Digitalització i logística 4.0.

La setmana passada el Clúster de CliqIB i l’associació d’industrials de Mallorca ASIMA van organitzar una jornada sobre digitalització i logística 4.0. El programa es va dividir en dues parts, la primera sobre conceptes d’indústria 4.0 i la segona sobre logística 4.0.

Mercats virtuals i «dropshipping»

Na Verónica Rosselló de TravelgateX, que es presenta com el primer mercat B2B de viatges en l’àmbit mundial, va parlar sobre el mercat de proveïdors i intermediaris turístics i de la importància de la digitalització de les dades i la informació per poder gestionar una reserva cada 8 segons. Sense la digitalització i l’automatització dels negocis no seria possible tenir més de 3000 connexions online, gestionar més de 20.000 reserves al dia, servir més de 3 milions de cerques al dia, tenir un volum de negoci de més de 3.200 milions d’euros a l’any, tenir socis a tots els continents i a més de 30 països.

Els mercats B2B es poden replicar en altres indústries com en les de productes químics i les de neteja. Rosselló va plantejar que els marketplaces B2B online aniran superant els tradicionals i que cada vegada tendran més impacte perquè l’alta fragmentació dels proveïdors B2B cada cop permetrà més oportunitats.

Na Joana Llull de Hustle Got Real, va parlar del «dropshipping», relacionat amb el comerç electrònic. Primer va recordar que el comerç electrònic segueix creixent i que cada vegada hi ha més venedors. La modalitat de «dropshipping» facilita la venda sense «stock», ni emmagatzematge ni logística perquè quan el venedor «online» rep una comanda el que fa és sol·licitar-lo a una tenda o proveïdor que ho té en «stock» i li envia directament al comprador. En aquest cas el venedor és com un mostrador «online». De totes maneres, va recordar que també tenia una sèrie de problemes com la sincronització de preu i d’inventari. Tot i que l’eina que ofereix Hustle Got Real permet oferir suggeriments de producte als venedors i anàlisis de preus de la competència.

Sobre l’anàlisi de preus també n’havia parlat Rosselló. El fet que els productes estiguin a mercats virtuals permet als intermediaris saber a quin preus es venen millor segons quins productes o serveis. I tenir aquest informació permet modificar la política de preus a l’instant per maximitzar guanys. Però no estar-hi els hi manca visibilitat i la probabilitat de ser venuts, o dit d’una altra manera, estar als mercats virtuals els hi ofereix més oportunitats per ser comprats.

Blockchain com a notari de processos, verificador i transaccions

Ignasi Sayol, president del Clúster logístic de Catalunya, va fer una exposició magistral sobre la indústria 4.0. i la logística. En primer lloc va exposar que les tecnologies no són compartiments estancs perquè s’interconnecten i connecten. També cada vegada anam a més productes que tenen més usos, per exemple un telèfon mòbil no només serveix per telefonar. Dit això, per posar en context, només amb la digitalització és possible aconseguir costos ajustats, immediatesa i millorar el respecte pel medi ambient. També permet la flexibilització dels processos de producció, una fàbrica monitoritzada i amb indicadors i és l’única forma de poder reaccionar de forma ràpida i eficient a les exigències del mercat.

Sayol ens va fer veure com seran les fàbriques de l’any 2050: subterrànies (per millorar en eficiència energètica i evitar la contaminació), robotitzades, i reubicades. La producció 3D farà possible la reubicació. Serà una autèntica revolució perquè s’imprimirà el que se necessiti on es necessiti això farà que el transport sigui més de matèries primeres que no de mercaderies. Les matèries primeres també estan canviant, en tenim més, de més tipus i les mescles entre elles també són una revolució. Tot plegat pot ajudar a reduir la petjada de carboni. Més que haver-hi una indústria hi haurà una logística competitiva.

Per exemple, els recanvis s’imprimiran en 3D. Fins i tot hi haurà màquines que elles mateixes s’imprimiran les peces per arreglar-se.

Això comportarà que el que s’acabi important i exportant seran els dissenys.

«No tendrem indústria si no tenim una logística competitiva» va sentenciar Sayol.

A continuació Sayol va explicar com pot contribuir el «blockchain» a la indústria 4.0. Una de les contribucions més importants és que permet verificar que ningú no alteri l’estat d’una cosa. És a dir, fer fefacient que una cosa ha passat. Actua com un notari. Si una cosa no està ben feta no es podrà amagar però tampoc no es podran alterar els fets. Per exemple, en el transport en fred si hi ha un sensor a la porta connectat a una cadena «blockchain» es podrà saber si aquella porta s’ha obert i si ha baixat la temperatura. Amb aquesta informació es podran prendre decisions amb causa, cosa que ara es prenen decisions, com tirar un producte si es creu que ha estat alterada la cadena de fred, sense estar-ne segur, però per seguretat.

De totes maneres Sayol també va esmentar que cal posicionar la tecnologia en el temps, il·lustrant-lo amb la gràfica d’expectatives de Gartner Hype Cycle. Hi ha tecnologies que generen moltes expectatives però que tarden en implementar-se. Però al mateix temps també va recordar que qui les aplica primer té un avantatge competitiu tot i que en uns anys qui no les acaba aplicant queda fora del mercat.

Un altre tema que va introduir Sayol va ser el de la «uberització» dels serveis aplicats a la logística, referint-se a que la competitivitat de la cadena de subministrament ens porta a compartir informació, coneixement i experiència, consolidar fluxos de mercaderies, compatir el transport i la capacitat de la xarxa, infraestructura logística, com per exemple, compartir magatzems. Per això la digitalització de processos és una necessitat i apareixen models de negoci de plataforma. El «blockchain» és imprescindible per la desintermediació, per una xarxa distribuïda, segura, descentralitzada i sense intermediaris. Un tema relacionat amb el «blockchain» són els «smart contracts», que suposen l’execució fefacient d’un «workflow», i no la digitalització dels contractes. Els contractes intel·ligents regeixen l’intercanvi d’informació o béns entre participants i empreses, el seu compliment és verificat automàticament per la xarxa, s’executa i es fa complir sense intermediaris ni mediadors. Per altra banda, els «tokens» no són imprescindibles però sí que faciliten la compra i venda de béns i serveis sense intermediaris.

Entendre el «blockchain» és complex, però no cal saber exactament com funciona tota la tecnologia, l’important és entendre com fer-la servir, comentà Sayol. Per exemple, moure un contenidor de mercaderies d’un país a un altre passant per diferents fronteres implica un munt de verificacions, burocràcia i papers que implantant un sistema de sensors, inspectors i blockchain es podria simplificar molt, verificant un sol pic i assegurant, sense alterar la mercaderia que al contenidor hi ha el que hi ha des del principi i ni s’ha alterat ni s’hi ha afegit altre tipus de mercaderia pel camí i s’ha transportat amb les característiques òptimes. El problema és que ara hi ha molta gent que viu de la ineficiència i els hi interessa seguir vivint així.

Programari de gestió

A continuació Albert Vidal de Mecalux ens presentà el programari Easy WMS per a la gestió de magatzems. La digitalització dels processos dels magatzems també és una oportunitat per millorar-ne l’operativa i corregir els problemes com: magatzem desordenat, operatives desorganitzades, fer inventari innecessàriament, trencament d’stocks, traçabilitat impossible, errors amb la rotació dels productes i en la preparació de les comandes, lliurament tardà, no integració amb l’ERP, augment de les hores extres, increment de baixes per malaltia, rotació de personal. La digitalització permet millorar tot això involucrant a les persones i oferint-los eines que els hi faciliten les tasques.

Vidal explicà que és essencial digitalitzar la logística de les empreses perquè amb l’augment del comerç electrònic està canviant la distribució. En denomina l’efecte Amazon. La gent cada vegada compra més per Internet, menys coses i espera que arribin a casa fins i tot només en només hores, ja ni dies. Si l’empresa no té la part de logística molt ben organitzada i digitalitzada és impossible competir. Cada vegada hi ha més referències i menys stock, és més estacional, més promocions, la logística inversa (devolucions) és més complexa. La traçabilitat ha de ser des de la planta de producció fins que arriba al client. Hi ha petites empreses que són capaces de preparar entre 7.500 i 20.000 comandes en un dia. S’ha d’estar preparat.

Toni Salord també va explicar el sistema de gestió de magatzems de Softline que ja utilitzen moltes empreses del Clúster CliqIB. Es tracta d’un sistema ERP Fact-line, integrat amb un sistema de gestió de magatzems, la digitalització i intercanvi electrònic de documents i la captació de comandes a través d’un portal B2B. Per exemple, en un hotel la governanta pot fer la comanda directament a través de l’app dels productes de neteja que necessita quan se’n dóna compta sense haver d’anar a demanar-lo a l’economat o esperar a que se li oblidi, tenint en compte el preu que l’empresa ja té pactat.

Innovació

Jorge Martín de Ports de Balears va explicar com la innovació està procedimentada i sistematitzada dins el sistema de gestió de Ports de Balears i hi poden participar tots els treballadors. La lidera la direcció i un equip d’experts s’encarrega de filtrar els projectes amb criteris de cost, repercussió si fracassa, nombre de departaments implicats, beneficis que pot aportar. Han definit una política d’innovació i han creat un entorn propici per innovar. Els ports de Balears tenen una forta relació amb la ciutat i els ciutadans i aquests també són un grup d’interessats. Els projectes proposats i els que s’executaran s’emmarquen dins el marc SmartPort en els àmbits de mediambient, governança, atenció a passatgers, gestió d’infraestructures, conservació i eficiència energètica. Per exemple tenen Gps a la flota de vehicles, i no és que controlin en tot moment on són, però sí que tenen avisos programats per a que arribi una alerta a la persona adequada quan un vehicle supera la velocitat permesa o fa més de X temps que no s’ha mogut del lloc. També, per exemple, s’estan plantejant utilitzar drons com a sistema de vigilància i d’inspecció.

Talent

En la taula rodona Bel Llodrà, de la Fundació BIT, va plantejar als ponents d’aquestes organitzacions punteres si les empreses estaven preparades per implantar la tecnologia i si hi havia empreses i professionals formats en tecnologia suficients per implantar, mantenir i reparar tota aquesta tecnologia necessària per desenvolupar la indústria 4.0 i tot el tema de logística automatitzada. La resposta generalitzada va ser que sí que hi havia talent suficient i es podia trobar.

Per acabar, Núria Riera, Directora General d’Innovació del Govern de les Illes Balears, va compartir les dades de l’ONTSI explicant «Tot i les bondats de la tecnologia, els nous usos que se li donen i la capacitat de fer les empreses més competitives no podem oblidar que hi ha empreses que no han passat encara la primera fase que podríem dir que és tenir una simple pàgina web. No deixa de ser preocupant que en el sector del transports i l’emmagatzemament encara hi hagi més d’un 30% de les empreses de més de 10 treballadors que no té una pàgina web. Si miréssim les de menys de 10 treballadors encara serien menys. També, com més ràpid avancen les tecnologies més bretxes digitals es van creant, per desconeixement, per manca de formació, per manca d’aplicació. Encara queda molt de recorregut per recórrer. Per exemple, només un 20,7% de les empreses de transport i emmagatzemant que tenen web té com a objectiu de la web realitzar comandes o reserves online. Tot i que són les empreses del sector de transport i emmagatzemant les que fan més anàlisis amb big data (18,9%) després de les d’informació i comunicacions, i un 6,4% van utilitzar algun tipus de robot. Per tant, pel que veiem, encara ens queda un gran camí per recórrer, les possibilitats són moltes, i ens cal formar professionals per a que ho puguin dur a terme. Per això volem dur a terme, des del Govern de les Illes Balears, accions per despertar vocacions tecnològiques entre els més joves i formar a persones que puguin seguir duent a terme la transformació digital que de cada vegada serà més exponencial, i ajudar a les pimes més petites en el procés perquè no quedin fora del mercat».