Aquesta entrevista té moltes particularitats en la nostra sèrie d’Entrevistes TIC: d’una banda és la primera vegada que entrevistam en doble, ja que normalment solen ser individuals, però aviat entendreu perquè comparteixen adreça d’e-mail i signatura AA, són gairebé indissociables, són les persones més joves que hem entrevistat fins al moment, uns autèntics Millenials i vénen del món del Disseny, són ex-alumnes de l’ESADIB (Escola Superior d’Art iDisseny de les Illes Balears).
Així que, per endavant, agraïm a Alejandro i Andrés el seu temps i ganes de compartir les seves experiències amb nosaltres.
Alejandro Sanz Seguí (1994) i Andrés Ramírez Ruiz (1994), són dissenyadors graduats amb menció extraordinària per l’ESADIB (Escola Superior d’Art i Disseny de les Illes Balears), fundadors de l’estudi de disseny Earthink i l’agència de comunicació audiovisual /Gen_ético.
Han tingut experiències professionals a França i a Barcelona, treballant per a estudis de disseny i centres d’art i creació. Han col·laborat amb elBulliFoundation de Ferran Adrià, amb el Govern de les Illes Balears creant el color corporatiu per al seu redisseny, i treballat per a clients com la touroperadora internacional TUI o la marca de cotxes elèctrics Loryc Mallorca, entre d’altres.
1. Ens podeu explicar com heu arribat al Parc Bit? Què és Innovation LAB?
Després de presentar el nostre projecte fi de carrera Earthink i crear INKit – una eina educativa per cuinar i extreure color d’alguns vegetals – vam contactar amb Guido Hansen, el fundador d’ Escola Global, i li vam proposar treballar junts. Vam llançar algunes idees de futur (entre elles la creació d’un Innovation Lab pel col·legi) i vam connectar tan bé que Escola Global ens va oferir el seu suport per impuslar Earthink. D’aquesta manera va néixer l’Innovation Lab i el seu primer projecte a desenvolupar. Amb el pas del temps han anat sorgint noves idees i projectes que actualment s’estan duent a terme, com l’agència de comunicació / Gen_ético en la qual s’integren els alumnes en els processos creatius; o One Global Challenge, un esdeveniment sobre emprenedoria dirigit a adolescents.
2. Com va néixer la idea d’aquest prototip d’eina per cuinar i extreure tinta al mateix temps? Com han estat els vostres processos d’experimentació?
En començar el darrer any de carrera va arribar el moment de realitzar el nostre projecte de final de grau i vam decidir fer-ho junts. Hi ha una frase que ens ha marcat des dels inicis: “Si vas sol arribes abans, si vas acompanyat arribes més lluny”. Creiem que sumar disciplines com en aquest cas és Disseny Gràfic i el Disseny de Producte aporta resultats molt més complets. En aquell temps estàvem connectats amb un sentiment ecològic molt fort, on reciclàvem, fèiem servir només la bicicleta, no menjàvem carn etc … Pensàvem en aportar alguna cosa al món i vam veure que només amb els nostres actes no canviàvem les coses, així que vam decidir crear una eina didàctica per poder tenir impacte en l’educació.
D’aquesta manera va sorgir la idea de cercar un procés mitjançant el qual es pogués aprendre sobre diferents disciplines a través de l’experiència. Ja que estàvem relacionats amb el món de l’art i la gastronomia, va sorgir la idea de treballar els vegetals des d’una nova perspectiva per qüestionar els productes que tant “coneixem”, què passaria si els canviam de context i la fruita i verdura surten del menjador per entrar a l’aula? Arran d’aquesta pregunta vam voler explorar el potencial que posseeix l’aliment i explotar-ho des de la perspectiva del color.
Els nostres processos d’experimentació han estat una de les parts fonamentals del projecte, ja que era fonamental comprovar si era possible i factible extreure color dels vegetals. Per sort vam comptar amb el suport del CAC Ses Voltes que ens va cedir un espai en el qual treballar durant mig mes i poder endinsar-nos al món de la pigmentació vegetal.
3. Ens podeu parlar del CAC Ses Voltes?
CAC Ses Voltes és un centre d’art i creació situat davant la Catedral de Palma. N’ Àlex hi va realitzar unes pràctiques empresarials durant 5 mesos i vam aplicar a una residència artística.
És incalculable la importància de l’experimentació en el disseny. L’experimentació permet conèixer i aprofundir a partir de mètodes basats en l’experiència, per això és primordial tenir un objectiu clar a l’hora d’experimentar i així focalitzar les energies en una tasca concreta i no dispersar-se. La documentació també té gran importància per a nosaltres, ja que ens permet comprendre el procés, des dels errors fins als encerts. Per a la nostra fase d’experimentació, vam realitzar una residència artística al CAC Ses Voltes que va tenir 12 dies de durada en els quals vam extreure els colors de diversos vegetals, vam documentar el procés fotogràficament i vam aprendre sobre diferents ingredients. A través d’emplenar una taula documentativa, vam aconseguir portar un control rigorós de les decisions preses.
4. Com han estat els vostres processos de validació? Ens podeu explicar com aquest projecte també implica aspectes educatius, de biologia, nutrició, art, etc ….?
Una vegada que vam ser capaços de crear el nostre prototip en base al sistema d’extracció que vam dissenyar, ens vam adonar que sí funcionava i tenia sentit. Després de l’experiència a Ses Voltes, vam anar a l’Escola Global (situada al Parc Bit) i vam fer un taller als alumnes de primària d’extracció de tintes vegetals amb la nostra eina. Al taller vam proposar als estudiants que extraguessin tinta de remolatxa i col llombarda per després fer servir el pigment sobre un llenç amb la temàtica ‘la vida al planeta terra’. Una vegada que vam veure que hi havia un interès per part dels alumnes i de l’equip docent, vam decidir seguir endavant.
Taller a l’Escola Global. Foto Credit: Earthink.es
Com que és una eina per extreure tinta d’alguns vegetals té un component molt característic i visual. Entenem que veure el vegetal des de diferents punts de vista atorga una visió holística. Es pot aprofundir en la biologia vegetal, en observar quines parts de les plantes tinten, quines no. Els nens pinten i s’expressen artísticament amb la tinta extreta del vegetal i després cuinen una recepta.
El desenvolupament passà d’una maqueta d’alumini a manera de Producte Viable Mínim * fabricada al garatge de casa, a un prototip final fabricat per especialistes, passant per totes les maquetes funcionals de diferents materials que vam haver de realitzar entretant.
* Un producte viable mínim és la versió d’un nou producte que permet a un equip recol·lectar, amb el menor esforç possible, la màxima quantitat de coneixement validat sobre els seus potencials clients.
5. Quina paleta cromàtica heu desenvolupat, a través de quins processos i quines han estat les seves aplicacions? Ens podeu explicar la vostra col·laboració amb el logo del GOIB?
En una primera fase vam pensar que una idea molt potent seria extreure la tinta de tots els vegetals de cada regió i crear així una paleta cromàtica adaptada a la identitat d’un territori. Té molt de sentit establir un codi sostenible i treballar a nivell conceptual el color sobre la base del vegetal, una cosa tan autèntica i present en cada regió.
Començàrem amb la idea d’anar pas a pas, així que la nostra primera fase va ser les Balears. Mentre això passava, en paral·lel vam conèixer en Lluis Llabrés, el responsable de redissenyar la imatge corporativa del Govern dels Illes Balears. En saber del nostre projecte, ens va proposar crear el color corporatiu del Govern, la qual cosa va despertar la nostra curiositat i ens va fer indagar sobre un vegetal que funcionés i pogués créixer a les Balears. Pensàrem en la figuera de moro o la garrofa, però ens trobàrem amb un gerd que creix a les illes i podíem trobar de forma natural, així que vam decidir seguir aquest camí per arribar al color que s’utilitza actualment. Va ser una gran experiència formar part del projecte.
6. Què és l’Eco-Design? Si us deixéssim carta blanca per canviar el Parc Bit amb la filosofia eco-design, quines serien les primeres propostes de canvis?
El disseny ecològic és qualsevol disseny que minimitza els impactes destructius a nivell mediambiental d’un producte, integrant-se amb els processos naturals vius (contemplant tot el seu cicle de vida, des del disseny pròpiament dit, fins a la producció, utilització i retirada). Hi ha una frase que ens agrada molt de “El Senyor dels Anells” de Tolkien, on Gandalf diu: “Passeu desapercebuts, aquí no som benvinguts“. Bàsicament aquesta hauria de ser la nostra filosofia de vida, no deixar empremta per allà per on anem. D’aquesta manera se’ns planteja la necessitat d’anar eliminant poc a poc el prefix “Eco” perquè la paraula “disseny” en sí mateixa dugui integrats els valors de respecte al medi ambient, ha de ser una evidència per a nosaltres, ja que, en cas contrari, estam atacant-nos a nosaltres mateixos.
El que més ens agradaria és arribar a inspirar servint com a exemple. Pensam que el que cal és fer una revisió general per qüestionar com es vénen fent les coses i avaluar si l’impacte que tenen és positiu o negatiu, i d’acord a això actuar. Però no ens considerem en posició de jutjar més que els nostres propis actes.
7. Com va ser la vostra experiència a el BulliFoundation i com això us va portar fins a Buenos Aires?
Andreu: Va ser una gran oportunitat entrar a l’equip de treball d’el Bulli Foundation i formar part d’un ambient interdisciplinari en què gastrònoms, historiadors, arquitectes, artistes, arqueòlegs i dissenyadors, entre d’altres, treballaven en una mateixa direcció. A nivell personal Ferran Adrià sempre ha estat un referent pel que fa a innovació, més enllà de l’àmbit de la cuina, de manera que tenir l’oportunitat de treballar cada dia al seu costat i poder rebre directament el seu feedback em va aportar una energia que em va fer treure tot el millor. Alhora vaig tenir molta sort de conèixer a n’ Albert Ibanyez ,responsable de l’àrea de disseny i director d’art de la Fundació.
Arran d’aquí, Dani Low, neuròleg i amic conegut a elBulliFoundation, va plantejar un taller de Gastro-Art teràpia a Buenos Aires. Ens va proposar desenvolupar la part de color a l’entorn del workshop, on cinc grups de tres pacients amb deteriorament cognitiu, acompanyats per professionals de la salut de i xefs del col·legi de gastronomia Gato Dumas, van reinterpretar la folklòrica “empanadilla argentina” i la van elaborar de la forma més creativa. Nosaltres vam extreure tinta de diversos vegetals amb l’eina INKit. Finalment, els pacients van realitzar una obra pictòrica en la qual van expressar les emocions sentides.
8. Quins seran els propers passos de l’INKit Home?
El nostre producte ofereix diferents vies de desenvolupament i mercat, actualment en veiem 3:
Llars, restaurants i escoles. El nostre primer pas és explorar el camp de les llars per descobrir si hi ha un interès real en l’eina i si té una cabuda al mercat, per això hem llançat un crowdfunding a través d’una plataforma creada per Global Impact Foundation. D’aquesta manera podrem aprendre molt i descobrir quines coses estem fent bé i quines han de ser millorades.
9. Quins són els diferents reconeixements que heu rebut en tan poc temps? Quines han estat les claus diferenciadores del vostre producte?
Hem tengut la sort de rebre suport de moltes empreses i companyies que han volgut col·laborar amb nosaltres, a part d’algun reconeixement. Aquest últim temps, a part de la col·laboració amb el Govern i amb elBulli Foundation, hem viatjat a Munic convidats per Cànon Europa per formar part d’un fòrum sobre el futur del llibre i l’educació. Fa uns mesos també ens van cridar per anar a Galícia a recollir el premi Josep Albert Mestre concedit cada any al millor projecte final d’estudis de totes les disciplines de disseny, la qual cosa va ser una gran satisfacció per donar-nos impuls i seguir treballant.
Pensam que la clau diferenciada del nostre producte és que planteja que, gràcies a nous punts de vista en tot allò conegut, podem descobrir més sobre el món i sembrar consciència en les futures generacions. És més que una eina per extreure color, és una visió per al futur.
10. Us agradaria crear un Hub Creatiu al Parc Bit? Pensau que és un bon ecosistema i que li fa falta a Baleara per potenciar el vostre sector? Quin seria el seu objectiu, activitats?
Com se sol dir “Som pocs i hem de fer pinya“. Ens encantaria estar en contacte directe amb persones amb les nostres mateixes inquietuds i els nostres valors. Creiem que al Parc Bit se li pot donar una revolució. Imagina el poderós que seria si totes les empreses remassin cap a la mateixa direcció, seria com el Silicon Valley de les Balears.
11. Què pelis i llibres us han influenciat per emprendre?
Podríem dir moltes pel·lícules, especialment de l’àmbit dels documentals com són 10 Billion, Cowspiracy, Earthlings, Minimalism, Demain o Down to Earth. Es pot afirmar que totes elles van alimentar les nostres ganes de moure’ns per l’ecologia i el planeta, i de no conformar-nos amb les coses com ens vénen donades.
Pel que fa a llibres, més que enfocats al tema de l’emprenedoria, ens a influït molt el Tao Te Ching com a manera de veure el món i apreciar la vida. En ser una de les pedres angulars de la filosofia oriental, ens possibilita una mirada reflexiva abans de començar els projectes, ja que la seva essència és anar a l’arrel de totes les coses, que després ens permet aplicar a tots els àmbits.
12. Què és el que més us agrada de la vostra feina? Com ho feu per estar al dia? Què recomanaríeu a algú que es vulgui dedicar a això?
El que més ens agrada de la nostra feina és veure un creixement orgànic que converteix una idea en una maqueta, posteriorment la maqueta en un prototip que després passar a ser una realitat, fins arribar al moment en què l’empresa roda sola. Sabem que els moments que vivim ara són els més difícils, però alhora són els més bonics perquè el camí encara és incert.
A algú que es vulgui llançar a lluitar per una idea, els dos ingredients que recomanaríem serien il·lusió i paciència. Il·lusió per no perdre l’energia, i paciència, tant amb el món com amb un mateix, per no esperar resultats immediats i acceptar els errors com a aprenentatge.