Doctor en Física por la UIB e Ingeniero de Telecomunicaciones por la UPC. Miembro del grupo de Sistemas Electrónicos y colaborador del grupo de Construcciones Arquitectónicas e ingeniería de la edificación. Coordinador del grupo de trabajo SmartCity / SmartDestination de la UIB, miembro de la comisión SmartUIB y Director de la Cátedra Santander-UIB de innovación y Transferencia del Conocimiento.
Tomeu Alorda
Va ser el responsable de l’organització de les Jornades Ramon Llull 2030, on es va debatre concebre Palma com un nou model de ciutat intel·ligent aplicat al turisme: Smart Destinations als emplaçaments estratègics. En aquesta entrevista afirmau que “ Les Illes Balears podrien ser un gran Living Lab, aquest nou model que implica activament en la investigació l’administració, el sector productiu, però també la societat civil en la cocreació i validació de les solucions per a les pròpies necessitats, tot fent servir les tecnologies de la informació i la comunicació”. També sou coordinador del grup de treball SmartCity/SmartDestination de la UIB format per 17 professors de la UIB de diverses disciplines i col·laboradors externs arribant a un total de 22 membres entre els quals es manté una col·laboració de feina en diverses iniciatives.
Recentment haveu publicat al congrés Smart Tourism l’article “Understanding tourist habits through the data obtained by public Wi-Fi networks” i a la Revista Enginy@EPS l’article SMART DESTINATION, i la tecnologia aplicada a l´entorn d´acollida. I no fa molt es va publicar un article sobre les possibilitats dels drons en la gestió de les zones que han sofert incendis.
L’any 2013 vau participar en un projecte per impulsar la implementació d’un prototip per fer una estructura de casa intel·ligent amb una pell integrada per sensors que possibilités que s’auto-regulés les necessitats energètiques per tenir un consum eficient d’energia.
Ens agradaria aprofundir en la motivació, la metodologia, la tecnologia i els resultats dels estudis del grup de treball d’SmartCity/SmartDestination i altres investigacions que ha duit a terme.
- Què vos ha motivat a crear aquest grup de treball sobre Smart City?
La resposta a aquesta pregunta no és simple i es troba motivada per un conjunt d’esdeveniments que en van motivar la seva proposta de creació:
– Primerament, vaig iniciar activitats de recerca en temàtiques d’aplicació de les tecnologies a la seguretat ciutadana amb la col·laboració dels Sr. Gabriel Escarrer i el Sr. Francisco Mas. L’objectiu d’aquestes activitats es van centrat a resoldre mitjançant la ciència i la tecnologia diversos reptes socials dissenyant una proposta d’“espai intel·ligent” per a la Platja de Palma. Hem de recordar que la zona de la Platja de Palma tenia un pla de reconversió aprovat que duia a terme el Consorci de la Platja de Palma. Aquesta proposta inicial va veure la seva primera passa materialitzada amb l’impuls del projecte SmartWifiPdP que obria la creació d’una infraestructura bàsica per a les comunicació dins la Platja de Palma i que fonamentava la visió d’espai intel·ligent que permetia aplicar solucions tecnològiques davant els reptes de seguretat de la zona.
– En paral·lel, es va impulsar dins l’Ajuntament de Palma la creació d’un òrgan coordinador d’activitats “Smart”, ja que la ciutat havia entrat a formar part de la Xarxa de ciutats intel·ligents espanyoles. Aquest òrgan es va denominar SmartOffice i vam aconseguir incorporar-hi les idees resultats de la recerca realitzada en termes de seguretat ciutadana. En aquest punt, es va tenir un paper important per donar valor a la gestió coordinada de totes les àrees d’acció de l’Ajuntament de Palma a través d’aquesta SmartOffice. Així, tant el Sr. Francisco Mas com jo mateix vam passar a ser integrants d’aquest organisme treballant en el 1er pla director de SmartCity de Palma que va recollir bona part de les iniciatives i projectes que s’havien identificat per a la Platja de Palma.
– Així, davant aquest impuls de la redefinició de la ciutat de Palma i de l’experiència de recerca feta amb la incorporació d’altres companys investigadors de diverses àrees de coneixement, va aparèixer la necessitat d’impulsar un lligam més visible d’aquesta forma de treballar sobre els reptes socials amb una col·laboració multidisciplinària. Així, el Juny de 2013 es va realitzar la primera reunió per constituir el grup de treball SmartCity/SmartDestination que finalment va comptar amb el suport institucional del nou Vicerectorat d’innovació i Transferència de la UIB.
Com veis crec que van ser un conjunt de motivacions que van fer possible que investigadors de diverses disciplines sentíssim la necessitat de mantenir lligams dins la UIB per dotar les recerques de cada hom d’un major impacte, impulsant una xarxa col·laborativa amb el territori i aconseguint innovar a través de la interacció entre disciplines. Però, sobretot, de la possibilitat de treballar per resoldre reptes actuals de l’entorn socioeconòmic de les Illes Balears a partir dels resultats de la recerca científica i tecnològica.
- Com definiríeu una Smart City/ Destination/ Island? Quina relació tenen els estudis que amb temes com Big Data, Internet de les Coses, edificis intel·ligents, gestió de la il·luminació, administració electrònica…?
La definició que hem adoptat des del grup de treball per una destinació turística intel·ligent es basa en la definició de ciutat intel·ligent que estableix la Unió Europea on l’ús intensiu de les infraestructures de comunicacions i informació són bàsiques. Així, un destí turístic que és intel·ligent fa un ús intensiu de les infraestructures tecnològiques proporcionades per la SmartCity per tal de:
1) Millorar l’experiència turística a través d’interaccionar amb els visitants amb tots els serveis i productes disponibles en el destí (ofereix el sentiment “d’estar com a casa”).
2) Incrementa el grau de gestió del destí de les organitzacions privades i públiques locals a través de la presa de decisions i la realització d’accions basades en dades reals produïdes, recollides, organitzades i analitzades a través de la infraestructura tecnològica.
En aquest sentit, totes les tecnologies lligades a la SmartCity són usades en un destí turístic per aprendre i optimitzar la gestió turística, i per aprofitar el sentit digital del turista oferint una experiència completa del territori visitat.
- I els drons, també es pot considerar una eina útil per a la gestió d’un destí intel·ligent? Ens pot posar un exemple?
L’aplicació dels drons a la gestió d’un destí intel·ligent està obrint possibilitats que encara es troben en les primeres etapes de definició i exploració. Per tant, es pot dir que encara no s’han arribat a entreveure les possibilitats que ofereixen. En el grup de treball es fa recerca usant vehicles de vol no tripulats oferint noves possibilitats per la gestió del medi natural. En aquest sentit, els drons ofereixen la possibilitat de millorar la resolució espacial dels estudis que ja es poden fer a través de les imatges de satèl·lits amb la denominada teledetecció, però que aconsegueixen millorar el detall amb l’ús d’imatges procedents de drons.
Com exemple serveixi el treball que realitza el Dr. Joan Estrany membre de l’equip de treball SmartCity/SmartDestination per a determinar el grau de connectivitat del territori. Es tracta d’un indicador important a l’hora d’analitzar entre altres els possibles efectes de les inundacions. Així, el treball del Dr. Joan Estrany combina dades aconseguides a través de vols de dron i les dades recollides per estacions d’aforament establertes sobre el terreny. La combinació d’ambdues fonts de dades constitueix una innovació intel·ligent aplicada a la gestió del territori.
- Hem de parlar d’Smart Cities/ Destinations, Islands o Villages?
De fet es tracta del mateix, els tres conceptes parlen de la gestió intel·ligent d’un territori a partir de dades aconseguides amb la sensorització del mateix territori. El concepte és aprendre i prendre decisions basades en el coneixement aportat per una infraestructura TIC que és capaç de “sentir” allò que succeeix en el territori observat.
Així mateix, les paraules serveixen per identificar el marc de priorització del que es vol gestionar, o com a mínim l’abast i la dimensió de l’espai gestionat. En tot cas, en totes les denominacions el factor comú són les persones i la qualitat de vida que es vol aconseguir millorar a partir d’una gestió més sostenible i responsable.
- Les cases i els edificis intel·ligents existeixen? Aquest prototip de casa intel·ligent de 35 m2 que vau construir a Vilafranca va donar els resultats esperats? El vau acabar patentant? S’ha comercialitzat? Si una persona vol una casa així que li costa i a qui l’ha de comanar. Com funciona?
Actualment quan es parla d’edificis intel·ligents es parlar d’edificacions adaptades a l’entorn, d’edificacions que incorporen mecanismes de millora del confort sense introduir, sobretot, un elevat consum energètic. Aquests mecanismes poden ser passius, és a dir, incorporats en el mateix procés de fabricació, els materials usats, la distribució d’espais, … o bé, actius amb la incorporació de sistemes eficients i d’automatització del confort de l’habitatge. Amb tot, podríem concloure que els edificis intel·ligents existeixen i seran cada vegada més importants per a que cada un de nosaltres posem el nostre granet d’arena enfront dels canvis que es produeix sobre la Terra degut a l’activitat humana.
El prototipus de 35 m2 es va acabar construint a Vilafranca i, tant la metodologia usada per a la seva construcció, com l’ús de sensors dins les parets per a millorar el comportament del sistema de climatització, s’ha patentat i llicenciat a l’empresa Fusteria Galmés per a la seva explotació. Així doncs, si qualque persona o promotor està interessats en aquesta tecnologia es pot acostar a la UIB on podrà veure un petit prototipus d’habitatge que ens serveix de laboratori per a continuar analitzant l’impacte d’aquesta tecnologia, o bé, acostar-se a l’empresa que actualment disposa de la llicència per a comercialitzar el producte.
- Smart Cities és un tema molt transversal. Quina metodologia i tecnologia utilitzau per capturar, emmagatzemar i analitzar la informació? O teniu diferents metodologies per cada àrea? Quina és la principal avantatge? Quina és la principal dificultat?
La veritat és que el mètode principal amb el qual treballam es basa en el concepte d’intel·ligència més que en el concepte de tecnologia. Així, la tecnologia es converteix en el mitjà per aconseguir resoldre un repte i no en la finalitat de l’acció que es vol desenvolupar. En aquest sentit proposam usar totes les tecnologies a l’abast del territori per a resoldre els reptes socials que s’hi han identificat.
Front aquesta visió la principal avantatge és que no treballam amb cap solució preconcebuda, cada cas requereix d’una anàlisi prèvia i de l’establiment d’aliances amb col·laboradors tecnològics per aconseguir el resultat desitjat. En aquest sentit val a dir, que com a membres de la Universitat ens interessa molt poder ajudar en la millora de la formació dels tècnics encarregats de la gestió del territori, no hem d’oblidar que la responsabilitat de la gestió d’un territori recau sobre l’administració pública en bona mesura. Per tant, per assegurar la viabilitat futura de qualsevol iniciativa “smart”, el grup de treball SmartCity/SmartDestination de la UIB incorpora sempre dins l’acció directa, la millora de la formació d’aquells equips de tècnics i administradors que finalment incorporaran els resultats de les iniciatives dins les tasques de gestió de l’administració competent. Així el grup de treball SmartCity/SmartDestination de la UIB treballa també tant en l’apartat d’assessorament com de formació i actualització de perfils.
Dins aquesta forma d’entendre l’aportació del grup de treball sobre el territori, la principal dificultat es troba precisament en la resistència al canvi i sobretot en la dificultat que tenim tots plegats d’entendre a l’altre. Aquestes dificultats són moltes vegades motivades per un ús diferent de termes segons la disciplina de procedència. Així doncs, treballar en projectes “Smart” implica la posada en pràctica de competències socioprofessionals que ajudin a establir ponts entre diferents disciplines i visions de la realitat, ja que treballar de forma intel·ligent és treballar de forma multidisciplinària.
- Exactament, quina informació recolliu? Quines són les variables i els indicadors? De quants d’indicadors estam parlant exactament per fer-nos una idea de la quantitat d’informació que és necessària per gestionar un destí intel.ligent?
El grup de treball SmartCity/SmartDestination treballa amb diferents fonts d’informació depenent de la recerca a fer o del repte a resoldre. Així, actualment, la font més gran de dades disponibles per gestionar un destí intel·ligent procedeixen de la xarxa de dades SmartWifi de la Platja de Palma i de la mateixa ciutat de Palma. Aquesta font està reportant informació a un ritme que en temporada alta pot arribar als 25Gbytes diaris només a la Platja de Palma. De fet recollir aquestes dades és una tasca exigent tant a nivell d’infraestructura com d’atenció per part de l’equip de treball i, hem de dir que es troba poc valorada en aquest moment, ja que moltes de les dades s’estan desaprofitant per no disposar de prou inversió. Actualment, el Dr. Pere Palmer, membre del Departament de Ciències Matemàtiques i Informàtica realitza la captura de dades de la SmartWifi de la Platja de Palma. Així, el 2016 ja es van publicar els primers resultats dels anàlisis d’aquestes dades per part d’un equip d’investigadors de la UIB al congrés de Smart Tourism de Barcelona.
Altres dades amb les que es treballa es basen en dades històriques de mesures realitzades per diferents equips de recerca de la Universitat i en aquest cas es supera ja el centenar de Terabytes en total. En aquest cas, el grup de treball SmartCity/SmartDestination fa ús del Servei de Sistemes d’Informació Geogràfica i Teledetecció de la UIB dirigit pel Dr. Maurici Ruiz. Gràcies al suport del servei és treballa tant en tasques d’anàlisis i interpretació de les dades, com en tasques d’interconnexió d’infraestructures creant un Sistema de Suport a la presa de decisions.
El que sí voldria destacar és que la gestió mitjançant dades d’un destí intel·ligent requereix de dues activitats o velocitats d’analítica: la presa de decisions en temps real per respondre a esdeveniments que requereixin interacció amb els usuaris, i la feina de processar les dades recollides i emmagatzemades en servidors amb l’objectiu de realitzar un anàlisi de comportaments històrics. Així doncs, la decisió de gestionar un territori amb intel·ligència requereix de l’impuls clar d’una infraestructura de dades que permeti la col·laboració de tots els agents del territori: públics, privats i acadèmics.
- Quins tipus de sensors utilitzau per recollir aquestes dades? Quin cost aproximat tenen?
Com ja he comentat abans, promovem que la tecnologia s’adapti a les necessitats del projecte i no al revés. Així, en les tasques desenvolupades pels membres del grup de treball s’han utilitzat tant sensors qualitatius (indicadors del nivell d’assoliment d’una mesura de forma aproximada, per exemple, baix, normal o alt), com quantitatius (indicadors de valors concrets de la variable a mesurar, per exemple, valor de temperatura, terbolesa de l’aigua,… ), passant per la mateixa xarxa de dades, fent l’anàlisi de les dades de manteniment dels equips de xarxa (routers, encaminadors, …).
Així doncs, el cost de la infraestructura de sensors dependrà en cada cas i no sabria indicar un cost aproximat. Així mateix, avui en dia, les tecnologies electròniques, tenen una tendència a reduir els costos de l’equipament sempre que sigui possible. Per altra banda, la inversió més important és en formació millorant les capacitats dels gestors i l’increment en la inversió en personal especialitzat capaç d’aportar sostenibilitat a la recollida de les dades.
- Quins tipus d’anàlisi de dades feis, quins tipus de relacions cercau entre les variables? Quins tipus d’anàlisis estadístics aplicau?
L’analítica de dades que es fa servir depèn molt de la pregunta a la qual es vol donar resposta, de la velocitat amb la que s’ha de produir aquest resultat o de qui ha d’interpretar el resultat (màquina o humà). Així mateix, les dades es solen representar lligades a la informació geogràfica, és a dir, és important no només tenir el valor de la variable, sinó també saber on s’ha produït. Com exemples podeu veure els següents mapes treballats al Servei de Sistemes d’informació geogràfica i Teledetecció de la UIB. El primer mapa localitza el nombre d’infraestructures de telecomunicacions que el turista pot accedir a través d’una connexió amb els seus terminals mòbils.
El segon representa l’ocupació del passeig de la Platja de Palma en funció de l’hora del dia. Es van definir 23 llocs significatius a Palma enumerat a l’eix vertical i es mostra la concentració de persones en aquests llocs en funció de l’hora del dia representada a l’eix horitzontal de la quadrícula.
- Quines dificultats vos haveu trobat per a realitzar aquestes anàlisis i com els hi heu donat solució?
Com ja he comentat la principal dificultat és la falta d’empenta per crear una infraestructura de dades que unifiqui la recollida de dades i en faciliti l’anàlisi posterior. De moment la solució que hem adoptat implica la col·laboració de diferents serveis i recursos de la UIB que amb les seves possibilitats i limitacions han fet possible els treballs publicats fins ara. Així doncs, podríem dir que hem estat intel·ligents a l’hora d’afrontar les dificultats.
- Quins són els resultats més significatius? Per a què i a qui serveixen? Quines noves línies d’investigació proposau a partir d’aquests resultats?
Alguns dels resultats més significatius ja els hem anat comentat al llarg de l’entrevista, però el més significatiu de tots, és que a força de treballar hem aconseguit vèncer certes resistències pel camí i en aquest moment el territori de les Illes Balears s’estan obrint noves iniciatives per impulsar la creació de comissions inter-institucionals; posant la mirada més enllà de la iniciativa cercant així la seva sostenibilitat en el temps; engegant projecte de col·laboració inter-municipal sobre el territori; o bé apostant per infraestructures de comunicacions per a sensors que permetran unificar a totes les Illes Balears la captura de dades i la col·laboració entre administracions. Per tant podríem dir que els resultats i les noves línies de recerca, així com el desenvolupament d’iniciatives tot just estan començant, i que la col·laboració del grup de treball SmartCity/SmartDestination de la UIB amb el territori està acomplint els seus objectius inicials.
- Quines aplicacions tenen aquestes recerques per empreses d’una comunitat turística com la nostra?
Les empreses turístiques ja fa temps que treballen les dades procedents de les xarxes socials, principalment, per millorar, tant la percepció de l’oferta turística, com la capacitat de recomanació a altres dels turistes quan retornen al seu lloc d’origen. El que estam treballant en una SmartDestination és aprofitar les infraestructures de la SmartCity per a fer sentir al visitant com a casa seva i aportar coneixement de les activitats fetes durant la visita a partir de les dades del propi territori. Estam treballant per dotar al destí turístic de les Illes Balears de capacitat per a saber com s’usa el territori, com s’utilitzen els recursos naturals i prendre les millors decisions que permetin repartir la responsabilitat i la sostenibilitat de l’activitat humana entre tots els seus actors.
Per altra banda, convertir les Illes Balears en un espai on es pugui aprendre de la pràctica permet posar en pràctica iniciatives com els living labs on les noves tendències són analitzades abans que cap altre lloc del món. Convertir així, el territori de les Illes Balears en una zona d’experimentació i test per validar les actuals i futures aplicacions. Com exemple, aquest mes de setembre passat es var fer possible, a través de la col·laboració entre el Centre de Supercomputació de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat de les Illes Balears, que a la SmartWifi de la Platja de Palma es pogués dur a terme les proves pilot del projecte europeu SECURED, una iniciativa que demostra la capacitat per atreure talent de les Illes Balears.
- És evident que el paper de les autoritats polítiques i l’administració pública són claus per implementar els resultats de les vostres recerques ja que són els que les han de posar en marxa. Recentment va sortir la notícia que “Mallorca rebrà 8,8 milions € per convertir-se en “Illa Intel·ligent”. Què pensau de les mesures anunciades? (informació del trànsit en temps real, edificis intel·ligents….?
El que més m’agrada d’aquesta notícia és la voluntat del Consell de Mallorca de posar en marxa iniciatives intel·ligents sobre el territori per a millorar-ne la seva gestió. Efectivament, el projecte SmartMallorca contempla moltes accions en diverses direccions que en el seu conjunt ajudaran a fer una aposta decidida envers la gestió intel·ligent de l’illa. En aquest sentit, pensam que la implementació d’iniciatives de formació permetrà incorporar la seva sostenibilitat futura. La transformació en Illa Intel·ligent no és només posar en marxa tecnologia sobre el territori, implica un canvi en la metodologia de gestió del territori tant de les administracions públiques com de la societat en general que se’n veu beneficiada.
- Quina és la vostra relació amb els treballs que es duen a terme a l’Smart Office de l’Ajuntament de Palma?
Ja he explicat que vam ser devora del procés de creació de la Smart Office. Com a grup de treball, hem participat a les iniciatives de reflexió impulsades per l’Ajuntament de Palma al voltant del model de ciutat i actualment, mantenim una col·laboració continua amb l’equip de tècnics que treballa des de la SmartOffice per a dissenyar la ciutat intel·ligent de Palma.
Des del 2012 es manté un conveni Marc de col·laboració amb totes les àrees de l’Ajuntament de Palma que gràcies a la bona feina del responsable tècnic de l’Ajuntament de Palma ha permès desenvolupar diverses accions per apropar la Universitat a dins l’Ajuntament de Palma, arribant a establir un laboratori mixte SmartDestination a la Platja de Palma de l’àrea de seguretat ciutadana per a desenvolupar-hi projectes de recerca conjunts i disposar, així, d’un espai sobre el territori que faciliti l’intercanvi de coneixement.
- Què aconsellau que estudiï a un jove que es vulgui dedicar a estudiar el tema d’Smart Cities?
El grup de SmartCity/SmartDestination està format actualment per membres de diferents disciplines. Això és així, per que el tema de les Smart Cities és un tema multidisciplinari i per tant, totes les disciplines hi tenen el seu paper i la seva visió. El que és més important és entendre que cada disciplina només contemple una visió parcial i que és necessari complementar-la amb la resta de disciplines, per tant es tracta d’un repte a resoldre fent feina en equip.
El consell per un estudiant que vulgui aproximar-se al tema de les SmartCities seria que intenti mantenir una ment oberta a les altres disciplines. Que es formi i s’especialitzi en la disciplina que més li agradi, però mantenint sempre la porta oberta a la col·laboració i s’acosti a la problemàtiques que fonamenten les necessitats d’una gestió intel·ligent del territori.
Dit això i degut a que la base de la intel·ligència és l’ús de la tecnologia, seria bo que la formació de l’estudiant inclogui conceptes tecnològics. No és necessari que arribi al punt de poder crear solucions tecnològiques, però sí que pugui entendre el seu funcionament i, per tant, poder treballar colze amb colze amb experts tecnològics. En aquest sentit existeix la possibilitat de seguir els anomenats cursos en format MOOC, d’aquest aconsello revisar els cursos oferits al portal web de ciutats intel·ligents
- I a un que es vulgui reciclar per a dedicar-se en aquest nou camp que ara sembla estar tant de moda?
Com ja he dit, sigui quina sigui la seva formació o expertesa de procedència, li recomanaria ampliar la formació en temes tecnològics que encara que no siguin el fi, sí que són el mitjà per aconseguir desenvolupar les iniciatives. En aquest sentit els cursos on-line de ciutats intel·ligents són una bona porta d’entrada.
- Ens pot recomanar una pel·lícula que inspiri el què està treballant?
Aquí podríem recomanar aquelles pel·lícules que adverteixen d’un ús equivocat del treball que s’està realitzant a les ciutats amb l’ús de la tecnologia. Per tant, podrien ser exemples inspiradors des de les mítiques “Blade Runner” o “Gattaca” fins la sèrie de ciència ficció de “Star Trek” on es descriuen societats marcades per un ús intensiu de la tecnologia i la ciència que fins i tot supera a les persones. En totes elles descriuen una convivència de les persones amb les màquines o la tecnologia fins al punt que es faria difícil distingir què ens faria diferents d’una màquina, com a la pel·lícula “Ex Machina”. Així mateix, jo em quedaria amb la proposta de Wall-E, una visió de com la humanitat es capaç de destruir casa seva i per tant ens trobam en el moment on usar la intel·ligència per a evitar aquest futur fent sostenible l’activitat humana a la nostra Terra…
- Ens pot recomanar un llibre que expliqui part del què està fent?
Referent a les ciutats intel·ligents s’ha generat molta literatura sobretot des de l’impuls que ha donat la Comissió Europea entenen que la transformació de les ciutats és un dels aspectes a prioritzar per millorar la seva sostenibilitat, competitivitat socioeconòmica i la millora de la qualitat de vida dels seus ciutadants. En aquest sentit, recomano la lectura de les publicacions que la pròpia comissió europea fa públiques referent a tots els temes i disciplines afectades per aquesta transformació.