Els dies 23 i 24 de gener es van reunir a Menorca professionals i acadèmics STEM (Science, Technology, Engineering, Mathematics) per compartir els seus coneixements amb el públic assistent. Més de 300 persones van passar pel CentreBit Menorca interessats en les jornades organitzades per Alex Alemany en el marc del Grup de Desenvolupadors de Google de Menorca i amb la col·laboració de la Fundació Bit i el Consell Insular de Menorca.
Les ponències es van difondre en streaming pel canal de Youtube de la Fundació Bit i han quedat arxivades per poder-se veure en diferit:
També es poden recuperar les piulades a Twitter sota el hastag #STEMtalksMNK.
Ja que les ponències estan disponibles, només es comparteixen uns pocs apunts interessants de cada ponent, tenint en compte que es deixa molta substància en el tinter.
Carmen Crespo, gerent del CentreBit Menorca, va explicar que un dels principals motius de realitzar aquestes jornades és apropar les matèries STEM principalment als joves, i també al públic en general, i intentar despertar vocacions tecnològiques. Així mateix va recordar que manquen molt de professionals tecnòlegs al món laboral i és necessari formar-se en aquestes matèries.
Comunitats
Andrés Leonardo Martínez Ortiz, miembro del equipo de Google Engineering, líder del programa Google Cloud Ecosystem a Europa, va parlar de la importància dels ecosistemes d’innovació oberta que són essencials pel desenvolupament de les tecnologies. Va compartir algunes fonts importants, com el mercat dels desenvolupadors d’apps. Va fer un repàs des de les precedents entitats de codi obert i comunitats de pràctica, fins a les actuals, mencionant iniciatives com Kubernetes i Google Devolopers Groups, Google’s Women Tech Makers, Google Developer Students Club. Va concloure manifestant que estem desconcertats amb la tecnologia, no en sabem l’impacte i la relació amb la tecnologia i l’evolució depèn ara ja dels joves.
Realitat Virtual
Verónica Rodríguez, especialista en realitat virtual, transmedia i storytelling i branded content, organitzadora de xR World de Madrid i autora del blog I AM VR, va explicar com des de 2016 la tecnologia de la realitat virtual, augmentada i mixta ha evolucionat molt. I ho va il·lustrar tant amb les empreses que hi estan apostant, com amb el nou hardware que s’està creant, que és menys invasiu. També va mostrar quin és el panorama de la indústria de la realitat virtual. Així mateix va donar a conèixer els principals resultats de l’estudi que va elaborar «Informe Radiografía de la Realidad Virtual, Augmentada y Mixta en España 2018» i en va destacar que la falta de talent és una debilitat de la indústria espanyola, sabent que la realitat virtual és un camp de futur i de creació d’ocupació. Va recomanar Unity com el primer lloc on començar a aprendre sobre realitat virtual.
Big Data
Inés Huertas, experta en Big Data i coordinadora de RLadies Madrid, començà explicant que les empreses que més han crescut estan basades en dades, i que qualsevol persona pot adquirir el coneixement necessari per treballar amb dades. Va treure el tema que cal saber quines són les dades importants i el procés d’homogeneïtzació de les dades. També va explicar un article que va presentar al congrés sobre Smart Cities on analitzava la mobilitat urbana a partir de l’anàlisi d’imatges. L’endemà va explicar la seva trajectòria personal als estudiants de secundària i com a participant en diferents comunitats i interactuant amb gent interessant per Twitter va poder treballar un temps a la NASA i ara hi segueix col·laborant.
Models Estadístics
Pere Puig, catedràtic d’estadística i investigació operativa a la Universitat Autònoma de Barcelona, va explicar com els models estadístics poden predir catàstrofes. Per exemple, un model estadístic hagués pogut evitar el desastre del Challenger si hagués detectat la temperatura anòmala el dia del llançament. Durant la xerrada va introduir alguns conceptes estadístics com l’Índex de Manning, la distribució de Poisson, la Teoria de Cues, fins a arribar a una recerca actual on s’analitza quanta dosi de reactivitat pot haver rebut una persona aplicant la distribució de Poisson. El dia següents, Puig va intentar convèncer l’audiència més joves per a que es convertissin en científics amb el lema «Be a scientist my friend!» atraient l’atenció dels curiosos, observadors, exploradors, discutidors, experimentadors, qüestionadors i altres espècies que circulaven per l’auditori, sense deixar l’ocasió de compartir un altre concepte estadístic, en aquesta ocasió, el mètode de Lincoln-Peterson per contar individus dins una població molt gran, per exemple, peixos dins un llac.
Robòtica
Josep Fernández, Degà de la Universitat Politècnica de Catalunya, començà explicant que moltes feines desapareixeran perquè la informàtica està ajudant a automatitzar moltes tasques, i s’aplica a camps tan variats com la gestió de la mobilitat, la conducció autònoma, la gestió eficient i sostenible de la ciutat, la medicina de precisió o l’anàlisi de dades en esports, entre d’altres. La informàtica ha canviat al món. No oblidà tampoc mencionar la necessària paritat en el món de la informàtica que es va equilibrar en els any 80 però actualment només està en un 15% de dones. En una altra sessió va parlar de la robotització. Va referenciar aquest vídeo on s’il·lustren les 10 aplicacions robòtiques industrials més populars. A més, va mencionar que els països amb un major índex de robotització són els més avançats. Va exposar també els robots de serveis, el robots que són vehicles autònoms i els robots cirurgians. En definitiva, la robòtica és tot un món per descobrir, amb totes les seves possibilitats i la interacció amb els professionals.
Intel·ligència Artificial
Almudena Fernández Tourné, Cloud Solution Architec a Microsoft; i Sergio Guerrero, estratega en tecnologies d’indústria de govern a Europa per a Microsoft, van explicar el programa de la Intel·ligència Artificial pel bé comú de Microsoft, introduint les 4 accions: terra, accessibilitat, acció humanitària i patrimoni. Alguns exemples d’aplicació de la intel·ligència artificial és explorar l’art o l’agricultura de precisió (vídeo i aplicació)
Internet de les Coses aplicades a la Salut
Loren Carrasco, directora de l’Escola Politècnica Superior de la UIB, va explicar què són els sensors corporals i com poden millorar el benestar de les persones i la salut. Va diferenciar entre sensors, que recopilen informació del cos humà i actuadors que dosifiquen medicament de forma automàtica seguint unes indicacions prèvies. També va introduir els sensors actuadors que són petits desfibril·ladors. Així per exemple es pot seguir un postoperatori des de casa, realitzar telerehabilitació de forma adequada o fer un seguiment a distància dels pacients crònics. També va incidir en els reptes per a que les xarxes dels sensors sobre el cos funcionin com són la seguretat i la privacitat de les dades, la resistència a atacs tant a les dades que recullen amb els sensors com als medicaments o tractaments que administren els actuadors, que cada vegada els sensors siguin més petits, més invisibles, la fiabilitat de les comunicacions i reduir el consum d’energia o generar-ne per mantenir els sensors i actuadors en funcionament. La reducció d’energia en els sensors que s’implanten al cos és l’àmbit de recerca actual de Loren Carrasco.
Internet i Intel·ligència Artificial Quàntica
Lluís Torner, fundador i director de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), va explicar que ja hem entrat en la segona revolució quàntica. Entre d’altres coses treballen amb Internet quàntica per fer comunicacions més segures que la criptografia tradicional. La criptografia tradicional està basada en models matemàtics i algun dia es podrà rompre, en canvi la criptografia quàntica està basada en models físics. També s’està aplicant a projectes europeus de recerca en quàntica per estudiar el cervell humà. Per introduir-se en el món de la Internet Quàntica i dels Qutrits va recomanar aquest vídeo. Per acabar l’exposició va sentenciar: «Algun dia arribarà la intel·ligència artificial quàntica».
La importància de les humanitats en el món STEM
Jordi Jubany, formador i assessor en competència, cultura i ciutadania digital del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya va voler compartir unes reflexions entre les humanitats i el món STEM que s’han de relacionar millor en el futur i ho va desenvolupar i acreditar en 7 punts o atributs: 1r, les humanitats i les STEM són complementàries; 2n, la diversitat genera riquesa; 3r, el disseny té intencionalitat; 4t, les tecnologies són socials; 5è, afecten al món laboral; 6è, tenen implicacions ètiques; i 7è, les tecnologies tenen conseqüències mediambientals. El Jubany va compartir amb l’auditori les respostes del petit qüestionari que va realitzar als assistents a les jornades sobre qüestions relacionades amb preferències d’ús i el control de les dades en algunes eines tecnològiques, sobre les que en un futur proper la societat s’haurà de pronunciar per establir regles de funcionament.
Aquesta activitat s’ha pogut dur a terme gràcies a la col·laboració de la Direcció General de Política Universitària i Recerca del Govern de les Illes Balears.