Títol: El xip experimental
Editorial: Anaya
Any de publicació: 2007
Pàgines: 120
Gènere: Teatre (12-14 anys)
Sobre el autor: Ignasi García Barba
Natural de Barcelona, Ignasi García Barba és Llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona i ha assistit a nombrosos Seminaris de Dramatúrgia dirigits i impartits per José Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett de Barcelona. Entre les seves obres teatrals destaquen «L’última frontera» (2014, Premi Sanchis Sinisterra, atorgat a Grècia), «En un lloc de la Manxa» (2012, representada a Madrid, Barcelona i Màlaga), «El xip experimental» (2007, accèssit del Premi SGAE de Teatre Infantil i Juvenil) o «Rutes d’Alt Risc» (2006). Algunes d’aquestes obres han estat estrenades sota la seva direcció teatral i unes altres sota la direcció de prestigiosos directors, com Marina, dirigida per Calixto Bieito. Les seves obres s’han estrenat també a l’estranger (Atenes, Roma, Mèxic).
Resum:
Quique i Teresa són dos germans que es barallen contínuament per usar l’ordinador. Un dia van a l’estudi del seu pare, un informàtic en atur que està desenvolupant un xip per a fer que la sensació de realitat dels jocs d’ordinador sigui major. La situació financera de la família, a causa de la circumstància laboral del pare, és molt precària i en aquest moment gairebé tot el pes econòmic recau en la mare, que és professora.
El pare de Quique i Teresa, no obstant això, té moltes esperances posades en aquest xip perquè pensa que si aconsegueix que alguna empresa informàtica s’interessi per fabricar-lo en sèrie, tornarà a tenir treball. No obstant això, el xip en qüestió encara es troba en fase experimental, per la qual cosa no vol mostrar-lo encara a les empreses del sector ni s’atreveix a portar-lo a un sopar que aquesta mateixa nit mantindran ell i la seva dona amb uns amics vinculats al món de la informàtica. Abans d’anar a aquest sopar, recorda a Quique i a Teresa que no han d’usar l’ordinador de l’estudi en la seva absència perquè no ha acabat encara de treballar amb el xip que ha instal·lat en ell. Després d’aconsellar-los que netegin i ordenin l’estudi abans de ficar-se al llit, el pare i la mare es retiren a la seva habitació per a canviar-se de roba. Però, com acostuma a succeir en aquests casos, tan aviat com es donen la volta i deixen sols als seus fills, els dos germans comencen a barallar-se per jugar amb els seus respectius jocs preferits en aquest ordinador. El joc preferit d’en Quique és un el protagonista del qual, Fredi, és un universitari que no dóna gens d’importància als estudis i es passa tot el dia de farra i lligant amb noies. El preferit de Teresa és un la protagonista del qual, Vilma Stronger, és una heroïna, meitat agent secret, que duu a terme perilloses missions per a evitar que Murloch, un cervell del mal, domini el món.
Mentre es barallen per posar en la unitat lectora de CD-ROM els seus respectius jocs, en l’exterior es desferma una tempesta. A causa del gran forcejament, tots els dos discs acaben, un damunt de l’altre, en la safata de la unitat lectora, i l’ordinador se’ls acaba empassant alhora. En adonar-se, Quique i Teresa s’alarmen, perquè temen que això provoqui que l’ordinador s’espatlli. Però aquí no acaben els contratemps: als pocs segons, un raig desencadena un curtcircuit que activa accidentalment el xip experimental. Llavors Vilma Stronger i Fredi surten de l’ordinador i jeuen inconscients en el sòl de l’estudi. Però hauran de sobreposar-se ràpidament al seu estupor, perquè als pocs segons, alarmat pel soroll, apareix el pare. Quique i Teresa amaguen els cossos de Vilma Stronger i Fredi sota una manta, aconsegueixen despistar al seu pare i, quan per fi es queden sols, Vilma desperta. En veure’s en un lloc estrany, davant dos individus que no coneix, es posa en guàrdia i amenaça amb enfrontar-se a ells, tement que puguin ser agents enviats per Murloch per a impedir que dugui a terme la seva missió. I quina és? Portar a l’Organització Mundial de la Salut (OMS) la fórmula de l’única vacuna contra la malària assajada amb èxit en uns laboratoris. Aquests laboratoris han estat destruïts per Murloch, que ha aconseguit la fórmula pel seu compte i pretén expandir la malària per tot el món per a després ser l’únic que proporcioni la vacuna als governs, venent-la a preus astronòmics.
Quique i Teresa es mostren desconcertats i, al mateix temps, fascinats per tenir davant ells, en carn i os, als seus herois preferits. Per això, encara no saben com reaccionar. Uns minuts més tard, desperta Fredi, que en veure davant els seus ulls a una noia tan atractiva com Vilma Stronger, comença a posar en pràctica els seus dots de seducció sense adonar-se que ha sortit del joc i es troba en el món real. Però inicialment les seves estratègies no fan efecte amb Vilma, que també el pren per un agent enemic. Lluny d’aclarir-li la situació, Quique i Teresa comencen a barallar-se, i Vilma, impacient per continuar amb la seva missió, decideix lligar-los a tots perquè no li impedeixin sortir per la porta. És llavors quan els dos germans reaccionen i intenten convèncer a Vilma i a Fredi de que tots dos són personatges de ficció procedents del món virtual, i que per tant Vilma, que ara es troba accidentalment en el món real, no té cap missió que complir. Ni Vilma ni Fredi creuen les seves paraules, i tot sembla indicar que acabaran emmanillats al costat de Fredi fins que els seus pares tornin del sopar i descobreixin el succeït —amb la consegüent bronca per haver desobeït les seves instruccions respecte a l’ús de l’ordinador—. Però, finalment, els dos germans aconsegueixen convèncer als protagonistes dels seus videojocs preferits que són personatges de ficció, apel·lant als records que conserven del seu passat, dels seus familiars, dels seus amics. Tant Vilma com Fredi s’adonen que manquen de tot això, i Quique i Teresa els fan comprendre que això es deu al fet que els seus programadors van considerar irrellevants aquestes dades. Però el xoc definitiu arriba quan s’adonen que els seus moviments responen als que realitza Teresa amb el ratolí de l’ordinador. Descobrir que no són éssers reals, de carn i os, suposa un cop molt dur per a tots dos, especialment per a Vilma, que de sobte considera absurda la seva existència i desisteix de la seva missió. Per a què portar a l’OMS una vacuna contra la malària, si això no és més que un element que forma part d’un joc d’ordinador, i per tant no afecta al món real en el qual accidentalment s’ha colat? I a pesar que tant Fredi com Quique i Teresa intenten animar-la, Vilma s’esfondra anímicament.
No obstant això, per alguna estranya raó, el món virtual comença a envair el món real: senten sirenes d’ambulància al carrer i la ràdio comença a transmetre la notícia que s’han detectat brots de malària en diversos països del món, brots que s’expandeixen i amenacen amb convertir-se en una epidèmia a escala planetària. Quique, Teresa, Vilma i Fredi es mostren desconcertats i no entenen el que succeeix fins que Murloch en persona apareix en la pantalla de l’ordinador de l’estudi i els hi conta que ha aprofitat el curtcircuit del xip experimental per a expulsar a Vilma del joc i, en haver-se creat un portal dimensional que posa en contacte el món real amb el virtual, expandir la malària pel món real. Quique i Teresa comprenen que Vilma només pot salvar de la malària al món real si aconsegueix tornar al joc i acabar la seva missió, i Fredi —que assegura haver-se enamorat de Vilma— s’ofereix a acompanyar-la en la seva perillosa i important aventura. A partir d’aquest moment, tots uniran les seves forces per a trobar la manera en que Vilma pugui tornar a l’entorn virtual, i la trobaran gràcies a uns cascos per a jocs d’ordinador amb els quals el pare de Quique i Teresa està provant el xip. Gràcies a aquests auriculars i a un nou curtcircuit provocat per un raig que amenaça amb desintegrar-los, Vilma i Fredi aconsegueixen tornar al món virtual i acabar la missió.
Projecte #LlibresTIC: Programa SOIB JOVE – Qualificats Sector Públic i que ha estat finançat pel SOIB amb el cofinançament del Fons Social Europeu (FSE) i la Garantia Juvenil.