Títol: UnfakingNews: Cómo combatir la desinformación
Editorial: Pirámide
Any de publicació: 2019
Páginas: 208
Gènere: Assaig
Sobre l’autor: Raúl Magallón Rosa
Professor des de 2006 en les titulacions de Periodisme. Codirector de la revista universitària de la facultat (UEMC), coordinador de laboratoris, coordinador Erasmus i de Mobilitat internacional i coordinador dels treballs de fi de grau (UC3M). En l’actualitat és coordinador de les pràctiques externes dels estudis de Periodisme, segons el seu Linkedin.
Anàlisi:
El llibre aborda una gran quantitat de factors que contribueixen a la configuració de notícies falses.
Des del principi Magallón (2019:27) introdueix els tipus de mala informació i desinformació explicats per Claire Wardle i Hossein Derakhshan (2017) per a posar en context el tema de les fake news:
- Sàtira o paròdia: No pretén causar mal però possiblement enganya
- Contingut enganyós: Ús enganyós d’informació per a incriminar a algú o alguna cosa
- Contingut impostor: Quan se suplanten fonts genuïnes
- Contingut fabricat: Contingut nou que és predominantment fals, dissenyat per a enganyar i perjudicar
- Connexió falsa: Quan els titulars, imatges o llegendes no confirmen el contingut
- Context fals: Quan el contingut genuí es difon amb informació de context falsa
- Contingut manipulat: Quan informació o imatges genuïnes es manipulen per a enganyar
Un altre concepte que introdueix Magallón (2019:29) al qual fa referència al llarg del llibre és el de la “(donis)confiança” i per a això referencia a Luhman (1996):
“L’augment exponencial de la informació fa que es produeixi un doble fenomen. D’una banda, de desconfiança cap a la credibilitat de les informacions (si rebo multitud de missatges contradictoris haig de pensar que estic rebent molta informació que pot ser considerada falsa o, en defecte d’això, no significativa). D’altra banda, per a confiar necessito que les meves fonts d’informació em transmetin seguretat i això només s’aconsegueix identificant-se i delimitant-les”.
La pèrdua de confiança condueix a una falta de credibilitat en els mitjans i en les institucions, i això implica la percepció d’un periodisme pobre, la propaganda política i formes enganyoses de publicitat. Al mateix temps es veuen els mitjans de comunicació com a lobbies informatius. Així s’arriba a la polarització, les bombolles informatives, les cambres de ressò. Tots aquests conceptes són explicats per Magallón (2019), en referència al fet que només rebem aquella informació que volem escoltar i amb la qual ens sentim identificats.
L’autor també explica el paper que juguen les grans tecnològiques (com Google, Facebook, Twitter) en l’economia de l’atenció, la personalització, la jerarquització, la presentació i la viralización de la informació, usant els seus respectius algorismes.
Sobre les xarxes socials (Magallón 2019:53) sentència:
“En només 10 anys, les xarxes socials han passat de ser descrites com la millor eina de democratització que havien desenvolupat les nostres societats, a ser considerades per alguns com una gran amenaça per als sistemes democràtics occidentals”.
Un dels motius és per exemple la publicitat en Facebook. L’autor descriu que en aquesta xarxa social qualsevol persona pot comprar anuncis dirigits a targets molt específics sense identificar-se. El receptor de l’anunci no sap qui és l’anunciant. Els anuncis arriben a grups segmentats, ningú veu tots els anuncis, i poden arribar a ser contradictoris en funció al segment al qual van dirigits. Així un partit polític pot emetre anuncis contradictoris a segments diferents; o almenys semblava que així es podia fer fins que Facebook va canviar les seves normes de publicitat.
És més, els suports publicitaris, no saben quins anuncis s’inseriran en els seus webs, i els anunciants no saben al costat de quins tipus d’informacions aniran associats.
Un altre exemple és que Google va canviar l’algorisme perquè cada usuari trobi just allò que està buscant. Així no existeix un cercador universal, sinó un personalitzat per a cada persona. No tothom veu els mateixos resultats. Això podria distorsionar la percepció de la informació que rebem. Així es configuren els guetos informatius i les bombolles socials.
Altres conceptes que treu a relluir l’autor són: granges de continguts i granges polítiques, clickbait, dret a l’oblit, dret a la informació, privacitat, perfils falsos, bots, influencers, fact-checkers, entre altres.
La desinformació electoral és un tema central en el llibre de Magallón (2019). Explica que en els períodes electorals neixen mitjans digitals de continguts polítics, combinant informacions falses amb notícies veritables, que en finalitzar les eleccions poden redefinir-se com a projectes periodístics o econòmics, segons l’audiència que hagin fidelizado. Aquest tipus de llocs web tenen una sèrie de característiques comunes:
- No citen a les fonts
- Estan construïts en plataformes de blogs amb una mateixa estructura
- No tenen una secció de contacte o d’informació sobre qui dirigeix el portal
- Utilitzen majúscules i símbols d’exclamació en els títols així com adjectius qualificatius en articles que solen estar editorialitzats
- Sovint no porten la signatura del seu autor
L’autor afegeix que la informació en període electoral té com a temàtiques preferents informacions falses de candidats, el frau del procés, enquestes inexistents, declaracions, àudios i vídeos falsos, dades o iniciatives legislatives que no són certes. A més, a mesura que s’acosta una jornada electoral la tipologia de rumeres canvia. Es poden diferenciar entre rumors de precampanya, campanya i postcampaña.
La Comissió Europea va realitzar una consulta pública l’informe de la qual es va publicar al març de 2018 sobre ”Fake News i desinformació digital” i arran dels resultats va proposar un codi de bones pràctiques sobre desinformació (https://ec.europa.eu/digital-single-market/en/tackling-online-disinformation). Els signants del codi van proposar treballar en cinc àrees (Magallón, 2019:131):
- Interrompre els ingressos per publicitat de certs comptes i llocs web que difonen la desinformació
- Fer que la publicitat política sigui més transparent
- Abordar el problema dels comptes falsos i els robots en línia
- Apoderar als consumidors perquè informin sobre la desinformació i accedeixin a diferents fonts de notícies, al mateix temps que milloren la visibilitat i la possibilitat de trobar contingut autoritzat
- Apoderar a la comunitat d’investigadors per a monitorar la desinformació en línia a través d’un accés compatible amb la privacitat a les dades de les plataformes.
La tecnologia blockchain es posa sobre la taula per a lluitar contra les fake news, mantenint arxius que no puguin ser censurats ni alterats i facilitant les donacions de lectors amb criptomonedas per a evitar la publicitat. Un tema en el qual l’autor passa de puntetes és el del paper dels mitjans locals com a coneixedors d’un territori en concret i que poden contextualitzar millor la informació que té lloc en aquest lloc. Encara que al mateix temps també planteja la gradual desaparició dels mitjans locals en territoris rurals
Debat i dubtes oberts:
En el mateix llibre l’autor ja planteja preguntes per a continuar indagant i debatent sobre l’univers de les fake news:
- Com combatre la nostra pròpia zona de confort desinformativa?
- Com establir una comunitat ciutadana de verificadors?
- Pot el fact-checking arribar a marcar l’agenda mediàtica d’una campanya?
- És més viral la faula que el desmentiment?
- Són necessàries noves lleis per a solucionar els problemes que ja tracta la normativa existent, però que no s’aplica o s’aplica a discreció?
Magallón (2019:187) conclou amb dues preguntes transcendentals:
- Què ocorreria si en realitat les fake news i la desinformació no haguessin tingut tanta rellevància en els processo electorals com s’ha intentat transmetre mediàticament?
- Què passaria si, per contra, la veritable desinformació és la que està per arribar?
Altres temes que es poden debatre són:
- Quina percepció tenim de les notícies que ens arriben, les seves fonts i els mitjans que els difonen?
- Qui són els veritables responsables de les informacions falses?
- Qui viralitza les informacions falses i per què?
- Què passarà si la ciutadania deixa de confiar i de creure en els polítics, les institucions i els mitjans?
- Com es pot restablir la confiança social?
- Què pot fer cada persona per a contrarestar la informació falsa?
- Quin és el paper dels mitjans locals en l’espai informatiu digital?
- Pot fer alguna cosa el periodisme ciutadà per a combatre les fake news o al contrari les difon més?