En el 1982 (año de estreno de Blade Runner), nos imaginábamos lo que iba a ser el futuro (el 2016 nos parecía muy lejos), mientras que 34 años después algunas cosas ya son realidad y otras están a punto.  Pero vivirlo da lugar a muchas discusiones sobre las buenas y malas prácticas de nuestro modus vivendi, así como del mundo laboral y económico que nos rodea.

La película de Disney Wall-e representa esta Distopía  a la cual no queremos llegar nunca, o quizá ya es demasiado tarde y estamos ahí?

Els cotxes i trens sense conductors ja circulen a Espanya. Tot i que encara no hem arribat al nivell de maduració de la tecnologia que es mostra en el vídeo de dalt.

Així i tot, a dia d’avui, Futuristic simulations ens explica de quina manera empreses com Uber poden oferir oportunitats enormes en el mercat de compartir cotxes, de manera que es redueixi al màxim el nombre de cotxes circulant i en propietat de particulars en les ciutats: així s’aconsegueix erradicar els problemes d’aparcament i d’ocupació inútil de l’espai urbà. Es preveu que un 90% de l’espai dedicat a aparcar cotxes podria convertir-se en zona verda i reduir al mateix temps la contaminació de l’aire. 

El restaurant sense cambrers ja s’ha implementat amb robots, amb una inversió de 7000US$ per cambrer, encara que aquests van ser acomiadats als 15 dies per no arribar al nivell de detall i destresa dels humans. Malgrat això, se segueixen recaptant fons milionaris (més de 30 milions d’US$) per al desenvolupament d’una secretària-robot.

Ara com ara sembla que els cambrers no tindran problemes de desocupació, però altres gremis sí semblen estar amenaçats per l’automatització dels processos, segons aquest estudi (realitzat en els EUA), en el qual segons sembla les competències que menys es podran automatitzar són la creativitat i detecció d’emocions.

Els tecnòlegs evangelizadores de Silicon Valley volen convèncer-nos que la tecnologia ens farà més productius, més feliços i tenir cossos més sans que mai. Això està passant ja? Sí! Però també augmenta les possibilitats de tornar-nos més mandrosos… 

I què passarà si un dia les màquines arriben a substituir-nos a nivell laboral? John Danaher, tracta de donar resposta a aquesta pregunta tantes vegades abordada en el moment de la Revolució industrial a nivell filosòfic sobre el rol de la nostra feina en la nostra vida: efectivament, ens dóna la satisfacció de realitzar alguna cosa, una ocupació i reptes per a la ment, la pertinença a un grup, una tribu, ens posiciona socialment i econòmicament.

Kate Darling, investigadora en el MIT Mitjana Lab, es planteja la mateixa pregunta des d’una altra perspectiva. Ella pensa que els humans estem motivats per altres coses i no solament pels diners: altruisme, creativitat, orgull, etc… Darling indica «ens encanta crear, per tant, si els robots poden exercir els llocs de treball actuals, n’inventarem de nous, i podrem veure el naixement de noves indústries que no som capaços ni d’anticipar a dia d’avui».

I si els nostres futurs treballs no són productius, llavors com podrem valorar la seva retribució econòmica? En el món imaginat per Andrew Niccol, en la seva boníssima pel·lícula Gattaca, hi ha persones que no tenen feina, i necessiten uns ingressos mínims per a poder viure, d’aquí podem dir que la ficció s’ajunta amb la realitat: El concepte de renda bàsica universal (RBU), la qual cosa podria portar-nos a replantejar completament l’estructura de la nostra societat.

Aquesta última entrevista de l’ex-ministre de finances grec Varoufakis, ha tornat a proporcionar titulars arreu del món aquests últims dies, on elogia una vegada més el concepte de renda bàsica universal. Aquesta proposta no és aïllada, com ho indica al seu blog, Enrique Dans, professor d’IE i consultor en NNTT «associant-se a conceptes idealistes, a idees de redistribució dràstica de la riquesa i a ideologies de diversos tipus, des de marcadament esquerranes, a plantejaments conservadors o fins i tot feministes» la RBU podria ser una resposta per a la societat robotitzada del futur.

Mentrestant ens queda somiar i aixecar-nos quan el nostre iWatch ens indica que portem més de 30 minuts asseguts.