Marco Mendoza és llicenciat en Geografia i Ciències de la Terra per la Universitat de les Illes Balears, graduat en Enginyeria i Informàtica per la Universitat de Westminster (Londres), amb un màster en Administració d’Empreses a Nova York. Completa la seva formació amb un postgrau en gestió de projectes de ciència de dades per la Universitat Oberta de Catalunya, un màster en desenvolupament d’eines d’intel·ligència empresarial aplicades a sistemes d’informació geogràfica (SIG) i un màster en implementació de projectes basats en blockchain al MIT de Boston.
Ha desenvolupat la seva trajectòria professional en l’àmbit de l’anàlisi territorial, la tecnologia i les polítiques públiques, amb experiència docent a la Universitat de les Illes Balears i al Ministeri de l’Interior. Va exercir com a analista sènior a la Direcció General de Cooperació del Ministeri d’Afers Exteriors, especialitzant-se en planificació estratègica, anàlisi de dades i desenvolupament de projectes internacionals.
Entre 2008 i 2012 va participar en projectes de cooperació i sostenibilitat ambiental, incloent-hi iniciatives d’innovació vinculades a la reducció d’emissions, la responsabilitat social corporativa i l’economia circular, col·laborant amb administracions públiques i organismes institucionals. En aquest període va impulsar projectes basats en biotecnologia aplicada a la gestió de residus i va col·laborar amb la Direcció General de Canvi Climàtic del Govern de les Illes Balears.
Posteriorment, va aprofundir en el desenvolupament tecnològic i l’escalabilitat de solucions digitals avançades, combinant sistemes d’informació geogràfica, anàlisi massiva de dades, intel·ligència empresarial i, més recentment, tecnologies emergents com el blockchain. Aquesta evolució professional culmina amb la fundació de TrueWorld, una organització d’alta tecnologia orientada al desenvolupament de plataformes avançades per a l’anàlisi, la monitorització i la gestió dels riscos presents i futurs associats al canvi climàtic.
Actualment, Marco Mendoza és fundador i CEO de TrueWorld i president de la Fundació Joves Navegants, des d’on lidera projectes de base científica i tecnològica amb vocació internacional, integrant coneixement acadèmic, desenvolupament digital i aplicació institucional.
La missió de TrueWorld és organitzar les dades ambientals del món i proporcionar informació de manera objectiva, científica i transparent a tots els actors per contribuir a la mitigació de la crisi climàtica.
La Fundació Joves Navegants, que presideix, se centra a apropar la tecnologia, la ciència i la navegació sostenibles als col·lectius més vulnerables de la nostra societat.
1. Després d’estudiar tot el que ha estudiat, estudiaria alguna cosa més? Quina? Per què?
Tot i que es tracta de disciplines encara poc accessibles a alt nivell, considero que aquesta formació és una de les meves prioritats personals pel que fa al desenvolupament professional immediat, sempre que les circumstàncies personals —família, compromisos i salut— ho permetin. Són àrees clau que marcaran profundament el desenvolupament científic, tecnològic i econòmic dels pròxims anys, i que tenen un impacte directe en els camps en què treballo.
Actualment, Marco Mendoza és fundador i CEO de TrueWorld i president de la Fundació Joves Navegants, des d’on lidera projectes de base científica i tecnològica amb vocació internacional, integrant coneixement acadèmic, desenvolupament digital i aplicació institucional.
La missió de TrueWorld és organitzar les dades ambientals del món i proporcionar informació de manera objectiva, científica i transparent a tots els actors per contribuir a la mitigació de la crisi climàtica.
La Fundació Joves Navegants, que presideix, se centra a apropar la tecnologia, la ciència i la navegació sostenibles als col·lectius més vulnerables de la nostra societat.
2. Quines dades vos falten per alimentar el vostre projecte de crear un bessó digital del món?
La disponibilitat de dades no és homogènia a escala global. Determinats territoris d’Àsia, d’Àfrica i de l’Europa de l’Est continuen representant un repte, principalment per factors geopolítics, mentre que les altes latituds suposen encara una barrera física important per a l’obtenció de dades fiables i contínues.
De manera general, les dades que presenten més dificultats per alimentar el projecte són les relacionades amb la població, la salut i determinats sectors industrials específics. En aquests àmbits, tant l’administració pública com la gran empresa ofereixen un accés limitat a dades en temps gairebé real, i sovint existeixen restriccions importants vinculades a la protecció de la privacitat i a la garantia de l’anonimat. Aquest equilibri entre disponibilitat de dades, qualitat de la informació i respecte als drets individuals és un dels principals reptes estructurals a l’hora de construir un bessó digital del món.
3. Quina infraestructura es necessita per crear un bessó digital del món? I on està físicament?
Actualment, la infraestructura necessària per crear un bessó digital del món es basa principalment en serveis de cloud computing. La gestió i el processament de dades es duen a terme mitjançant plataformes al núvol com Azure IoT, Amazon Web Services i altres serveis equivalents, que permeten escalar capacitat de càlcul i emmagatzematge de manera flexible.
Sobre aquesta infraestructura s’hi integren sistemes d’informació geogràfica (SIG), models d’anàlisi avançada i algoritmes neuronals, desenvolupats principalment amb llenguatges com Python, així com eines de desenvolupament d’interfícies i aplicacions basades en React, .NET o Angular, segons les necessitats i preferències tècniques de cada equip.
Des del punt de vista físic, és imprescindible disposar d’una elevada capacitat de computació i accés a xarxes d’alta velocitat. Més enllà d’alguns servidors de suport, sistemes de còpia de seguretat i solucions de generació i continuïtat energètica per garantir la resiliència dels sistemes, la infraestructura física és relativament reduïda. El component clau no és tant el maquinari com el coneixement, l’experiència i la capacitat d’integració tecnològica.
Actualment, tota la infraestructura operativa del projecte es troba allotjada al ParcBit.
4. Quin cost té aquesta infraestructura i com es financia?
M’agrada ser transparent en aquest aspecte. Tot i que el projecte es va iniciar amb el suport de la Universitat de les Illes Balears i amb finançament procedent de fons europeus, el seu desenvolupament ha requerit necessàriament inversió privada.
En una fase inicial, el projecte va comptar amb aportacions de business angels i amb una ronda de seed capital propera al milió i mig d’euros. Aquesta inversió ha permès que tant l’equip com la tecnologia assolissin un alt nivell de maduresa i capacitat operativa.
Actualment, el cost operacional anual se situa al voltant del milió d’euros, fet que requereix una col·laboració continuada amb institucions, governs i empreses privades. Aquest model de finançament és clau per garantir la continuïtat del projecte i permetre’n l’escalabilitat a nivell internacional.
5. Vostè és de les poques persones que quan parla de dades li assocïa la tecnologia “blockchain” per assegurar la integritat de la dada. Ens pot explicar com funciona la tecnologia “blockchain” en la seva empresa? Quines xarxes de “blockchain” fan servir?
Lluny d’intentar preservar cap “secret”, a TrueWorld compartim obertament la nostra visió sobre la tecnologia blockchain, clarament allunyada de l’àmbit de les criptomonedes i de l’especulació financera. Per a nosaltres, la blockchain és, sobretot, un sistema fiable per a l’emmagatzematge, la disseminació i la custòdia oberta i immutable de la informació, basat en principis ètics i de transparència.
TrueWorld fonamenta la seva arquitectura blockchain en la xarxa BSV, principalment per criteris d’escalabilitat, cost operatiu i garanties d’integritat de la dada. A més, com a membres de la BSV Association, treballem directament amb miners i infraestructures de tercera generació, que utilitzen energies renovables, minimitzen el nombre de blocs i transaccions necessàries i maximitzen la quantitat d’informació integrada per bloc.
Aquesta estratègia permet reduir el consum energètic per dada registrada i optimitzar l’ús de formats d’emmagatzematge eficients, com ara fitxers JSON de mida reduïda, assegurant alhora traçabilitat, integritat i accés públic a la informació crítica que sustenta els nostres models.
6. A la jornada del Parc Bit sobre bessons digitals, vau comentar que les dades tenen diferents velocitats d’accés i disponibilitat: algunes són fonts obertes, algunes tenen un pes difícil de gestionar, altres cal demanar-les per correu i esperar a que et responguin. Creieu que caldria avançar cap a una major homogeneïtzació d’accés a les dades? En el vostre cas, com plantejaríeu aconseguir-ho?
Sí, crec que cal avançar cap a una major homogeneïtzació en l’accés a les dades, perquè la dispersió, la baixa fiabilitat i la dificultat d’accés són avui el principal fre per posar la tecnologia i els bessons digitals al servei real de la societat i del medi ambient.
Des del meu punt de vista, la millora no passa només per crear més oficines de governança de la dada, sinó per establir un marc legal bidireccional i operatiu que permeti l’accés obert a les dades i que exigeixi, especialment en els projectes públics, que la informació generada estigui disponible per a la comunitat científica i per a projectes d’interès global. En el nostre cas, això implicaria que les dades públiques es publiquin de manera estructurada, amb estàndards clars, actualització en temps quasi real i criteris d’interoperabilitat.
A nivell tècnic, la seguretat, l’anonimat i la integritat de la dada ja es poden garantir amb les tecnologies actuals. El veritable repte és cultural i institucional. Per això defenso impulsar el que anomeno una revolució de les dades, on la dada s’entengui com un bé comú, i on la tecnologia permeti anticipar riscos, millorar la presa de decisions i evitar tant grans catàstrofes com una gestió posterior ineficient.
7. Una de les seves solucions tecnològiques serveix per calcular i reduir les emisions netes?’zero en l’organització d’esdeveniments. En aquest cas, quants d’indicadors s’analitzen i com es recullen les dades? Ens podria donar alguns exemples?
Sí. Una de les nostres solucions tecnològiques està específicament dissenyada per calcular, reduir i gestionar les emissions netes zero en l’organització d’esdeveniments de gran escala. Fa més de tres anys que treballem en aquest àmbit, amb projectes que van des dels Jocs Olímpics de París, fins a esdeveniments esportius recurrents com la Copa del Rei de vela al RCNP, així com campionats internacionals amb FGC a Catalunya. Aquest mateix mes de gener aplicarem la solució al Campionat del Món d’Skimo a l’estació de Boí Taüll, també estarem presents a Fitur a Madrid, i aquest estiu, per primera vegada, calcularem l’impacte del Mundial de Futbol per a la FIFA.
En el cas dels esdeveniments, arribem a analitzar prop de 100 indicadors diferents en temps gairebé real. Aquests indicadors cobreixen tota la cadena de valor de l’esdeveniment i s’alimenten de múltiples fonts de dades: informació geoespacial, eines de teledetecció mitjançant satèl·lits, integració de sistemes IoT ja existents a les infraestructures i, quan cal, el reforç de les comunicacions i la instal·lació d’estacions físiques de mesura addicionals.
La combinació d’aquestes fonts ens permet construir un bessó digital de l’esdeveniment en temps real, que ens dona la capacitat de controlar i analitzar l’impacte ambiental des del primer desplaçament d’un assistent al seu país d’origen fins a l’últim quilo de residu generat durant el desmuntatge. Aquesta visió integral és la que ens permet no només mesurar, sinó també identificar punts crítics, reduir emissions i gestionar de manera eficient els gasos amb efecte d’hivernacle associats als esdeveniments.
En aquest sentit, ens hem consolidat com un referent en tot allò que implica mesurar, reduir i gestionar de manera rigorosa l’impacte climàtic dels grans esdeveniments.
8. En projectes com TruePorts o en la monitorització del litoral, heu de convertir dades molt tècniques (qualitat de l’aigua, ocupació de fondejos, risc d’erosió..) en gràfics clars per als gestors. Quin és el procés per transformar aquesta informació en eines de decisió simples i útils? Quines eines utilitzen per fer-ho?
En projectes com TruePorts i en la monitorització del litoral, el factor clau és la integració d’equips i fonts de dades a bord, combinada amb una col·laboració molt estreta amb el sistema científic i institucional del territori. Treballem tant amb embarcacions pròpies com amb sistemes de tercers, facilitats per fabricants com Navico, i amb el suport de xarxes de dades públiques i científiques del SOCIB, IMEDEA i la Universitat de les Illes Balears, així com dades meteorològiques d’AEMET. A aquesta base científica s’hi suma la col·laboració amb les autoritats portuàries de les Illes Balears, clubs nàutics i marines privades, així com el suport de fundacions com Marilles, especialment a través de referències com l’Informe del Mar Balear, i la col·laboració amb la Federació de Confraries de Pescadors de les Illes Balears, que aporta coneixement directe del territori i del medi marí.
El litoral és un àmbit que ens prenem molt seriosament. Les dades que obtenim —procedents de sondes multiparamètriques, sensors ambientals o hidròfons— són altament tècniques i difícils d’interpretar. Per això, hem desenvolupat processos d’extracció i normalització que integren totes les fonts en un sistema intel·ligent unificat, capaç de correlacionar matemàticament cada dada i homogeneïtzar-la en indicadors dinàmics, clars i útils per als gestors.
Aquest enfocament ens permet transformar informació complexa en eines de decisió i en models predictius, amb un objectiu molt clar: contribuir a la conservació del nostre capital natural marí i costaner, que considerem clau per al futur ambiental, econòmic i social del territori.
9. Quins perfils professionals necessiteu per treballar a TrueWorld i quines competències considereu imprescindibles per afrontar els reptes tecnològics i ambientals que abordeu?
La captació de talent qualificat és, avui, un dels principals reptes a les Illes Balears. No disposem encara de suficients cicles de formació especialitzada a nivell local en àmbits tecnològics avançats, i alhora, el cost de vida dificulta molt l’atracció de professionals altament qualificats provinents de fora de les illes.
Des del punt de vista científic i tecnològic, a TrueWorld necessitam principalment perfils experts en sistemes d’informació geogràfica (SIG), modelització, desenvolupament full stack i anàlisi de dades. A aquests perfils s’hi afegeix una segona capa de tècnics ambientals amb una visió més transversal, capaços d’interpretar resultats i connectar la tecnologia amb la gestió del territori i les polítiques públiques.
Més enllà de les competències tècniques, consideram imprescindible comptar amb persones dinàmiques, amb una elevada capacitat d’aprenentatge i adaptació, capaces de treballar en entorns interdisciplinaris i amb reptes que evolucionen molt ràpidament.
En aquest context, el ParcBit pot jugar un paper clau com a connector entre universitat, centres de recerca i empresa, impulsant programes de formació especialitzada, bootcamps tecnològics, pràctiques avançades i projectes compartits que permetin retenir talent local i facilitar la incorporació progressiva de professionals externs. Crear un ecosistema formatiu i professional estable és essencial per afrontar amb garanties els reptes tecnològics i ambientals dels pròxims anys.
10. Teniu alguna simulació sobre com la implantació del teletreball podria reduir l’emissió de Co2 a nivell global per reduir desplaçaments per motius de trajectes laborals?
Sí, tenim simulacions i casos monitoritzats que ens permeten estimar l’impacte del teletreball sobre les emissions, sobretot per la reducció de desplaçaments laborals. El nostre enfocament és construir un escenari base amb quilòmetres de desplaçament, mitjà de transport, freqüència presencial, i creuar-ho amb factors d’emissió; després hi incorporem els “efectes de compensació” més rellevants: augment d’energia a la llar i, si n’hi ha, reducció d’energia a l’oficina (ocupació real d’edificis).
En termes de resultats, la recerca recent dona ordres de magnitud molt útils per contextualitzar:
– A escala global, si totes les persones que poden teletreballar ho fessin només 1 dia per setmana, l’Agència Internacional de l’Energia estima una reducció neta d’uns 24 Mt de CO₂ l’any (un impacte modest però real, i escalable si augmenten els dies).
– A nivell individual i organitzatiu, el nostre estudi mostra que el teletreball total pot reduir les emissions associades a la feina en l’ordre del 54%, mentre que esquemes híbrids de 2–4 dies poden reduir aproximadament entre 11% al 29%; en canvi, 1 dia/setmana té un efecte molt menor (entorn del 2%) perquè part del guany es compensa amb altres consums i mobilitat.
Ara bé, el missatge important és que no és automàtic: depèn molt de la distància i el mitjà de transport. Per exemple, l’IEA conclou que, si el desplaçament és en cotxe i supera aproximadament 6 km, el teletreball tendeix a reduir emissions; però en trajectes molt curts o en transport públic, l’increment d’energia a casa pot arribar a compensar part del benefici.
En resum: sí, es pot quantificar i simular de manera robusta, i els resultats apunten que el teletreball —ben dissenyat i a una escala suficient— pot ser una palanca real de reducció d’emissions, especialment quan s’acompanya de gestió d’edificis (ocupació real) i d’estratègies per evitar els efectes rebot.
11. Donat que TrueWorld treballa amb tecnologies de monitorització i dades, i tenint en compte el debat de la saturació turística a les Illes Balears i les diferents perspectives; ¿quina seria la manera de mesurar de manera objectiva la saturació turística? Existeix tecnologia per mesurar la capacitat de càrrega real dels municipis? Com es monitoritza?
Des del moment en què el debat sobre la saturació turística s’ha intensificat a les Illes Balears, des de TrueWorld ens hem ofert a col·laborar aportant una visió basada en dades objectives, en temps quasi real, i combinant-les amb sèries històriques. La nostra posició és clara: la saturació turística es pot mesurar, i existeix tecnologia suficient per estimar la capacitat de càrrega real dels municipis de manera científica.
La saturació no és una única variable, sinó el resultat de la interacció de múltiples sistemes. Per això, cal analitzar-la com un sistema complex, integrant dades de:
- Ocupació turística (places reglades, no reglades, estacionalitat),
- Població flotant i mobilitat real (entrades, sortides, permanència),
- Transport (aeri, marítim, rodat),
- Consum de recursos (aigua, energia),
- Generació de residus,
- Pressió sobre serveis públics (sanitat, neteja, seguretat),
- Impacte ambiental (litoral, espais naturals, qualitat de l’aire i de l’aigua),
- Benestar social (accés a l’habitatge, soroll, congestió).
Les fonts de dades per fer-ho ja existeixen i són accessibles: dades geoespacials i de teledetecció per satèl·lit, telefonia mòbil anonimitzada, sensors IoT urbans, dades d’aeroports i ports, comptadors ambientals, dades de consum, informació meteorològica i oceanogràfica, així com fonts institucionals i acadèmiques. La tecnologia permet integrar tot això en bessons digitals territorials, capaços de monitoritzar l’estat del sistema i anticipar escenaris.
Des d’un punt de vista científic, és àmpliament acceptat que la capacitat de càrrega se supera quan un territori entra en una fase de deteriorament ambiental, pèrdua de qualitat de vida i rendiments econòmics decreixents. En territoris insulars mediterranis com Mallorca, els estudis mostren que aquesta capacitat es veu especialment tensionada en episodis puntuals, quan la població flotant pot arribar a duplicar o triplicar la població resident, generant colls d’ampolla clars en recursos hídrics, mobilitat, residus i litoral.
Per tant, la pregunta ja no és si existeix la tecnologia ni com es pot monitoritzar —això ja és possible i ho hem demostrat amb exemples concrets—, sinó qui decideix implantar aquests sistemes de manera estructural, qui els finança i, sobretot, qui assumeix la responsabilitat de prendre decisions a partir dels resultats.
Mesurar la saturació turística és tècnicament viable. Entendre el turisme a partir del dada és relativament senzill. El veritable repte és traduir aquest coneixement en polítiques públiques coherents, que equilibrin protecció dels ecosistemes, benestar social, igualtat, i creixement econòmic. Aquest pas no és tecnològic, és de governança, i requereix valentia, consens i visió a llarg termini.
12. Ens pot dir una pel·lícula que ensenyi tecnologia amb la qual treballa que pugui servir d’inspiració?
Triaria Tron, no tant pel seu valor cinematogràfic, sinó per la visió conceptual que planteja. Ja als anys vuitanta anticipava un món híbrid, on el codi deixa de ser abstracte i passa a tenir una representació quasi física, i on la frontera entre el món digital i el món real es difumina. Aquesta idea és molt propera al que avui anomenam bessons digitals: representacions vives del món real que permeten entendre’l, simular-lo i prendre decisions abans d’actuar-hi.
En certa manera, Tron mostra com la informació, els algoritmes i les regles digitals poden acabar condicionant —i fins i tot governant— el món físic. És una intuïció molt primerenca del que avui ja és possible amb dades massives, modelització i simulació en temps quasi real.
També em recorda lectures com 1984 de George Orwell, no tant pel vessant distòpic, sinó pel paper central que hi juga la informació i qui la controla. Això connecta directament amb el nostre treball: la tecnologia no és neutral, i la manera com mesurem, representem i compartim la realitat té conseqüències reals.
Si hagués d’afegir una alternativa més recent, Avatar també és interessant des del punt de vista dels sistemes complexos i la interconnexió entre territori, recursos i equilibri ambiental, però Tron continua sent, per a mi, una metàfora molt clara del camí que ha seguit la tecnologia fins arribar als bessons digitals actuals.
13. Ens pot recomanar un llibre per aprendre més sobre bessons digitals i anàlisi de dades per mitigar els efectes del canvi climàtic i l’escalfament global?
Un llibre que recomanaria especialment per aprofundir en l’ús de les dades i l’anàlisi avançada aplicades a la mitigació del canvi climàtic és “Big Data, Artificial Intelligence, and Data Analytics in Climate Change Research”, editat per Aboul Ella Hassanien i Ashraf Darwish, i publicat l’any 2023 per l’editorial científica Springer.
Es tracta d’una obra de gran rigor científic que analitza com el big data, la intel·ligència artificial i les tècniques avançades d’anàlisi de dades s’estan aplicant per entendre millor els sistemes climàtics, anticipar impactes i definir estratègies eficaces de mitigació i adaptació al canvi climàtic. El llibre combina una base teòrica sòlida amb casos pràctics reals en àmbits com l’energia, el territori, la gestió de recursos naturals i el suport a les polítiques públiques.
Tot i el seu nivell acadèmic, és una lectura relativament accessible per a professionals de la tecnologia, la ciència i la gestió, i connecta directament amb conceptes clau com els bessons digitals, la modelització de sistemes complexos i la presa de decisions basada en dades. És una obra especialment adequada per a qui vulgui entendre com estructurar, integrar i explotar grans volums d’informació per afrontar l’escalfament global amb criteri, evidència científica i impacte real.