El passat dilluns 5 de novembre va tenir lloc la sessió de CineTIC a Eivissa, i 155 estudiants de l’illa varen ser els afortunats de poder veure la pel·lícula Eva (2011), seguida d’un col·loqui de David Solà, el millor ambaixador de les nostres illes per parlar de Robòtica educativa.
David Solà al CineTIC a Evissa
Fomentar aquests punts de trobada és molt important, tant per als professors com pels alumnes, ja que creen una pausa en el dia a dia dels centres escolars per a reflexionar sobre la robòtica, la tecnologia i com serà el futur en la nostra societat. Tot i qué aquesta pel·lícula estigui ambientada al 2014, la robòtica és el present, i saber com funcionen les coses, ser conscients de la importància de nostres dades personals, veure com evoluciona el món laboral amb l’acompanyament de la tecnologia és la nostra responsabilitat.
A més, les dates coincideix amb un esdeveniment d’àmbit nacional, el SIMO, Saló de tecnologia per l’ensenyament , del 13 al 15 de Novembre, on es presenten totes les novetats quant a transformació digital i aprenentatge.
Va ser interessant escoltar l’opinió de David Solà, que és una font inesgotable de coneixement, experiència i anècdotes davant d’una audiència de 150 alumnes insaciables de preguntes.
Primer vam dedicar una ronda d’aplaudiments a l’equip entrenat per David, que competirà a la final mundial de la World Robot League. La competició és sana, perquè fa que ens esfrocem a fer-ho millor i esmerar-nos cap a l’excel·lència, no és una amenaça.
Estam a l’espera que la programació sigui part de les assignatures obligatòries perquè és un altre llenguatge tan imprescindible com l’estudi del català, castellà o qualsevol altre idioma. Avui en dia depenem de la tecnologia per a tot, de fet és difícil recordar ho com fèiem quan no teníem Smartphone. El nostre telèfon (tan potent com un ordinador) és com un robot personal que ens facilita la vida, guardant tot tipus de coneixements, recordatoris, contactes amb altres éssers humans de forma instantània.
La pel·lícula simplifica molt el que són els robots gràcies a uns efectes especials (premiats a Sitges i amb un Goya). Això ens permet entendre tot el que amaga un robot, però el món de la intel·ligència emocional és molt complex, emmarca els seus límits i reforça quant d’increïbles som els éssers humans. La creativitat, la imaginació, tot allò que no pot fer un ésser humà amb la seva ment en tancar els ulls, és el que marca la limitació dels robots en aquesta pel·lícula. L’ànima és una cosa única, especial, bioquímica, que no podem reproduir.
Fa 20 anys, quan en David va començar a desenvolupar la seva passió per la robòtica, podia passar-se un per any per realitzar una tasca que avui dia es fa en només en 20 dies gràcies a Arduino. Però així i tot, per fàcil que pugui ser la programació avui en dia pels joves, sense passió no pots avançar perquè és una cosa que requereix esforços i concentració.
Construir l’impossible triga una mica més que el possible, però imitant el que existeix tot es pot aconseguir a força de prova i error. La creativitat, la imaginació és el que hem de prioritzar per crear coses que no existeixen encara.
No hauríem de veure el futur com una distopia, un món imaginari indesitjable, sinó com l’oportunitat de resoldre grans desafiaments.
La robòtica educativa serveix per aprendre i no té res a veure quan es comença a estudiar una enginyeria, que és molt més abstracta, però cada cop hi ha més màsters d’especialització que permeten apropar-se al camp en el qual un pot materialitzar els seus somnis.
Hi ha moltíssims més avanços en robòtica que els que ens podem imaginar, però la majoria es desenvolupen per a aplicacions militars i la seva posada al mercat segueix essent paralitzada per temes legals.