portada Actualitat CineTIC: Eva

Com ja sabeu, els cinèfils i aficionats a la ciència ficció i a les TIC, trobareu títols de sèries, pel·lícules i documentals a la nostra secció de CineTIC, on hi apareixen tecnologies que són tendència i que han anat modificant la nostra forma de viure. Avui parlem d’una pel·lícula espanyola on la robòtica és protagonista, Eva (2011).

FITXA TÈCNICA

  • Títol original: Eva
  • Any: 2011
  • Durada: 94 min.
  • País: España
  • Director: Kike Maíllo
  • Guió: Sergi Belbel, Cristina Clemente, Martí Roca, Aintza Serra
  • Música: Sacha Galperine, Evgueni Galperine
  • Fotografia: Arnau Valls Colomer
  • Repartiment: Daniel Brühl, Claudia Vega, Marta Etura, Alberto Ammann, Lluís Homar, Anne Canovas, Sara Rosa Losilla, Manel Dueso
  • Productora: Escándalo Films S.L. / Saga-Productions / ESCAC
  • Gènere: Ciència ficció. Fantàstic. Drama Robots. Distopia
  • Web oficial: http://www.evalapelicula.com/
  • Sinopsi: Any 2041. En un futur no molt llunyà, els éssers humans viuen acompanyats de criatures mecàniques. Àlex (Daniel Brühl), un prestigiós enginyer cibernètic, torna a Santa Irene amb un encàrrec de la Facultat de Robòtica: la creació d’un nen robot. Durant la seva absència, el seu germà David (Alberto Ammann) i la seva nòvia Llana (Marta Etura) s’han casat. La rutina d’Álex es veu alterada de forma inesperada per Eva (Claudia Vega), la filla de Lana i David, una nena especial, magnètica, que des del primer moment manté una relació de complicitat amb Álex. Junts emprendran un viatge que els precipitarà cap a un final revelador. (FILMAFFINITY)
  • Principals premis: 

2011: 3 Premis Goya: Millor director novel, actor sec. (Homar) i efectes esp. 12 nom.

2011: Festival de Sitges: Millor efectes especials

Font: http://www.filmaffinity.com

Tendències TIC que apareixen a la pel·lícula:

Robòtica: Segons Viquipèdia la robòtica és una branca de la tecnologia que estudia el disseny i construcció de màquines capaces d’exercir tasques repetitives, tasques en les quals es necessita una alta precisió, tasques perilloses per a l’ésser humà o tasques irrealitzables sense intervenció d’una màquina. Les ciències i tecnologies de les que deriva són: l’àlgebra, els autòmats programables, les màquines d’estats, la mecànica, l’electrònica i la informàtica.

L’escriptor txec Karel Čapek va encunyar el 1921 el terme “robot” a la seva obra dramàtica Rossum’s Universal Robots / R.U.R. a partir de la paraula txeca Robbota, que significa servitud o treball forçat. El terme robòtica és encunyat per Isaac Asimov, definint a la ciència que estudia els robots. Asimov va crear també les Tres Lleis de la Robòtica. En la ciència-ficció l’home ha imaginat els robots visitant nous mons, aconseguint el poder, o simplement alleugerint les tasques casolanes.

Les tres lleis de la robòtica descrites per Isaac Asimov, un escriptor rus de ciència-ficció. Tots els robots dels seus relats i novel·les estan dissenyats per a complir-les. Apareixen per primera vegada al relat “Runaround“, del 1942, recollit dins del llibre “Jo, robot“. Les lleis diuen així:

    1. Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.
    2. Un robot ha d’obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.
    3. Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.

Algunes reflexions: 

  • Realment penses que la robòtica pot arribar a afectar les relacions personals?
  • Són més els seus avantatges que els seus desavantatges? Pot arribar a ser “perillosa”?
  • Quines aplicacions se us ocorren en la vostra vida personal / negoci?

A partir de les declaracions de Maíllo a Vilaweb “Quan els robots siguin tan sofisticats com els humans seran tan imperfectes com els humans”, sobre la seva intenció de parlar de la condició humana prenent com a pretext les màquines del futur, i una vegada visualitzada la pel.lícula, una reflexió que ve al cap és: han de tenir aspecte humà els robots?

Ja estam envoltats de robots que ens ajuden en el dia a dia, des de la Thermomix, a la Roomba, programats per a realitzar tasques concretes. Això sense entrar en el món de la robòtica de les cadenes de montatge per produir qualsevol tipus de bé. O també existeixen robots mascotes per a entretenir els infants, com la cusseta Lucy (https://www.youtube.com/watch?v=4zFEzrI5a6k).

I és més, ja tenim els primers prototips de robots amb rostre humà, el robot humanoide Geminoid HI-4, clon del científic japonès Hiroshi Ishiguro (http://www.dicyt.com/noticias/un-robot-inteligente-sensible-y-de-rostro-humano). Aquest robot es presenta amb un munt d’aplicacions associades, com per exemple, exercir de dependents, o acompanyant de persones majors en un geriàtric.

Tot i així, la pregunta segueix sent la mateixa: necessitam robots amb rostre humà que supleixin a persones en l’assistència personal o en l’acompanyament contra la solitud, o poden adquirir qualsevol altre tipus d’aspecte perquè no es puguin confondre amb persones humanes?

Per a saber-ne més:  

FacebookTwitterPinterest