El pasado 15 de septiembre tuvo lugar en la Sede de la Autoridad Portuaria de Baleares la I Jornada de Innovación. Bajo el lema «Caminando juntos hacia el puerto del futuro», siguiendo el camino abierto por la iniciativa Ramon Llull 2030, se dieron a conocer algunos de los proyectos innovadores que está ejecutando la Autoridad Portuaria de Baleares junto con los agentes y entidades que forman parte de la llamada “cuádruple hélice”: Universidad, Administ
Heus aquí de forma resumida (però no exhaustiva) algunes de les intervencions més destacades des del punt de vista tecnològic i de la innovació:
TAULA OBERTURA:
- El batlle de Palma, Antoni Noguera, va recalcar la importància de diversificar el model turístic. En això la façana marítima té un paper fonamental. «Estem dibuixant la ciutat dels propers 15-20 anys», va afirmar.
- Llorenç Huguet, Rector de la UIB, afirmà que ara que la llavor de Ramon Llull 2030 comença a florir és hora que noves entitats se sumin al projecte. Va proposar la creació de l’un clúster del mar i una càtedra de la mar per impulsar la innovació i talent de la façana marítima.
- Ramón Piñeiro, director d’explotación de Trasmediterránea, va reiterar l’aposta de la seva empresa per la innovació aplicada a la descarbonització i internet de les coses.
- La Presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, va ratificar l’aposta del Govern per la formació i la innovació, a més de considerar el sector nàutic com a clau per crear ocupació i millorar el model d’economia diversificada, comptant per a això amb l’impost de turisme sostenible.
LA INICIATIVA RAMON LLULL 2030 PER LA TRANSFORMACIÓ DEL MODEL DE CIUTAT:
- Jordi Llabrés, Vicerrector d’innovación de la UIB, va explicar els inicis del projecte Ramon Llull 2030 i l’ampli consens amb què compta: que tiri endavant ha estat possible gràcies a la participació d’entitats públiques i privades
- L’Ajuntament de Palma ha d’aprofitar l’eix de la façana marítima, el palau de congressos, el barri Nou Llevant, per impulsar el polo d’innovació. Aquest podria començar pel port i la façana marítima, que albergaran la seu del Centre Oceanogràfic de Balears I la plataforma d’investigació marina del SOCIB.
- Cal que l’administració animi a més empreses a unir-se a Ramon Llull 2030 per a crear una xarxa empresarial: A més de la Cambra de Comerç ja s’han incorporat Endesa, Mapfre, Melià i Banco Santander.
- En resum, cal apostar per la col·laboració públic-privada per transformar la façana marítima Palma com a eix de talent i innovació.
PRESENTACIÓ DE LA PLAFATORMA D’INNOVACIÓ DE L’APB:
- Jorge Martín, cap de Qualitat i Innovació de l’ Autoritat Portuària de Balears, recalcà la necessitat d’impulsar el concepte smartport en Palma; per això estan fent bencmarking mirant les millors pràctiques d’altres ports internacionaes, però sense perdre de vista les necessitats reals de cada port per trobar les solucions més adequades. Compten amb l’ánalisi de Big Data de l’empresa Mallorcawifi.
- Altres temes innovadors amb els quals estan treballant són: drones estibadors; ciberseguretat; realitat virtual; codis QR; mesurar la qualitat de l’aire i l’ocupació del port …
PRESENTACIÓ DE PROJECTES INNOVADORS EN ELS QUALS PARTICIPA L’APB EN COL·LABORACIÓ AMB ALTRES ORGANISMES/EMPRESES:
- OPS Spanish Port: (On shore power supply) consisteix en reduir sorolls i contaminació cas per cas, segons el tipus de vaixell.
- Projecte Samoa: Alertes meteorològiques; En oceanografia tenen models d’ones amb dades que es transformen amb eines útils per a ports. Ex. Sistema Portus. Programari CMA (quadre comandament ambiental); model atmosfèric; col·laboren amb el SOCIB. Creuen les dades per executar models costaners d’alta resolució. Compten amb 66 models costaners executats diàriament i després per cada port. Samoa permet rebre informes personalitzats de predicció en ports als usuaris en els seus dispositius. Està prevista la continuació del projecte en el qual participa el port de Palma, en el projecte Samoa 2.
- Monitorització de la qualitat de l’aire: SmartSensPort: Dades per mesurar i plataforma tecnològica per a la presa de decisions d’un port sostenible. Fomentar la sostenibilitat de l’activitat portuària i minimitzant impactes sobre la població amb dades. Proposta de contaminants a considerar i oscil·lacions atmosfèriques, sensors: on posar-los; població sensible contaminació … L’empresa Mallorca Wifi està recollint les dades amb sensors: 1 milió dades / mes al port de Palma. Aquestes dades han de depurar-se.
- ús de Códi QR per creueristes : Des de la UIB conjuntament amb l’112 s’han desenvolupat Emergency Quick Response: codis QR gent gran, infants, malalts … col·lectius que necessitin resposta mèdica ràpida per proporcionar informació amb l’objectiu de reduir emergències.
RAMON LLULL 2030: FUTUR DE LA INICIATIVA COL·LABORATIVA
- Silvia Delgado, experta en canvi i innovació, va fer un repàs al benchmarking d’idees tractores que transformaran el model de ciutat basat en la innovació, fomació i activitat empresarial unint esforços que suposa la iniciativa RLL2030. Es publicaran les aportacions que es van fer a la jornada.
- Però abans d’avançar, cal plantejar-se les següents qüestions: té sentit un clúster de la mar transversal, un pol nàutic on talent i innovació siguin els eixos bàsics? Hi haurà un pla especial litoral-llevant? Es crearà efectivament una smart àrea alineada amb el model de smartcity?
EL FUTUR DE BALEARS ÉS DE COLOR BLAU
- Antoni Riera, director de la Fundació Impulsa, afirmà que efectivament, el futur de Balears és de color blau, però l’economia encara no; hi ha especialitzar, revisar-la i repensar-, el bagatge de coneixement productiu ja existeix. Però tenim un 83,6% encara poc tecnològic i un sector serveis madur.
- Hem de preguntar-nos: Què produïm a Balears? Com? A on el venem? Bases de coneixement productiu: oportunitats per a béns serveis innovadors.
- És temps de clusteritzar: veure interseccions, interconnexions entre empreses per obtenir beneficis comuns, i no fer de lobby.
- Hi a Balears 47 clústers potencials i 15 són economia blava @ImpulsaBalears ha fet mapa. Però no cal agrupar-les per sectors tradicionals.
- De què serveix créixer econòmicament si no es tradueix en benestar? Cal trencar l’status quo, canviar la forma de pensar i prendre decicions i basar-nos en el coneixement, l’input del segle XXI.
- Sector públic ha de millorar oferta qualificació; espais; planificar millor; clusteritzar. No tots tenen el mateix potencial.
Finalment, l’acte va concloure amb una taula rodona de reflexió i la cloenda a càrrec de la presidenta del Govern de les Illes Balears.