Twitter d'@aderodrigo
Aquesta setmana hem arribat als cinquanta apunts al blog. Se diu aviat. És insignificant respecte del nombre d’apunts que hi haurà en un any: més de tres-cents.
No, no és un tema quantitatiu. És la constatació del canvi d’un procediment, d’un canvi en la manera de comunicar. Ara, a l’iBit, tothom és protagonista de la seva feina. I la seva feina arriba directament als destinataris finals sense filtres, sense intermediaris.
Alguns, pot ser, pensin que això és un tema menor, sense importància. Jo crec que és un avanç cap a una organització més horitzontal i, com a conseqüència d’això, més eficient. Reivindic la visió dels que estan a peu d’obra, dels que ho toquen amb les mans que són, per altra banda, els que millor coneixen els projectes.
He agafat l’exemple que tenia a mà, el d’@aderodrigo però en podia haver recollit d’altres del twitter o del facebook… Crec que reflexa una opinió generalitzada: tothom -o la immensa majoria- participa al blog i del blog i el sent com una eina pròpia en un procés que s’ha fet sense cap tipus de resistència al canvi.
Crec que, amb tot això no està de més confessar que a l’iBit també hi ha bretxes (divisòries, fractures) digitals. Hi ha gent que és més 2.0 que els altres; gent que té blog i gent que ha estat aquesta la primera vegada que ha publicat en un blog… Sí, ja sé allò de ‘en casa del herrero…’
Per altra banda, no voldria acabar sense recollir la ressenya que del blog feu el periodista especialitzat en innovació i TIC, Antoni Agüera, a les pàgines del dbalears.cat ( aquí en paper).
En definitiva, gràcies companys i companyes de l’iBit, blogaires ibitaires i gràcies també amics i amigues lectors. Continua la conversa…. 🙂