Vagi per endavant el meu agraïment a les persones que han confiat i confien en mi per afrontar aquest repte, especialment a la Junta de Patrons de la fundació, presidida per Pilar Costa. Entre una cosa i l’altre fa setze anys que parlam d’iBit, primer com a institut i desprès com a fundació. No és ara la meva inteció fer un repàs històric, evidentment som aquí on som perquè abans hem estat a altres llocs, sinó simplement explicar, comentar, el present.
Quan vaig arribar a l’iBit, 1 d’agost de 2007, la fundació duia una inèrcia que vaig intentar respectar; uns projectes que estaven en marxa i, vaig considerar, s’havien d’acabar segons havien estat dissenyats. Era també el temps necessari per aterrar. Hi havia unes maneres de fer, uns tics, uns hàbits… Ni millors ni pitjors que els actuals, simplement, diferents…
La primera passa va ser consolidar-mos com a fundació del sector públic. La segona definir els camps d’acció, més enllà dels àmbits interns: salut, turisme, administració pública, cibersocietat,… La tercera, en la que encara estam treballant, fer una organització eficient i de qualitat: manual de procediments, avaluació dels projectes,…
He consumit el 75 % del meu temps. D’aqui un any acaba el meu contracte. Hauré complert els meus objectius si:
- L’iBit té un objectiu de futur clar, definit i estable
- Els seus treballadors, i no la seva direcció, són els protagonistes de l’execució dels projectes
- La innovació basada en TIC forma part de l’agenda de la societat balear
S’han obert nous horitzons, alguns interrogatius com la fusió d’empreses públiques o la llei del sector públic, però això pertany als núvols de la superestructura. La nostra tasca, el dia a dia, és gestionar bé els projectes en els que estam treballant. I en això estam, mans a la feina i mirant de reull l’horitzó que, necessàriament, ha de ser engrescador.
Foto: http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Nuvola_icons