- La investigació «Influències en els interessos per les matèries STEM, amb perspectiva de gènere, a les Illes Balears» de la Fundació Bit i la DG d’Innovació ha detectat que els infants que no fan robòtica i els agradaria fer-ne, són els qui més els hi agrada la ciència i la tecnologia
- Tot i que no hi ha diferències significatives en el gust per les STEM entre sexes, la investigació revela que hi ha més nins que nines que consideren que se’ls dóna millor resoldre problemes o que manifesten més interès a seguir estudiant professions cientificotecnològiques
La Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica i la Fundació Bit han presentat l’estudi «Influències en els interessos per les matèries STEM, amb perspectiva de gènere, a les Illes Balears», el qual ha detectat, entre altres qüestions, que les assignatures cientificotecnològiques no són les més difícils per a l’alumnat – sense diferències per sexe-; que les assignatures relacionades amb les STEM són les més interessants per als infants i que com més petits són més els agraden aquest tipus de matèries, però a mesura que van creixent van perdent interès. Així mateix, l’estudi ha trobat que l’alumnat que no fa activitats de robòtica però que els agradaria fer-les és a qui els agraden més les STEM.
L’objectiu principal d’aquesta investigació ha estat estudiar l’interès de l’alumnat per les ciències i la tecnologia i conèixer quin tipus d’activitats relacionades amb el capital social i científic poden influir en l’interès per optar a estudiar alguna carrera STEM. Concretament, aquesta investigació ha permès analitzar si hi ha diferències significatives entre diferents cursos, sexe i entre l’alumnat que acudeix a activitats de robòtica i les que no. La realització de l’estudi ha comptat amb la col·laboració del Grup de Recerca d’Educació i Ciutadania de la Universitat de les Illes Balears.
Les conclusions d’aquesta investigació també indiquen que els nins i les nines que es consideren bons estudiants són als que més els agraden les matèries cientificotecnològiques. No obstant això, pel que fa a l’interès professional per les STEM, els nins manifesten més interès que les nines en seguir estudiant STEM en el futur i per les professions d’aquestes branques, especialment les tecnològiques. De fet, les xifres d’aquest estudi mostren que, del 47 % de dones que li agradaria estudiar alguna carrera STEM, el 76% es decanta per la branca científica, mentre que només el 5,6% manifesta interès per la branca tecnològica.
El director general d’Innovació, Aitor Morràs, ha destacat la importància que tenen aquest tipus d’estudis per continuar realitzant polítiques públiques efectives i amb perspectiva de gènere a mitjà i curt termini, amb l’objectiu de diversificar el model productiu i tenir una economia cada cop més basada en el coneixement i menys en el monocultiu turístic.
En aquest sentit, Morràs ha recordat la tasca que realitza la DG d’Innovació de la mà de la Fundació Bit, per impulsar actuacions que potenciïn la presència de les joves a les àrees STEM. Concretament, Morrás s’ha referit al programa dissenyat per despertar vocacions STEM entre dones i nines, una iniciativa que ha tingut un gran èxit de participació des del seu llançament, ja que entre el 2021 i el 2022, 4.047 joves han assistit a més de 80 activitats de conscienciació organitzades durant aquests dos anys.
Per part seva, Bel Llodrà, coordinadora de l’Àrea de Cibersocietat de la Fundació Bit, que ha presentat l’estudi, ha precisat que, entre les principals conclusions de l’estudi es constata que a les Illes Balears existeixen bretxes de gènere similars a la literatura consultada per a realitzar el marc teòric de la recerca.
En general, les dades de l’estudi indiquen que als nins els hi agraden més les STEM que a les nines. Per cursos, així com van creixent, menys els hi agraden les STEM, més difícils les troben i menys utilitat percebuda hi veuen.Així mateix, encara que hi ha més nins que nines que fan tallers de programació o robòtica, està igualat per sexe l’alumnat que manifesta que no fa tallers o activitats de robòtica però que els agradaria fer-los.
Els infants, que fan o han fet activitats de robòtica o programació, i que tenen una mare o referent femení amb una professió STEM són els que més manifesten que poden aprendre a programar (4,10 de puntuació mitja, corresponent a una de les puntuacions més altes de l’estudi) L’autoconcepte dels infants amb mares amb professió STEM és major que els del pares amb professió STEM excepte per la variable «Si el meu codi, programa o instrucció no funciona, puc trobar l’error i solucionar-lo.» que el puntuen lleugerament major qui té pares amb professió STEM (3,28).
Totes les preguntes, excepte la que demanava quantes vegades realitzen un tipus d’activitats, es valoraven d’1 a 5, sent 1 «gens d’acord» i 5 «molt d’acord». Una altra de les puntuacions més altes de l’estudi correspon al grup d’infants que es consideren bons/es estudiants. aquest grup és qui està més d’acord (3,9 de mitja de puntuació) en que «Les persones que treballen a les àrees STEM (com enginyeria, arquitectura, medicina, tecnologia, física, química, biologia, matemàtiques, entre d’altres) són molt respectades». També aquests/es estudiants estan més d’acord amb la resta d’indicadors de la utilitat percebuda de les STEM. En general, com més bon/a estudiant es considera un infant millor puntua el gust per les STEM i la utilitat percebuda d’aquestes.
Nins i nines adquireixen de forma diferent experiències relacionades amb STEM fora de l’escola. S’han utilitzat 19 variables per analitzar les experiències en STEM adquirides pels infants fora de l’escola. Aquests indicadors s’analitzaven en una escala de l’1 al 4 en funció el nombre de vegades que realitzaven les activitats analitzades Els nins tenen més experiències mediatitzades com que els ho han explicat altres persones, han vist programes de televisió, han llegit revistes, han vist vídeos a Youtube, xarxes socials o han escoltat podcats. Les nines tenen més experiències viscudes en primera persona com la visita a museus, zoos, aquaris, observar la natura i els animals, recollir pedres i copinyes, plantar llavors, utilitzar instruments. Els nins també manifesten haver realitzat més activitats que les nines relacionades amb els jocs de construccions i videojocs. En general, tant nins i nines, l’activitat que realitzen més vegades és jugar a jocs de construccions o videojocs i la que menys llegir algun llibre o revista sobre STEM.
L’alumnat amb mares que són STEM tenen més capital científic gràcies a que realitzen més activitats fora de l’escola relacionades amb les ciències, com per exemple visites a museus; també estan més ben informats respecte a què poden estudiar i a les sortides professionals, i valoren millor les persones professionals que treballen en STEM.
Professions
A partir de la pregunta amb resposta oberta “Què t’agradaria ser de gran?” l’alumnat podia respondre una professió, algun tipus de feina, el sector o l’àmbit en què li agradaria treballar o si no ho sabia també posar-ho, s’han analitzat les respostes. Un 50,2% no vol tenir una professió relacionada amb STEM, un 31,2% sí i un 18,5% no ho sap. Per sexe, les diferències més grans són entre els indecisos. Hi ha més nins indecisos (50%) que nines (43,5%).
S’han classificat les respostes de l’alumnat i s’associen a cada una de les branques STEM. Dels que farien STEM, un 52% està relacionat amb ciències, un 24,5% enginyeria, un 20,6% tecnologia i un 2,3% matemàtiques.
En les branques STEM les dones i les persones no binàries tenen una distribució irregular i el major pes recau sobre les ciències (76,2% i 41,1% respectivament) en canvi els homes tenen una distribució més regular i el que té més pes és la tecnologia (34,4% dels homes). Les matemàtiques és la branca menys mencionada liderada pels no binaris (4,1%) seguit pels nins (3,3%) i molt poques nines (1,2%).
S’analitza quines professions les nines manifesten que els hi agradaria fer relacionades amb la branca de ciències ja que és la que té major pes en diferència de les altres branques STEM. Gran part de les nines volen estudiar medicina, psicologia i veterinària, que s’ha vist representat per un 30’3%, 19’7% i 22’5% respectivament. És a dir, entre aquestes carreres, que representen 177 de 244 nines, un 72,5% del 17,1% del total de les nines que vol ser STEM, es concentren quasi dues terceres parts de les nines que han manifestat que volen ser STEM. Només a tres carreres tradicionals i convencionals s’hi concentren la majoria de les nines que volen estudiar STEM.
Estudi representatiu
La població de l’estudi és l’alumnat de 5è i 6è de primària i 1r i 2n d’ESO de les Illes Balears. S’ha analitzat una mostra representativa per Illes, per titularitat dels centres educatius, gènere i curs de 2162 respostes la qual cosa representa un interval de confiança de 95% amb un error mostral de 2,06%. El treball de camp es va dur a terme de des dia 18 de maig fins a dia 23 de juny de 2022 amb visites presencials i qüestionaris en línia a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Les dades es van recollir a través d’un formulari de Google de manera anònima i voluntaria, previ el consentiment informat per part de les famílies.
Línies de futur
Per tant, amb aquests resultats no hi ha indicis que estigui canviant la tendència que en les professions tecnològiques hi ha manca de representativitat femenina. Segons els resultats d’aquest estudi es pot fer feina en donar visibilitat a referents dones, per les nines que no tenguin referents STEM properes, i fomentar les activitats de robòtica i programació entre les nines. A més, de divulgar la cultura tecnològica a les famílies, especialment a les mares qui exerceix un pes més gran en la influència sobre la percepció de la utilitat de les STEM.
Consulti l’estudi complet aquí