En del marco de la Jornada Women Techmaker´17 de Menorca y del Día Internacional de la Mujer, queremos dar protagonismo a una de las ponentes que participa, Sandra Guash.
– ¿A qué te dedicas?
Soy de Ibiza y estudié Ingeniería de Telecomunicaciones en la UPC. Primero empecé con la carrera técnica de Sonido e Imagen, donde me encontré con otros temas relacionados con las Telecomunicaciones que me interesaban, así que continué con la titulación superior. Hice el proyecto de fin de carrera en una empresa de voto electrónico llamada Scytl, donde después me contrataron y he estado trabajando hasta ahora. La empresa se dedica a hacer sistemas de voto electrónico, en especial de voto por Internet, donde se aplica mucha criptografía y matemáticas para lograr tener un sistema seguro y que no se pueda hackear. Parte de mi trabajo consiste en investigar sobre nuevos protocolos criptográficos que se pueden aplicar a sistemas de voto por Internet, y a raíz de esta investigación, he tenido la oportunidad de hacer mi doctorado con Paz Morillo, en la UPC, así como ir a conferencias internacionales a exponer y escuchar nuevas ideas. También participo en la parte más práctica de los proyectos de voto electrónico que hacemos, como probar las aplicaciones para ver que sean seguras y ayudar a los desarrolladores cuando implementan protocolos criptográficos complejos. Ahora que ya he terminado la tesis, en la que he estado estudiando mecanismos para que los votantes puedan verificar el proceso de voto (y así detectar, por ejemplo, si tienen un virus en su máquina que cambia las opciones de voto que ellos seleccionan), mi siguiente reto es explorar mecanismos para la participación ciudadania que sean más flexibles que las votaciones tradicionales, que sean fácilmente implementables a través de Internet, y que nos permitan fortalecer nuestros procesos democráticos.
– Què et va impulsar a estudiar una carrera tecnològica?
La veritat és que sempre he tingut un interès per la tecnologia, els ordinadors… Casualment jo volia fer periodisme fins que em vaig interessar més per la música, i al no ser una gran intèrpret però volent participar dels concerts vaig decidir estudiar l’especialització d’imatge i so de telecos a la UPC. Allà vaig descobrir que hi havia altres coses de la carrera que m’interessaven: els protocols de xarxa, la criptografia… I vaig continuar per aquest camí.
– Durant la teva formació superior, notares una diferència entre companyes que feien carreres d’Humanitats i d´Enginyeria?
Bàsicament sí que es veu una diferència en la càrrega de feina que implica una carrera tècnica comparat amb una d’humanitats, però no en les persones. Les enginyeres som igual de femenines que qualsevol altre.
– Les estadístiques indiquen que els homes, per un mateix lloc de feina, cobren un 26% més de salari que les dones, en el teu cas és així? O creus que l’àmbit del desenvolupament tecnològic no pateix aquesta situació?
Crec que en un àmbit tecnològic amb gent més especialitzada aquesta diferència no deu ser tan gran, jo no noto cap diferència en aquest aspecte en la meva feina. Però sí que crec que podem tenir certes penalitzacions com els permisos per maternitat (que en la meva opinió s’haurien d’igualar entre homes i dones) que fan que potser no et vegin tant indispensable o amb continuitat, i no et valorin igual en el sou.
– Quan vas entrar al món laboral, de qui vas rebre més suport?
Per igual d’homes i dones: el meu cap, els meus companys i companyes…, la veritat és que segurament més d’homes perquè són la majoria a l’empresa, però el tracte és molt igualitari.
– Quina avantatge té la teva professió?
Permet combinar la recerca i una feina més científica amb la implementació i tot el que comporta posar en marxa un sistema en el món real. I ajudem a que la democràcia sigui real per a més persones.
– Dins l’àmbit professional, s’evoca sovint el concepte de «sostre de vidre», en el teu cas es un fenomen que has viscut?
No és una experiència que hagi viscut, però si que és cert que només hi ha una dona en la part més alta de la jerarquia de l’empresa.
– La formació continuada és fonamental per adaptar-se a un sector que està en creixement constant i de forma vertiginosa, quina seria la propera formació que t’agradaria rebre?
Una part en la que vull formar-me és amb les llengües. Avui en dia amb l’anglès vas molt lluny, però per exemple, estem treballant amb Suïssa on l’alemany i el francès predominen, i m’agradaria aprendre’n. A part d’això, estic treballant en cercar protocols de vot més flexibles que ens permetin fàcilment donar feedback dels ciutadans cap als órgans de decisió, de forma segura. Per això, em cal enfortir la meva base matemàtica.
– S’ha posat l´any 2020 com a horitzó pels propers grans canvis tecnològics, i només falten 3 anys, quins canvis creus que afectaran més a la nostra forma de viure?
La proliferació dels cotxes auto-conduïts, que comportarà preguntes sobre com prenen decisions crítiques uns dispositius autòmates i quin hauria de ser el seu criteri o la seva moral, i l’increment continuat de les xarxes socials com a eina d’expressió i d’informació, així com a condicionant a l’hora de prendre decisions. Crec que en certa manera anem cap a una consciència col·lectiva.
– Quines app i/o web consideres imprescindible i quina ens recomanaries?
Passo bastant del mòbil, no estic a la última. Per mi important és el whatssap com a eina de contacte, i una app que recomanaria és Pocket Casts per escoltar podcasts.
– Alguna vegada has patit de l’etiqueta de «friki «?
Clar! Inclús entre gent ja «friki» per ells mateixos. Però ser friki està bé!
– Creus que en el 2017 encara és necessari celebrar el dia mundial de la Dona? Per quin motiu?
Sí, encara hi ha molta feina a fer per igualar homes i dones, i més en l’àmbit laboral. És important donar visibilitat a les dones que treballen en l’àmbit tecnològic perquè les altres vegin que hi ha coses interessants a fer. No hi ha res que no poguem fer pel sol fet de ser dones.