Avui entrevistam a Rafel Jordà, CEO de l’empresa Open Cosmos. Enginyer aeronàutic format a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb posterior MBA. Va treballar a empreses i projectes del sector aeroespacial com zero2infinity i Airbus Defence & Space abans de fundar la seva pròpia empresa. Des de 2015 és fundador i CEO de Open Cosmos, startup espacial dedicada a dissenyar, fabricar i operar satèl·lits per a observació de la Terra, telecomunicacions i ciència. Té oficina al ParcBit. Amb Open Cosmos ha contribuït a democratitzar l’accés a l’espai, apostant per satèl·lits més petits, assequibles i ràpids de desplegar, orientats a resoldre reptes globals com canvi climàtic i conservació. Així Open Cosmos s’ha convertit en un dels actors més rellevants del panorama espacial europeu. A les Illes Balears, l’empresa lidera el desenvolupament del primer satèl·lit propi de la comunitat, un projecte orientat a millorar la gestió ambiental, territorial i climàtica de l’arxipèlag.
1. L’eslògan de la seva pàgina web és: “Your idea. In orbit. In months”. En la línia de la democratització de l’accés a l’espai a través de satèl·lits més petits, i de forma ràpida, per a capturar dades. Quantes persones treballadores té l’empresa més petita per la qual haveu llançat un satèl·lit a l’espai i quina és la seva missió?
Tot i que Open Cosmos col·labora amb administracions i centres de recerca, també hem treballat amb startups molt petites, que han pogut posar en òrbita el seu primer satèl·lit gràcies al nostre model. Aquestes empreses acostumen a tenir una missió molt enfocada, com ara validar un sensor propi o provar solucions relacionades amb l’observació de la Terra. El més important és que, gràcies al nostre model, equips molt reduïts poden posar en òrbita el seu projecte amb la mateixa facilitat i fiabilitat que organitzacions molt més grans.
2. Enguany heu anunciat que al febrer de 2026 llancereu a l’espai el primer satèl·lit de les Illes Balears, nomenat Posidònia. Quina és la missió del satèl·lit posidònia? Qui és el propietari de les dades que captura? On es guardaran aquestes dades? Qui les analitzarà?
El satèl·lit Posidònia serà el primer satèl·lit de les Illes Balears i estarà orientat a monitoratge ambiental i marítim, supervisió de canvis costaners, temperatura de superfície, ocupació del sòl i fenòmens climàtics, i també per donar suport a polítiques públiques basades en dades.
Les dades recollides sobre les Illes Balears són propietat del govern Balear, i Open Cosmos subministra, opera i processa les dades.
Les dades es guarden a la nostra plataforma de dades, anomenada DataCosmos. La mateixa plataforma permet analitzar les dades i exportar-les per a una presa de decisions més informada.
3. Una part essencial del projecte és la governança de la dada. Qui hauria de gestionar i custodiar aquesta informació perquè sigui útil, segura i interoperable amb altres iniciatives digitals de Balears
La plataforma DataCosmos està dissenyada perquè aquesta interoperabilitat entre diferents sistemes que gestiones dades molt diverses sigui possible. La plataforma de dades d’Open Cosmos dispose d’interfícies perquè usuaris puguin accedir-hi tant de manera manual com automatitzada. Les dades generades per Posidònia es processaran i s’empaquetaran en els formats estàndards més utilitzats en el sector, tant el satèl·lit com la cadena de processament a terra disposen de sistemes d’encriptació i de gestió de la seguretat.
4. Moltes administracions s’estan plantejant incorporar serveis satel·litals o dades espacials per gestionar millor els seus recursos (territori, costes o boscos); com el que ja està en marxa a les Illes Balears. Des del vostre punt de vista, quin és el valor afegit real que aporten les dades satel·litals respecte d’altres fonts d’informació ja existents, com ara la sensorització? I en quins casos considereu que són realment imprescindibles?
Les dades espacials aporten tres elements que altres fonts no poden igualar: cobertura completa, continuïtat i freqüència, i homogeneïtat. Un satèl·lit cobreix tot el territori i tota la costa, incloses zones difícils d’accedir; permet observar tendències al llarg del temps i proporciona dades consistents, calibrades i comparables al llarg dels anys i de diferents regions.
Són imprescindibles en el seguiment del canvi climàtic i també en situacions d’emergència.
5. Un dels reptes habituals de les administracions és integrar dades de fonts diferents. Com es poden combinar les dades del satèl·lit amb altres sistemes ja existents a Balears per generar quadres de comandament útils per a la presa de decisions? Ens pot posar algun exemple de la informació que apareixeria en aquests quadres de comandaments?
Les dades de satèl·lit es poden combinar amb sensors marítims, xarxes meteorològiques, cartografia, drons i sensors locals. En el cas d’un incendi, per exemple, les imatges del satèl·lit permeten generar mapes d’humitat del sòl i de l’estat de la vegetació de l’entorn. Aquest mapes juntament amb les dades d’estacions meteorològiques es poden fer servir per predir de manera precisa l’evolució de l’incendi i planificar millor les actuacions dels efectius d’extinció, de rescat i altres.
6. Quin tipus de talent necessita avui una empresa com Open Cosmos per desenvolupar projectes? Les Illes Balears poden esdevenir un territori generador o atractor d’aquest tipus de perfils?
Open Cosmos està en procés d’expansió i actualment tenim moltes vacants. Necessitem perfils de tot tipus, des d’enginyers aeronàutics i electrònics, desenvolupadors de plataformes i gestió de dades, professionals d’intel·ligència artificial aplicada, desenvolupadors de negoci, etc.
7. El llançament d’un satèl·lit propi pot tenir també un valor simbòlic i educatiu. Haveu convidat a l’alumnat de Balears a participar en posar nom al satèl·lit de Balears. A més d’això, i de la iniciativa en que participa IBSTEAM pel concurs nacional de llançament de satèl·lits CANSAT per ensenyar a recopilar dades, com es podria aprofitar aquest projecte per inspirar vocacions científiques i tecnològiques entre els joves de les Illes Balears?
Es poden fer moltes accions derivades d’aquest projecte, com impulsar tallers amb dades reals del satèl·lit Posidònia o hackathons escolars basades en dades espacials.
8. Quina és la vida útil d’un satèl·lit i què es fa amb ell quan acaba?
Els nostres satèl·lits volen en òrbita baixa (LEO), i solen tenir una vida útil de 3-5 anys. Quan s’acaba, el reorientem cap a l’atmosfera i es destrueix.
9. L’expansió de constel·lacions fa temps que obre discussions sobre la saturació de l’òrbita. Com afronta Open Cosmos la sostenibilitat espacial i quines mesures adopta per minimitzar l’impacte mediambiental del desplegament satel·lital?
Com ja he comentat, els nostres satèl·lits es desorbiten i es cremen en l’atmosfera, i utilitzen materials i components que minimitzen les deixalles. També disposa d’un sistema de propulsió per maniobrar en òrbita i evitar posibles colisions. Tots els satèl·lits que llancem compleixen amb els estàndards internacionals de mitigació de brossa espacial.
10. Com s’aplica l’economia circular en la indústria dels satèl·lits?
En les plataformes modulars reutilitzables, components electrònics dissenyats per actualitzar-se fàcilment i la integració de processos eficients en energia i materials.
11. Ens pot dir una pel·lícula que ensenyi tecnologia amb la qual treballa que pugui servir d’inspiració?
Us podria recomanar , Apollo 13 (1995) o First Man (2018).
12. Ens pot recomanar un llibre per aprendre més sobre satèl·lits, dades i intel·ligència artificial aplicat a analitzar els efectes del canvi climàtic i el calentament global sobre la terra?
És un llibre d’ús acadèmic més que de divulgació: Fundamentals of Satellite Remote Sensing: An Environmental Approach, del Dr. D. Emilio Chuvieco Salinero.