Les “smart islands” o illes intel·ligents permetran fer més eficients els serveis públics i mitigar, mitjançant l’ús de les TIC, l’impacte negatiu del factor insular
La Direcció General d’Innovació i Recerca ha organitzat avui al ParcBit el seminari “Illes Intel·ligents” al qual han assistit els principals representants del sector públic relacionats amb la innovació tecnològica de les Illes Balears. L’objectiu de la trobada ha estat debatre sobre les “smart islands” i el paper de les TIC en fer més eficients els serveis públics, per tal de treballar conjuntament en l’elaboració d’una proposta d’Illes Intel·ligents de les Illes Balears.
La trobada, que ha congregat els quatre consells insulars, el Govern de les Illes Balears i la Universitat de les Illes Balears, ha servit per posar les bases d’una col·laboració entre les diferents administracions públiques i a l’hora coordinar les diferents estratègies d’illes intel·ligents.
Jornada Smart island
A la jornada de treball han assistit la vicepresidenta i consellera de Transparència, Participació, Bon Govern, TIC, Treball i Formació del Consell Insular d’Eivissa, Viviana de Sanz; el conseller d’Infraestructures i Mobilitat del Consell Insular de Formentera, Rafael González; la consellera de Modernització i Funció Pública del Consell Insular de Mallorca, Carmen Palomino; la directora insular de Modernització i Innovació del Departament de Modernització i Funció Pública del Consell Insular de Mallorca, Gemma Martín; el director insular de Joventut, Formació i Innovació del Consell Insular de Menorca, José Carbonell; el vicerrector d’Innovació i Transferència de la UIB, Jordi Llabrés; i, el director general de Participació i Transparència del Govern de les Illes Balears, Miquel Gallardo. També hi han estat presents el director gerent de la Fundació Bit, Pere Fuster i representants dels diferents clusters de les Illes Balears.
El director general de Recerca i Innovació, Pep Lluis Pons, s’ha mostrat molt agraït per haver aglutinat els quatre consells insulars i ha declarat que “l’estratègia d’illes intel·ligents pot suposar especialment una millora de la qualitat de vida dels nostres ciutadans, fer més eficients els serveis públics i sobretot la sostenibilitat d’aquestes illes”. A més, ha afegit que “no ens d’oblidar també que serà una oportunitat per descobrir nous nínxols de mercat per a les empreses tecnològiques”.
Durant la jornada de treball s’ha comptat amb la presència de dos impulsors de l’estratègia “Smart city Barcelona”, Eduard Martín Lineros, director d’Innovació, Societat del Coneixement i Arquitectures TIC de l’Institut Municipal d’Informàtica de Barcelona i, Josep-Ramon Ferrer Escoda, director d’Estratègia TIC i Smart City Barcelona també a l’Ajuntament de Barcelona. Més concretament, ambdós han explicat les possibilitats de les solucions intel·ligents, més enllà del wifi i els projectes elegibles per fer una bona proposta d’Illa Intel·ligent, des dels ateneus de fabricació al vehicle elèctric, passant per la transformació urbana.
Jornada Smart island
Posteriorment, s’ha confeccionat una agenda smart per a cada illa, a partir de les idees aportades pels assistents, que servirà de base per a la proposta que es presentarà a la “Convocatòria de Illes Intel·ligents de l’Agenda Digital per a Espanya” del Ministerio de Industria, Energía y Turismo. Aquests ajuts es dirigeixen a administracions locals amb la finalitat de mitigar, mitjançant l’ús de les TIC, l’impacte negatiu del factor insular en el seu territori. El pressupost de cada iniciativa presentada podrà arribar com a màxim als 10 milions d’euros, amb un pressupost total de la convocatoria de trenta milions d’euros.