Tenemos el placer de entrevistar a Tona Pou, gerente de la asociación empresarial GSBit, a quien tuvimos la ocasión de escuchar durante la jornada ´mujeres en TIC´ del pasado 24 de Noviembre de 2016 en el Diario de Mallorca y estamos encantados de poder compartir con vosotros su punto de vista y análisis del sector TIC en Baleares.
-
Com explicaries a una empresa no tecnològica que és GSBit.
De la mateixa manera que una empresa tecnològica.
GSBités la patronal de les empreses de tecnologia, una patronal que està enfocada a fer front a dos temes: al problema comú de totes les empreses de tecnologia que és la falta de treballadors al sector, i a defensar els interessos de la industria tecnològica.
-
Et defineixes com a una persona de reptes, quins serien els teus reptes a GSBit pel 2017?
El primer de tot perquè és immediat; que ens concedeixin la subvenció del projecte de formació dual a sectors estratègics als quals concursam amb la FUEIB. Estam fent molta feina per organitzar la formació reglada amb la formació complementària i la formació interna i que les persones tenguin una preparació de base prou àmplia com per incorporar-se a l’empresa.
Després volem contribuir a posar en valor la formació professional ja sigui reglada o dual com a primera passa per començar a integrar persones a la industria i, tant de bo, serveixi per atreure més persones a estudiar enginyeria.
I, òbviament, fer feina per a que la dona conegui més i millor la indústria per començar a rompre prejudicis. No sabem encara com ho enfocarem però pensam que la família i no sols els infants han de conèixer la diversitat de perfils professionals que la indústria integra. Estam molt en contacte amb la Dra. Loren Carrasco (directora de l’Escola Superior Politècnica de la UIB) i ja hem parlat amb IBDonai amb tècniques de diverses administracions… És un tema complexe que necessita una aproximació clarament de gènere. A veure com la podem vertebrar entre tots!
-
Actualment quines aplicacions i quins tipus de tecnologies tenen més demanda per les empreses a nivell local?
Fins ara els nostres associats segueixen desenvolupant molts de projectes relacionats amb la indústria tecnològica turística i telecomunicacions, tot i que comencen a sortir empreses especialitzades amb analítica de dades, Machine Learning, sensors i robòtica…
-
Com definiries les relacions entre les empreses tecnològiques com a proveïdores i els seus clients? S’entenen? Entenen els proveïdors el que volen i el que necessiten els clients? O tenen una tasca prèvia pedagògica a realitzar per fer-los veure com els hi pot beneficiar digitalitzar les empreses?
Depèn moltíssim del tipus de client. Hi ha casos on les empreses grosses tenen un tracte de professional de tecnologia, de tu a tu. En aquests casos la feina pedagògica ja està feta per a que parteixen d’una base de coneixement comú.
Pel que fa al cas d’aplicacions i pàgines web o altres desenvolupaments que surtin d’una necessitat de gestió o comunicació potser la pedagogia és més necessària, així com compartir amb el client els coneixements que necessita per a entendre la complexitat del projecte i aclarir els objectius.
-
Sempre es diu que hi ha una manca de personal qualificat en TIC a les Balears? Quin és el perfil més sol·licitat i el perfil amb més mancança de professionals o més difícil de trobar? Ha de venir gent de fora a treballar a Balears per aquest motiu?
Lamentablement la falta de personal qualificat és un mal en la indústria en general. També passa a Silicon Valley i a Berlín.
Els perfils amb més demanda van variant depenent de les noves necessitats o “descobriments”.
Pens que els perfils amb més mancança són aquells que tenen un bagatge professional que ha estat educat per adaptar-se a aquests canvis. Hi ha demanda de «devops», que són un mescla de perfils que fins fa poc estaven molt separats. També s’estan creant grups de feina molt mixtes on les tasques no es treballen de forma aïllada com podien treballar-se abans. Un professional amb coneixements amplis i versàtils pot ser tan interessant com un especialista.
-
Cada vegada hi ha més dones fent feina en TIC? Existeix un perfil on són més presents? Com pots explicar aquesta tendència?
No tenc dades sobre si hi ha més dones en TIC… En programació, el ràtio és gairebé ridícul. En altres aspectes com administració, disseny o comunicació ja és una altre cosa, però aquesta és la meva percepció, que ja dic que no tenc dades.
Respecte al motiu d’aquesta tendència, pens que per un costat hi ha un desconeixement general de què es fa quan es fa feina en una empresa o departament de desenvolupament. Per un altre costat, els estereotips de programador “friki” no fan cap favor perquè a priori t’has d’identificar amb uns atributs que potser no van amb tu.
-
Com s’estan preparant les empreses de tecnologia de les Balears per afrontar el futur respecte a la manca de personal qualificat?
Nosaltres procuram que no siguin ells els que s’hagin de preparar, perquè els estam preparant nosaltres.
Ara seriosament, hi ha empreses que fan plans de formació interns formant als seus treballadors en especialitats noves i després aquests formen a la resta dels equips… però això no fa que hi hagi més persones treballant, sinó que les que ja estan dins la industria es vagin adaptant a les necessitats.
-
Creus que les dones tenen més obstacles per tenir un recorregut professional en el sector tecnològic? O potser ja és un tema de manca de “vocació” tecnològica, que ja no es senten atretes per aquests tipus d’estudis?
La industria tecnològica no és masclista. A un equip de desenvolupament es treballa sobre coneixements i competències, i si les tens no es planteja si ets home o dona. El tema és que simplement, molt poques dones estudien enginyeria o FP en tecnologia. Pens que la falta de vocació pot venir del desconeixement.
-
Penses que és necessari veure la tecnologia amb perspectiva de gènere o no?
No. És necessari (ho ha de ser per força) tenir la perspectiva de gènere per dar a conèixer les diferents tasques i perfils que hi ha en tecnologia, és a dir, s’ha de tenir present la perspectiva de gènere a l’hora de visibilitzar-ho, però pens que s’ha de veure la tecnologia de manera global per atreure no sols a dones (tot i que és molt necessari), sinó a especialistes en ¨gis¨, antropologia, psicologia, sociologia…
-
El Parc Bit i Mallorca pretén posicionar-se com un destí de «Sol i dades», com a alternativa al turisme de «Sol i platja», com a principal font d’ingressos de la nostra economia. Segons tu, quins són els principals punts forts i obstacles per convertir Mallorca en «Data Valley»?
Em costa entendre el concepte “Sol i dades”… igual el problema el tenc amb la paraula dades… Potser si fos “Sol i infraestructures de telecomunicació” ho entendria més, tot i que no és tan vistós i per tant no sé si el que diré té sentit…
Els punts forts podríen ser que tenim un aeroport i unes infraestructures socials que permeten donar servei a molta de gent, hi poden venir treballar, i també tenim hospitals, botigues, oci…
Potser un dels principals obstacles és no haver estat capaços de crear un model propi. No deixa de ser una percepciómeva, però anam copiant i adaptant el què podem d’accions que pareix que han funcionat a altres llocs, i no sé si alguna vegada s’ha pintat un pla dolorosament honest sobre què som, què podem fomentar, a què podem aspirar i en quin temps podríem aconseguir-ho.
-
Què aconsellaries que estudiï a un jove que es vulgui dedicar a aquest sector?
¨Ui! No som qui per donar consells!¨
Potser el camí més directe ara mateix és FP (dual o reglat) o, directament, enginyeria. Però des de sempre les matemàtiques han estat també una via d’accés a la programació. El laboratori de física ara mateix és un focus de recerca en tecnologia…
D’aquí poc un geògraf,¨gis¨, antropòleg, sociòleg, psicòleg… tendrà lloc dins un equip multidisciplinar, perquè les dades s’han d’interpretar i aplicar correctament per assolir uns objectius.
Allò primordial és que tenguin clar que dins tecnologia sempre han d’estar disposats a aprendre, a reutilitzar el seu coneixement, a ser creatius, a cercar noves solucions, a estudiar nous llenguatges i a adaptar-se noves formes de treball… és un entorn molt dinàmic, cosa que el fa complexe i engrescador a l’hora.
-
I a un que es vulgui reciclar per a dedicar-se en aquest nou camp que ara sembla estar tant de moda?
No és una moda… Tal i com jo ho veig serà la industria amb més creixement en molt de temps.
Jo som molt partidària de no renunciar a cap coneixement anterior: tot fa brou. Una vegada dit això, per on seguir dependrà d’aquesta preparació anterior.
Els perfils humanistes potser haurien de formar-se en programació maldament sols sia per entendre la lògica que han aplicat els seus companys a la programació de les bases de dades, per exemple, i contribuir a crear-ne de noves amb altres lògiques si escau. Els dissenyadors es podrien formar en experiència d’usuari i accessibilitat. Perfils tècnics potser en llenguatges de programació específics o fluxos de treball. Perfils de gestió en gestió de projectes.
Com jo ho veig, qualsevol antecedent és integrable a aquesta feina.
-
Ens pots recomanar una pel·lícula que inspiri allò en què estàs treballant?
Ai… M’heu pillat perquè no en tenc ni idea. La que sempre em ve al cap quan parlam de tecnologia i del que es suposa que vendrà (intel·ligència artificial com a desenvolupament del Machine Learning) pens en Gattaca. I no sé ben bé perquè… potser perquè els dos protagonistes són guapos i van molt ben vestits.
-
Ens pots recomanar un llibre que expliqui part del què estàs fent?
Si sabés el que estic fent!
Un llibre que em ve molt al cap és Un mundo feliz, d’Aldous Huxley. L’hauria de rellegir. El record molt tremendista i no crec que serveixi d’exemple de res però hi pens molt…