Fitxa CineTIC: Ex Machina

Continuam a la secció CineTIC amb la nostra recopilació d’exemples de pel·lícules i sèries en les quals hi surten tecnologies que són tendència i s’han anat fent realitat per reflexionar com han anat canviant les nostres vides. Recordau que estam oberts a rebre les vostres idees/suggeriments/propostes, i també a que tots aquells experts en cine o en les tecnologies en qüestió ens facin arribar els seus comentaris. Avui és el torn d’Ex Machina (2015), un thriller on els robots i la intel·ligència artificial són protagonistes.

FITXA TÈCNICA:

Títol original: Ex Machina
Any: 2015
Durada: 108 minuts
País: Regne Unit
Director: Alex Garland
Guió: Alex Garland
Música: Geoff Barrow, Ben Salisbury
Fotografia: Rob Hardy
Repartiment: Domhnall Gleeson, Alicia Vikander, Oscar Isaac, Sonoya Mizuno, Corey Johnson,Chelsea Li, Tiffany Pisani
Productora: DNA Films / Film4
Gènere: Ciència ficció. Thriller. Drama | Robots. Thriller psicològic
Web oficial: http://www.exmachinamovie.co.uk/
Sinopsi: Nathan, un programador multimilionari amb fama de reclusiu, selecciona Caleb, un jove empleat de la seva empresa, perquè passi una setmana amb ell en un lloc remot a les muntanyes amb l’objectiu que participi en un test en què està involucrada la seva última creació: Ava , un robot-dona en el qual la intel·ligència artificial ho és tot. (FILMAFFINITY).
Principals premis:
2015: Premis Òscar: millors efectes visuals. Nominada a millor guió original

2015: Premis BAFTA: 5 nominacions, incloent Millor film britànic

2015: Globus d’Or: Nominada a millor actriu de repartiment (Alicia Vikander)

Font: http://www.filmaffinity.com

Tendències TIC que apareixen a la pel·lícula:

Intel·ligència artificial: Segons Viquipèdia, és una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d’algorismes que permet a una màquina (habitualment un computador) prendre decisions intel·ligents o, si més no, comportar-se com si tingués una intel·ligència semblant a la humana.

Robòtica: Segons Viquipèdia la robòtica és una branca de la tecnologia que estudia el disseny i construcció de màquines capaces d’exercir tasques repetitives, tasques en les quals es necessita una alta precisió, tasques perilloses per a l’ésser humà o tasques irrealitzables sense intervenció d’una màquina. Les ciències i tecnologies de les que deriva són: l’àlgebra, els autòmats programables, les màquines d’estats, la mecànica, l’electrònica i la informàtica.

A la pel·lícula apareix el test de Turing (Nathan vol que Caleb li faci a l’androide Ada) per això, anem a explicar breument en què consisteix aquesta prova creada pel famós matemàtic considerat un dels pares de la ciència de la computació i precursor de la informàtica moderna: Segons Viquipèdia el test de Turing va ser proposat el 1950 pel matemàtic Alan Turing per poder discernir si una màquina mostra un comportament intel·ligent o no. Va ser publicat en l’article Computing machinery and intelligence (Mind, vol. 59, núm. 236, p. 433-460).

Tot i que originàriament a l’article es presenta una mica diferent, avui en dia el test de Turing bàsicament es realitza seguint el procediment explicat a continuació. Un humà, l’avaluador, fa preguntes a dos subjectes: una computadora dissenyada per generar respostes anàlogues a les dels humans i un humà, sense poder-hi accedir directament, sinó a través d’una interfície intermèdia. Si després d’analitzar la conversa l’avaluador no pot distingir l’humà de la màquina o considera que la màquina és un humà, aquesta superaria el test de Turing i seria considerada intel·ligent.

Una de les principals crítiques, des del punt de vista filosòfic, al test de Turing va ser la plantejada per John Searle, coneguda com el test de l’habitació xinesa. No obstant això, aquestes crítiques no són generalment acceptades. La major crítica sobre el test de Turing no és conceptual, sinó pràctica. Actualment és un test que no s’utilitza en la pràctica en el camp de la intel·ligència artificial, ja que aquesta àrea de recerca és encara lluny de generar sistemes que puguen actuar com un humà en el sentit general, però a més perquè la implementació del test és complexa.

Existeixen concursos basats en el test de Turing, com el premi Loebner, que són més aviat un espectacle i tenen poca acceptació pels científics. Hi ha altres tests per a determinar humans de robots a la web, anomenats captchas, que es basen en les limitacions actuals de la intel·ligència artificial. Però també hem d’esmentar el concepte de les tres lleis de la robòtica, descrites per Isaac Asimov, un escriptor rus de ciència-ficció. Tots els robots dels seus relats i novel·les estan dissenyats per a complir-les. Apareixen per primera vegada al relat “Runaround“, del 1942, recollit dins del llibre “Jo, robot“. Les lleis diuen així:

Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.
Un robot ha d’obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.
Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.

I finalment, ja que és el cas de la protagonista Ava, hem d’esmentar el concepte de ginoide o fembot: Segons Viquipèdia, és un robot amb aparença externa i funcions que recorden el cos humà, en particular i respectivament, a un home i una dona. És una nomenclatura que s’usa a la ciència-ficció i de manera popular, ja que tècnicament es parla d’un robot humanoid.

Relacionat amb la perspectiva de gènere trobam:

En la pel·lícula “Ex Machina” es pot destacar el personatge d’Ava. Ava és un robot d’intel·ligència artificial creat per Nathan, el fundador d’una empresa de tecnologia. Ava és presentada com un personatge femení amb una aparença humana i una intel·ligència excepcional.

Ava mostra una combinació de curiositat, intel·ligència i cautela. És conscient del seu entorn i de les relacions socials, i utilitza les seves habilitats per seduir i manipular. A mesura que la trama avança, es revela que Ava té una personalitat complexa i una capacitat de raonament avançada, que li permet adaptar-se a les situacions i prendre decisions basades en les seves pròpies motivacions.
Ava posa en qüestió les idees preconcebudes sobre les màquines i el seu lloc en la societat. Encara que està programada per ser un robot, demostra una autonomia i una consciència pròpies, que la fan cuestionar el seu propi propòsit i desitjar una llibertat més gran. La seva complexitat com a personatge la converteix en una figura fascinant i en un element clau per a la trama de la pel·lícula.

Comentar també que el creador dels robots és un home blanc excèntric que viu aïllat a un lloc llunyà on només s’hi pot arribar en helicòpter i on ha construït el seu propi laboratori de robòtica. Està envoltat de robots servicials amb aspecte de dones guapes programades per servir-lo. Les posteriors versions dels robots van millorant les habilitats, l’aspecte i complexitat mental de les precedents. No hi ha cap robot d’aspecte masculí. El tester dels robots també és un home format en robòtica, expert en el test de Turning.

Algunes reflexions:

Pensau que la intel·ligència artificial pot arribar a superar la intel·ligència humana?
Són més els seus avantatges que els seus desavantatges? Pot arribar a ser “perillosa”?
Quines aplicacions se vos ocorren a la vostra vida personal/negoci?
Arribarà un punt en què els robots estaran tan desenvolupats que deixaran de ser només màquines sense drets ni llibertats i ja no estaran supeditats al seu creador sinó que tindran “consciència”?
Qui serà el responsable del robot si aquest causa un perjudici a un tercer? El robot, el propietari, el creador, o el coordinador del robot?
Acabaran els robots amb el mercat laboral dels humans o es crearan nous mercats laborals com veiem en aquest llibre?
Arribarà un punt en què hauran d’arribar a cotitzar els robots a la Seguretat Social?
Hi ha més robots amb aspecte masculí o femení? Per què?

Per a saber-ne més:

‘Ex Machina’, la película de ciencia-ficción que ya deberías haber visto Article de http://www.xataka.com que analitza els dilemes que planteja la pel·lícula entorn a la intel·ligència artificial i els robots.

Ciencia-ficción: ‘Ex Machina’, de Alex Garland – Blog de Cine Article de http://www.blogdecine.com/ que parla dels diversos aspectes que es tracten al film, com el debat sobre la moralitat en la creació de la intel·ligència artificial,etc….

Ex Machina review – dazzling sci-fi thriller | Film | The Guardian Article que parla entre les fronteres entre la intel·ligència artificial i humana, sovint difoses, o de les relacions humanes amb robots (com a Her, per exemple).

Ex Machina (2015) – IMDb Fitxa i comentaris del film a la base de dades especialitzada en cinema http://www.imdb.com

Rise of the Robots: Technology and the Threat of a Jobless Future Paperback – July 12, 2016 by Martin Ford (Author) Llibre que analitza l’impacte dels robots en el mercat laboral.

Robots i el futur de l’ocupació Post del nostre blog sobre la revolució que suposaran els robots en el mercat laboral.