunk. Robots. Expressionisme alemany. Pel·lícula de culte. Cinema mut
Sinopsi: Futur, any 2026. A la megalòpoli de Metropolis la societat es divideix en dues classes, els rics que tenen el poder i els mitjans de producció, envoltats de luxes, espais amplis i jardins, i els obrers, condemnats a viure en condicions dramàtiques reclosos en un gueto subterrani, on hi ha el cor industrial de la ciutat. Un dia Freder (Alfred Abel), el fill del totpoderós Joh Fredersen (Gustav Frohlich), l’home que controla la ciutat, descobreix els durs aspectes laborals dels obrers després d’enamorar-se de Maria (Brigitte Helm), una al·lota d’origen humil, venerada per les classes baixes i que predica els bons sentiments i a l’amor. El fill llavors adverteix al seu pare que els treballadors podrien rebel·lar-se.

Font: Filmaffinity

Tendències TIC que apareixen a la pel·lícula:

Metropolis està ambientada en l’any 2026, cent anys després de quan es va rodar … i ara ja ens hi estam acostant! Fritz Lang imagina una ciutat estat dividida en dues castes: els rics i pensadors que viuen en els grans gratacels exteriors, i la classe treballadora, que viu sota terra. Com a pionera que va ser, Metropolis va impactar a tothom pels sofisticats efectes especials que utilitzava, i per mostrar el primer robot antropomòrfic en pantalla. Però també va mostrar molts invents futuristes que després s’han convertit en realitat, tal com ens expliquen en aquest article:

Videocridades/ videoconferències en streaming: Un gran mèrit tenint en compte que el 1927 el telèfon encara era un privilegi de rics, i molta gent que anava a veure la pel·lícula, mai no l’havia utilitzat. I encara no existia la televisió. Joh Fredersen, l‘home que controla la ciutat no baixa al subsòl ni necessita connexió amb els treballadors per controlar el correcte mecanisme de la ciutat perquè ho fa mitjançant videotrucades o videovigilància.
Intercomunicador/ interfono: Des d’un panell de comandaments Joh Fredersen pot avisar al seu servei personal i establir-hi comunicació.
Smartcities: Metropolis és una gran ciutat moderna on les tasques i processos repetitius es realitzen totalment a través de grans màquines i sistemes (una smart city?), dirigida per un “cervell electrònic“ que anomenen “màquina–cor”. Segons Viquipèdia, una ciutat intel·ligent és una ciutat dotada d’una organització basada en les tecnologies de la societat de la informació i la comunicació, enfocats a millorar tant la gestió dels diferents serveis, com la qualitat de vida dels seus habitants.
Domòtica: Moltes tasques quotidianes es realitzen de forma més ràpida, còmoda o satisfactòria amb l’ajuda de les màquines, per exemple l’ús d’un botó que ens ajuda a baixar les persianes, a córrer les cortines …
Panells de control: Qualsevol sistema informàtic o automatitzat requereix d’una sèrie d’elements que permetin la monitorització i control. En aquest cas concret els panells de la màquina-cor.
Ordinador: Les dades de producció d’energia arriben al despatx dels alts comandaments en forma de nombres. En aquesta màquina,que recorda a un ordinador, es computen dades i s’ofereix un resum de la situació de la ciutat.
Pròtesis biòniques: El científic que co–protagoniza en part la història, Rotwang, perd una mà, segons relata, durant uns experiments. Per suplir la manca de l’extremitat, compta amb una pròtesi que actua com una mà humana.
Aparells medicalitzats: Durant la pel·lícula s’observa com es realitzen diversos tipus d’experiments i tractaments mèdics mitjançant aparells molt avançats per l’època.
Robots/androides: La creació de dispositius i ens quasi humans ha estat un somni llargament anhelat per les persones per a ser utilitzats com a mà d’obra, assistents, etc. A la pel·lícula es va veure el primer androide a la pantalla gran. El ginoide que es mostra ja és gairebé una realitat en els nostres dies, no obstant això la fluïdesa dels moviments, les expressions facials i en definitiva l‘“humà“ de l’androide de la pel·lícula encara són ficció.
També hi apareixen o s’intueixen altres temes com màquines programables, intel·ligència artificial, màquines d’energia alternativa, clonació humana, monorails, transport aeri…

Relacionat amb la perspectiva de gènere ens trobam amb:

No trobem gaires coses relacionades amb la perspectiva de gènere més enllà d’una dona que marca el film: Maria, una al·lota d’origen humil, venerada per les classes baixes i que predica els bons sentiments i l’amor, que inspirarà al protagonista per conèixer el sistema real de la ciutat. També tenim a Futura, el robot amb forma humana (antropomòrfic o androide) dissenyada per Rotwang. Aquest intenta atrapar a Maria per transferir la seva semblança al robot autònom.

Algunes reflexions:

La pel·lícula tracta el tema de l’amenaça que pot suposar la tecnologia en un futur utòpic, en la línia que inspirarà “Temps Moderns” de Charles Chaplin, “Un món feliç” d’Aldous Huxley,”1984″de George Orwell, “Farenheit 451″de Ray Bradbury o “La vida futura” de William Cameron Menzies. Segons aquest article: En aquest futur utòpic les màquines estan al servei de l’ésser humà, però al mateix temps, els humans són esclaus de les màquines i treballen per elles. El subsòl és un símbol de l’infern. No obstant això, l’aparent harmonia es trenca quan les màquines es rebel·len contra aquells que les van crear i tracten de cercar la seva perdició. Quan el científic Rotwang (alerta, spoiler) construeix l’androide Futura, dotant-la d’intel·ligència artificial, en realitat està jugant a ser Déu. Com a resultat d’aquest superb i imprudent acte, la tecnologia pren consciència de si mateixa i pretén destruir els seus competidors humans. El missatge que llança Lang en aquest sentit té unes implicacions ètiques molt clares: cal anar amb compte amb el desenvolupament tecnològic. No costa massa entendre el perquè del missatge de Lang si s’atén al context històric: Estam en el període d’entreguerres, la societat occidental ha perdut la fe en si mateixa i en el desenvolupament tecnològic. Un altre tema és el paper de la IA com eina per augmentar la productivitat. En la visió del director i la seva dona, Thea von Harbou (guionista de la pel·lícula), les màquines intel·ligents han assolit el major grau de productivitat possible, al punt que els treballadors gairebé no tenen res productiu a fer, el que els condemna a la misèria. Però tampoc els dirigents semblen tenir cap objectiu a la vida, excepte el de mantenir la pròpia ciutat en funcionament i dedicar-se a l’oci. Limitar la IA a simple eina de productivitat porta a l’escenari extrem imaginat per Lang i von Harbou. Si es reduís a zero tota l’activitat productiva de “baix nivell”, sense cap altra transformació, l’empresa/ciutat no evolucionaria i els empleats/treballadors de “baix nivell” no passarien a ocupar posicions d’ “alt nivell”, sinó que es s’estancarien com “suport vital” dels “agents virtuals” o es limitarien a obeir ordres d’aquests, només per mantenir algun paper. No és la visió correcta. Des de fa anys sabem que la gran contribució de les noves tecnologies (com la informàtica o Internet) té menor impacte del que es creu sobre la productivitat. El que realment provoca és una dràstica transformació dels models de negoci de les empreses i de l’estructura econòmica en general.

En resum, la pel·lícula emfatitza el paper dels sentiments en la relació entre humans i màquines, per evitar-ne l’explotació i el mal ús. No és per la màquina en sí que s’ocasionen aquestes desigualtats i maltractaments, sinó que és l’humà estenent la seva pròpia naturalesa. Reflexionar en pel·lícules com aquesta ens ajuda a mirar amb un ull avisor la tecnologia i com pot tornar-se en contra nostra si no ens adonem de com ens consumeix. La pel·lícula finalitza amb la lliçó de la col·laboració: “El mediador entre el cervell (els empresaris,rics…) i la mà (obrers) ha de ser el cor”.

Com vos imaginau les ciutats del futur? Ja no hi haurà classe obrera perquè ho faran tot les màquines?
La tecnologia servirà per reduir les desigualtats econòmiques i socials, o les empitjorarà? La tecnologia estarà en mans només dels dirigents i els empresaris o s’emprarà en benefici de tots?
La IoT permetrà que ho tenguem tot domotitzat i no haguem de pitjar cap botó manualment?
Viurem en smartcities on tot estarà controlat per sensors i no hi haurà embusos de trànsit, per exemple?
Els robots faran totes les tasques no volem fer els humans?
Qui controlarà els robots? O tendran entitat i status propi?
Els robots tendran forma humana? Els robots antropomòrfics en forma de dona donaran pas a altres tipus de robots no tan humanitzats?

Per saber-ne més:

Per acabar, en aquest Quizz pots pots provar el teu grau de coneixement sobre conceptes que apareixen a la pel·lícula, a veure quants n’encertes!

CineTIC domotica Robótica SmartCities