La jornada, que comptà amb una gran assistència i participació, confirma el creixent interès en aquestes eines estratègiques per a la gestió intel·ligent de territoris i infraestructures, el sector turístic o la sostenibilitat.
130 persones assistiren a la jornada “De l’espai de dades als bessons digitals: solucions per a la gestió intel·ligent del territori, la infraestructura hotelera i el turisme” celebrada ahir a l’auditori del ParcBit. Organitzada per la Direcció General d’Innovació i Transformació Digital del Govern de les Illes Balears i la Fundació Bit, la trobada reuní administracions públiques, empreses del sector turístic i tecnològic, i entitats de recerca per explorar com els bessons digitals i els espais de dades poden millorar la sostenibilitat, el turisme i la gestió pública.
Els Bessons Digitals aporten un salt qualitatiu en la gestió del nostre territori
Durant la benvinguda institucional, el vicepresident i conseller d’Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, va destacar la importància del tema com a “molt més que una tendència tecnològica”, assenyalant que aquestes tecnologies “representen un salt qualitatiu: permeten descriure, predir i anticipar situacions, especialment en àmbits com mobilitat, consum energètic, recursos hídrics i model turístic.”. A més, va subratllar l’aposta del Govern per la Transformació Digital com a motor de creixement, afirmant que “els Bessons Digitals són una eina de progrés”, que ens ajudaran a lluitar contra el canvi climàtic, i a ser més “eficients, sostenibles i innovadors”.
A la sessió inaugural, el director general d’Innovació i Transformació Digital, Sebastián González, va introduir els assistents al projecte de bessó digital del litoral balear, un espai de dades interoperable per optimitzar la presa de decisions i serveis com els cicles de l’aigua o la mobilitat. Alejandro de Grau Guinot, de NTT DATA, n’abordà el funcionament i els beneficis que aportarà al nostre territori, quant a gestió del cicle de l’aigua, millora de la seguretat, i control del turisme.
La Governança de la dada, un recurs estratègic
Un dels conceptes principals de la jornada va ser la governança i gestió de la dada. Bàrbara Barceló, directora de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT), va emfatitzar la importància de la gestió i governança de la dada pública al llarg del seu cicle de vida com a “recurs estratègic”.
En aquest sentit, va fer menció a la mesa de la governança de la dada, constituïda pel Govern a iniciativa de la Direcció General d’Innovació i Transformació Digital, com a element fonamental per a una gestió eficient, amb qualitat i seguretat adequades, i una metodologia d’avaluació comuna; Anuncià també la creació de la Comissió Directora del Govern de Dades amb un model federat amb quatre règims: administratiu, estadístic, cartogràfic i científic, coordinats per una Oficina de la Dada.
Així mateix, durant les diferents intervencions amb el públic es discutí que una bona administració i governança de la dada són crucials per evitar “quedar enterrats en dades” que dificultin en comptes de facilitar la presa de decisions, i que caldrà formació i consistència de les dades per tal que es pugui aprofitar bé aquest recurs i sigui realment útil per a fer polítiques basades en evidències. L’objectiu principal d’aquestes eines de governança serà implementar unes normatives que ens permetin recopilar dades úniques, interoperables i reutilitzables.
Exemples d’aplicació i projectes innovadors
La jornada va comptar amb ponències que mostraren exemples pràctics de l’aplicació d’aquestes tecnologies. Maurici Ruiz (UIB) presentà nombrosos exemples de monitoratge territorial a les Illes Balears utilitzant dades espacials i Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG), en projectes aplicats a la Serra de Tramuntana (model pioner d’anàlisi territorial), estudis sobre vegetació, torrents i sòl; o sistemes d’alerta i modelatge hidrològic (Riscbal), entre d’altres,.
La ponència magistral, presentada per Bartomeu Alorda Ladaria (Director Espai COTIB, UIB) , Yolanda González Cid (Coordinadora Àrea d’Intel·ligència, UIB) i Jaume Ramis Bibiloni (coordinador Àrea de Seguretat, UIB) va presentar la visió estratègica del COTIB (Espai de Coneixement del Territori Intel·ligent). L’objectiu és fer el territori més intel·ligent, i crear un espai de dades interconnectat i interoperable basat en la sobirania de les dades, i amb el Laboratori IoTIB com a infraestructura pròpia per a pilots de seguretat, aforament i mesura remota d’aigua.
Focus en el turisme i la sostenibilitat
La jornada ha dedicat una àmplia sessió al sector turístic, amb la participació d’entitats com Turistec, Eisisoft, TUI, Hotelverse, Mirai Twin o Anysolutions.
Les ponències han tractat com els bessons digitals podran ajudar sectors clau com el turístic, l’hoteleria i la comercialització, i fer-los alhora més eficients; mitjançant la creació d e bessons digitals perquè els clients puguin tenir una experiència de compra més personalitzada o per millorar la gestió i optimització dels establiments turístics.
La convivència entre l’activitat turística i la gestió de recursos naturals finits del territori, ha estat un tema tractat durant la segona part de la jornada amb intervencions d’entitats com l’Ajuntament de Calvià, l’Ajuntament de Palma, el SOCIB, o les empreses TrueWorld, IoT Foundations, o Open Cosmos, dedicada a la construcció de satèl·lits per a la recollida de dades.
La intervenció d’Helena Antich (WDNA) en la sessió dedicada a “Valorització de les dades a destinacions turístiques: monitorització de recursos hídrics i energètics” va servir per sintetitzar la visió al sector; subratllant la urgència de la monitorització de l’aigua; i la necessitat de sensoritzar, catalogar i validar dades per tal de detectar les “fuites invisibles” en municipis i hotels, on el cost de no saber les ineficiències és alt.
Conclusions destacades
Finalment, en la taula rodona final s’han debatut els “reptes i limitacions per al desenvolupament i manteniment de bessons digitals a la cadena de valor de la indústria turística” i la interoperabilitat entre empreses privades i administracions públiques. La sessió ha estat moderada pel vicepresident de la Fundació Bit, Sebastián González; i ha servit per posar de manifest els principals reptes com la fragmentació de projectes, la manca de talent o la necessitat d’una normativa actualitzada.
Els participants; Jesús Soriano, Bárbara Barceló, Marco Mendoza i Àngels de Haro; han coincidit a reclamar una governança compartida de les dades, basada en la seguretat, la traçabilitat i la transparència.
La clausura, a càrrec de Sebastián González, ha remarcat que “hi ha una gran oportunitat per ser pioners, però cal canviar la mentalitat i posar la tecnologia al servei de les persones”.