Big Data, biotecnologia i ètica, protagonistes de l’inici del cicle CineTIC a Manacor

La 3a edició del nostre cicle CineTIC (Cinema i Tecnologia) ha començat amb èxit als Multicines Manacor amb les pel·lícules The circle i La Isla, amb l’assistència d’un total de 370 alumnes i professors.

La primera sessió va tenir lloc dia 23 d’octubre i es va projectar The circle i amb el Catedràtic d’Economia Aplicada de la UIB, Andreu Sansó, vam tenir una xerrada i un animat debat sobre Big Data vs privacitat amb alumnes d’ESO i batxillerat de l’IES Mossèn Alcover i l’IES Porto Cristo.

• D’aquí a 20 anys la meitat de feines al món encara s’han d’inventar i altres desapareixeran per la robotització.
• Actualment s’enregistren tantes dades cada 2 anys com en tota la història. Hi ha dades per tot arreu als cotxes, smartphones, etc. Tot genera dades que són emprades per fer negoci.
• Per treballar en Big Data: informàtics, matemàtics, economistes, entre d’altres. Cal saber quines preguntes fer-se. Les dades també serveixen per millorar la medicina, biotecnologia, robòtica per fer tasques concretes, no humanoides.
• Actualment la població està envellida i madura, només es tenen una mitja d’1,3 fills/dona, caldran cuidadors d’atenció social. Ús del Big Data i pèrdua de privacitat: els mòbils recullen tot el que feim, on anam, quines webs visitam.
• Les xarxes socials són gratis perquè queda tot enregistrat i no s’esborra res.
• Debat: Vivint a l’era d’Internet, com podem evitar la pèrdua de privacitat? fent un bon ús de les xarxes, de fet, les xarxes són millor font per informar-nos que els mitjans de comunicació tradicionals. Cal emprar-ho amb cura, pensar abans de publicar informació.
• Les xarxes també s’empren per manipular el vot a les eleccions i divulgar fakenews (a EEUU ja ha passat), saben els nostres gustos i també obtenen dades dels nostres contactes i amics. Google ho té tot emmagatzemat almenys 3 vegades.
• Informació és poder: en el cas de Cambridge Analytica, les persones no van ser triades a l’atzar, sinó que tenien influència… El poder dels influencers, ara tant de moda. A la Xina hi ha un projecte per posar càmeres per tot.
• Les dades també les tenen a través de les xarxes de telefonia mòbil que es connecten al teu smartphone. Big Data no és només internet, sinó també IoT.
• El mateix Roomba genera dades de ca teva, tot allò electrònic pot recollir dades, no només els mòbils.
• Google sap abans que els hospitals quan es produirà una epidèmia de grip. Determinades pautes de consum les saben perquè registram targetes de fidelització, un exemple de Big Data, sabien predir quan una dona estava embarassada mirant allò que comprava.
• Ha de ser obligatori votar? No sempre són massa democràtics els països on ho és. Vot electrònic: més del 94% a Estònia, el país més avançat del mon digitalment, té tota l’administració electrònica.
• La tecnologia actual permet analitzar allò que publiquen 40 milions de persones? Abans d’analitzar Big Data cal demanar-se què vols saber. I en funció d’això, fer algorismes. Els informàtics a vegades no es fan aquestes preguntes.
• Aplicant algorismes tot pot estar estadísticament relacionat, però cal analitzar-ho bé per veure realment què és significatiu.
• On està l’ètica amb el Big Data i els avenços tecnològics? Cal empatia, filosofia, … famílies i escoles són les que transmeten valors.
• Filòsofs, matemàtics i físics saben pensar en abstracte i resoldre problemes… per això aquests perfils estan sent contractats cada vegada més per empreses tecnològiques.
  

  Andreu Sansó

La segona sessió va tenir lloc dia 30 d’octubre amb Maria Oliver, Dra. en Genètica, responsable de laboratori i R+D de Genosalut i va ser presentada pel gerent de la Fundació Bit, Biel Frontera. Amb els alumnes de l’IES Mossèn Alcover vam parlar de genètica, clonació i d’on estan els límits ètics.

•  La clonació fa més de 30 anys que està en marxa: amb l’ovella Dolly, a l’any 1996, la novetat va ser la tècnica de clonar a partir de transferir una cèl·lula de manera diferenciada. Ara a Corea ja es clonen mascotes amb l’empresa Soam Biotech per uns 40.000€. Clonar humans és possible, el debat està en l’ètica, els fins, els límits…
• Debat: No seria mes útil només clonar parts del cos? Sí, ara s’està anant cap això, a partir de cèl·lules mare per exemple s’ha aconseguit clonar part del cor.
• No es molt científica la part de la pel·lícula que parla dels clons i els sentiments i els records, ja que els clons no reben aquesta informació. Si una dona no pot tenir fills i la clonació és genèticament igual, el seu clon tendrà els mateixos problemes de fertilitat, això la pel·lícula no ho resol bé. Pel que fa a la clonació d’animals, la legislació no està massa clara.
• A Corea també s’han clonat porcs amb diferents tipus de malalties. Clonar animals en perill d extinció també s’està començant. La llei a la qual fan referència a la pel·lícula és la de l’eugenèsia que es va aprovar el 2015 a Califòrnia, parla d’un model per emprar la genètica per “purificar” l’espècie humana, és una corrent que ja ve del segle XIX amb la puresa de la raça.
• La recerca pública permet la clonació per crear òrgans funcionals. Dolly demostra que es poden reprogramar cèl·lules mare a individus adults. Fins ara ja s’han clonat cavalls, porcs, cans, primats.
• L’esperança de vida dels clons és més curta que la dels originals? L’ovella Dolly va morir als 6 anys, no tant com la mitjana d’ovelles, però va morir per malaltia. Si parteixes d una cèl·lula somàtica amb ja una edat, es va veure que la seqüència d’ADN, els telòmers, eren més curts del que tocaria. Els fills de na Dolly viuen encara.
• La pel·lícula també planteja el tema de la immortalitat a través dels avenços genètics, que només es podrien permetre els més rics.
• Si anam allargant la vida de les persones, agreujarem el tema de l’envelliment de la població, més sobrepoblació, problemes d’escassetat de recursos, a més dels problemes del canvi climàtic, arribarem a l’anomenat “col.lapse ecològic”. Un llibre que ho il·lustra molt bé és “The Sixth Extinction” d’Elizabeth Kolbert.
• Estàs a favor de la clonació? demana un alumne. Na Maria afirma que sí, que hi està a favor en quant que és una tècnica molt poderosa, amb moltes possibilitats, que pot servir per salvar vides. Si amb un test genètic per a famílies amb algun tipus de mutació genètica, es detecta una mutació, clonant una part de l’òrgan afectat, es podria salvar la vida.
• Si clones algú amb una mutació genètica el clon serà igual? Hi ha bastantes possibilitats. Els bessons són clons. Com distingir el clon de l’original? per les experiències, l’ambient, modificacions que van rebent els gens per l’entorn, i també les somàtiques.
• Hi ha condicions per clonar òrgans humans: han de ser embrions descartats i s’han de destruir en un parell de dies.
• Els clons no es creen ensenyats, per exemple, si clones la teva mascota, físicament serà idèntica, però no adquirirà els coneixements, records ni experiències que la teva mascota havia viscut amb tu.
• Actualment que es parla tant de robots, arribarem a l’home biònic? Fins i tot s’ha arribat a la creació d’abelles robot per pol·linitzar.
• Cal més col·laboració entre diferents laboratoris a nivell internacional per investigar. Per exemple, el professor del departament de Fisiologia, Genètica i Microbiologia de la Universitat d’Alacant, i pare de la tècnica d’edició genètica CRISPR / CAS9, Francisco Martínez, Mojica, en col·laboració amb científics francesos i d’EEUU.
• En resum, la tecnologia està a punt i no és cara, el tema central és l’ètica.