Poc em podia imaginar l’any 2007 quan organitzàvem les jornades del Dia d’Internet titulades “Superar la por escènica digital” que l’any 2011 parlaríem, entre d’altres coses, sobre la gestió i la prevenció de la sobreexposició escènica digital, en el taller “Imatge personal a les xarxes socials”.

Això no significa que el que s’explicava l’any 2007 no segueixi vigent.

Els professionals, les empreses i les organitzacions necessiten compartir i publicar continguts i coneixements per fer-se visibles i aportar valor a la societat xarxa, interactuant uns amb els altres. D’aquesta manera gestionen la identitat professional i corporativa a través dels treballadors per guanyar reputació i reconeixement. L’any 2007 aquesta activitat es feia bàsicament a través de blogs, fòrums i pàgines webs.

L’escenari digital de l’any 2011 és bastant diferent. Un nou espai digital ha agafat protagonisme. Es tracta de les xarxes socials, un entremat de murs, places i carrers ocupats de veus humanes i reals que comparteixen sentiments, opinions, vídeos i fotografies en cada cruïlla d’interaccions. L’ús adient i planificat que en fan els professionals racionals divergeix de l’ús espontani i emocional que en fan les persones compartint el seu dia a dia.

Uns dels grups d’usuaris que fan un ús més intensiu de les xarxes socials digitals són els adolescents i joves. Són els anomenats nadius digitals amb un gran domini de la tecnologia però sovint amb poca consciència dels límits dels espais digitals entre l’esfera pública i l’esfera privada. Això preocupa a pares, mares i educadors, entre altres coses també perquè com no dominen el nou entorn d’interacció no coneixen les precaucions que han d’inculcar als joves.

Mentre en els entorns professionals s’explica com utilitzar les xarxes socials per donar-se a conèixer i crear-se una reputació a partir d’una estratègia de comunicació i de visibilitat ben definida; en els entorns familiars i educatius s’explica com fer un ús segur de les xarxes socials per no traspassar els límits de la privacitat i evitar la vulnerabilitat a causa d’una sobreexposició d’informació sobre un mateix i el seu entorn més immediat. Això si, sense renunciar a la tecnologia, ja que al segle XXI és ben necessària també com a mitjà de sociabilització.

En el cas del taller que l’ajuntament de Campos va organitzar, al Punt Bit de la Xarxa de Telecentres, en col.laboració de la Fundació iBit en motiu del Dia d’Internet, es va donar una situació curiosa. Era la primera vegada que entre els assistents s’hi mesclaven informadors, educadors, pares, mares i joves. El taller estava plantejat amb l’exposició de l’exemple d’en Josomid, un maniquí que es construeix una identitat digital, i amb preguntes al respecte sobre que significava estar a les xarxes socials. Es va aconseguir un debat molt enriquidor i participatiu. L’opinió dels nis i nines i joves també és vital per entendre que els interessa conèixer els límits, la repercussió dels seus actes i les mesures de prevenció per poder sociabilitzar a través de les TIC de forma segura.