- Més d’un centenar de persones assisteix al «Cluster Day: Jornada d’empreses Innovadores», celebrada a l’auditori del ParcBit
- El vicepresident i conseller d’Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, ha clausurat aquest acte que ha comptat amb la participació dels principals clústers sectorials de les Illes Balears i representants d’empreses i organitzacions vinculades a la política de clústers nacional i europea
La segona edició del «Clusters Day: Jornada d’empreses innovadores» s’ha celebrat aquest divendres 10 de novembre al ParcBit. El vicepresident i conseller d’Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, ha participat en la cloenda de l’acte al qual hi han assistit més d’un centenar de persones.
Organitzada per la Direcció General de Recerca, Innovació i Transformació Digital, i amb la col·laboració de la Fundació Bit i les Agrupacions Empresarials Innovadores de les Illes Balears (AEIB), la jornada celebrada al ParcBit s’ha consolidat com un esdeveniment clau per a debatre sobre la importància de les agrupacions empresarials innovadores (clústers) i el seu paper fonamental en l’augment de la competitivitat empresarial i la disrupció tecnològica.
Durant la seva intervenció, el conseller Costa ha volgut posar en relleu «la importància que té la innovació dins el teixit empresarial de les Illes Balears». I també ha volgut comentar que, d’entre els temes que s’han pogut parlar durant la jornada, «destaca la importància de la cooperació entre empreses i universitats, la transferència de coneixement i tecnologia com a pilar fonamental per donar suport a la creació d’empreses amb una base innovadora, així com les àmplies oportunitats que tenen les empreses per entrar en contacte amb organitzacions de tota classe per a aconseguir noves oportunitats».
A l’inici de la jornada, i després de la benvinguda institucional del secretari autonòmic d’Innovació i Societat Digital, Antoni Carmona, han tingut lloc dues ponències; «Clústers com a factor de competitivitat de les empreses innovadores a la política de les AEI’s; tendències a Europa” per Antonio Novo, president de l’Aliança Europea de Clústers; i «Cas d’èxit GAIA en política de clústers europea” per Tomás Iriondo, director general de GAIA.
En la primera xerrada, a càrrec d’Antonio Novo, s’han donat algunes claus per encarar l’actual context europeu, en el qual “cal coordinar-se per competir i estructurar els mecanismes necessaris perquè les empreses es reforcin enfront de la competència global”. I en aquest sentit, ha afirmat que: “com més fortes són les xarxes de cooperació, més competitius i desenvolupats són els països industrials”, un factor clau en aquests moments en què “un dels grans desafiaments europeus és donar resposta a l’ús de l’economia com a arma” per part de països i regions competidores com Xina o EEUU.
Seguidament, Tomas Iriondo, gerent de GAIA, ha realitzat una xerrada sobre el cas d’èxit d’aquesta entitat. Durant la seva intervenció, ha compartit la seva visió al voltant dels clústers, que ha dit; “són claus per construir avantatges competitius, i accelerar la transformació del territori, les empreses i la societat.” Així mateix, Iriondo també ha volgut insistir en el fet que des de les empreses “cal compromís i generositat per ser factors i agents del canvi, i depèn de nosaltres i la nostra actitud assolir-ho”.
La jornada ha continuat amb una taula rodona sobre transferència de coneixement i cooperació, amb destacats representants dels centres tecnològics i de casos d’èxit en aquest àmbit. El contingut ha proporcionat una visió àmplia sobre com la col·laboració entre empreses, universitats i centres tecnològics pot conduir a resultats innovadors. Aquesta taula rodona, moderada per Joan Miquel Matas, Cluster Manager del CliQIB, ha comptat amb la participació de Joan Roig, de LEITAT Managing Technologies, Loren Carrasco de la Universitat de les Illes Balears i Carlos Garau de Garau Ingenieros.
Un altre tema clau tractat ha estat el finançament de la innovació amb una taula rodona, moderada per Zara Pons, Clúster Manager del BIOIB, que ha destacat l’impacte de Lanzadera com a acceleradora, les estratègies d’acompanyament i assessorament, i els casos d’èxit del finançament a empreses tecnològiques a les Illes Balears. Hi han participat: Guillermo Pérez-Solero d’Adntro Genetics, Joan Ramírez Aguilar de Leyton, Fernando Barrera de CIRCE Scientific i Toni Grunwald de Max Ventures.
La captació i retenció de talent també ha estat un punt destacat, amb la participació de Pedro Suasi del Clúster Balearic Marine Clusters, José Alberto Terrassa de Turistec i Antonio Doménech de la UIB. Aquests ponents, sota la moderació de Diego González Carrasco, president del Cluster.edu, han compartit les seves experiències i estratègies per afrontar els reptes d’adaptació constant i la retenció de talent humà.
La jornada ha acabat amb la xerrada sobre el nou segell INNOBAL i la territorialitat de la innovació a les Illes Balears, a càrrec del cap de servei d’Innovació del Govern, Omar Beidas; i la intervenció del secretari autonòmic, Antoni Carmona, que ha posat el punt final a aquesta jornada, amb una ponència sobre «l’Estratègia d’innovació de les Illes Balears i política de clústers».
El nou segell Innobal, l’estratègia d’innovació i la política de clústers per les Illes Balears
Cal destacar que enguany, la Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació, a través de la Secretaria Autonòmica d’Innovació i Societat Digital va convocar subvencions per valor de 375.000 euros. Aquests ajuts s’han distribuït en diferents convocatòries orientades a la creació d’agrupacions empresarials innovadores a les Illes Balears, per a la qual s’han aportat 48.000 €, pel suport a projectes RDI, amb una dotació de 95.000 euros; i per a la consolidació de clústers empresarials, amb 247.000 euros.
En l’actualitat, les Illes Balears compten amb cinc clústers sectorials, quatre d’ells amb seu al ParcBit. Aquestes agrupacions estan formades per empreses interconnectades que afronten oportunitats o desafiaments similars i que es relacionen per cooperar i competir alhora des de l’ús intensiu del coneixement.
A les Illes, la situació de les pimes innovadores es destaca per la seva participació activa en el registre d’empreses innovadores del Ministeri, amb un total de 89 inscrites, de les quals 55 es mantenen vigents. Per ser reconegudes com a pimes innovadores, les empreses han de complir amb criteris estrictes, com l’execució d’activitats innovadores segons el Manual d’Oslo i el compliment de requisits específics.
Amb la introducció del nou segell Innobal, impulsat pel Govern de les Illes Balears a través de la secretaria autonòmica, s’obtenen diversos avantatges. Aquest segell no només facilita l’accés a ajudes públiques autonòmiques, sinó que també simplifica la creació d’Associacions d’Empreses Innovadores (AEI) i la realització de projectes col·laboratius sectorials. A més, ofereix beneficis com el reconeixement per a finalitats comercials i publicitàries, una puntuació major per a l’accés a la Compra Pública Innovadora i en la contractació pública, així com un certificat de reconeixement i l’alta en la base de dades autonòmica de pimes innovadores.
A banda d’aquestes convocatòries, i del segell Innobal (Pime Innovadora), des de la secretaria autonòmica, s’estan portant a terme altres accions orientades al foment de la innovació empresarial. Entre aquestes mesures, destaquen les accions de suport a les empreses derivades i a les empreses de base tecnològica i el suport a la innovació empresarial, que es realitza a través dels diferents serveis d’Innovació de la Fundació Bit; i l’espai Accelera PIMES de la FUEIB, des d’on donen suport a projectes d’RDI per desenvolupar nous productes, serveis o processos amb ajut del coneixement de la comunitat universitària.
Finalment, des de la Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació, també es dona suport a la innovació a través de la recent creada; Oficina de Foment de la Innovació, que depenent de la Cambra de Comerç, preveu per a 2024 l’assessorament a empreses, la realització de jornades informatives i tallers, i la creació del Repte d’Innovació; un repte anual de 3 sessions en la que hi podran participar entre 15 i 20 empreses de Balears.